Carrera cap a l’Elisi

Zemmour escenifica la seva «reconquesta» d’una França ultra

  • El polemista d’extrema dreta reuneix milers de simpatitzants en un accidentat míting a la banlieue de París

  • Bateja el seu partit polític amb el nom de Reconquête

Zemmour escenifica la seva «reconquesta» d’una França ultra

JULIEN DE ROSA / AFP

4
Es llegeix en minuts
Enric Bonet

¿Una demostració de força o una reunió multitudinària de simpatitzants d’un candidat de nínxol? El polemista ultra Éric Zemmour va celebrar aquest diumenge a la tarda el míting més nombrós de la precampanya de les eleccions presidencials franceses del 2022. Sis dies després d’haver anunciat la seva candidatura, l’assagista ultranacionalista, conservador i xenòfob va reunir més de 10.000 persones –el seu equip va reivindicar 15.000 persones, tot i que segurament eren menys a l’haver-hi cadires buides– al parc d’Exposicions de Villepinte, a la banlieue nord de París.

Sens dubte, va ser una mobilització imponent –no s’ha d’oblidar que aquests macromítings resulten habituals en les presidencials a França– amb què Zemmour intentarà donar una nova embranzida a la seva campanya, que les últimes setmanes ha tingut el llast de les seves provocacions excessives. «Gràcies a tots vosaltres, llancem la reconquesta. Anem a la reconquesta del nostre país per recuperar-lo», va assegurar el polemista en un discurs ofensiu. Poques hores abans de començar el míting, va batejar amb el nom de Reconquête (Reconquesta) el seu moviment polític. Aquest conegut periodista, que mai s’havia presentat a uns comicis, confia unificar en un mateix bloc la ultradreta i els sectors més durs de la dreta republicana.

El seu discurs, de més d’una hora, va estar centrat en els tòpics zemmouristes, reproduïts en llibres i tertúlies en els últims quinze anys. Segons el nou candidat ultradretà, que disputa l’hegemonia d’aquest espai a Marine Le Pen, «als francesos hi ha dues coses que els obsessionen, la por d’un gran desclassament i la d’un gran reemplaçament», amb referència a la delirant teoria que els francesos blancs seran substituïts pels d’origen migrant. També va tenir dures paraules contra el president Emmanuel Macron, a qui va acusar de representar el «no-res». «Ningú sap qui és Macron perquè és un no ningú».

Periodistes i militants antiracistes colpejats

Periodistes i militants antiracistes colpejatsA més de denigrar periodistes, jutges, polítics i professors d’esquerres, va desgranar algunes mesures del seu programa, que encara no va anunciar al complet. Va proposar receptes econòmiques neoliberals, com disminuir les cotitzacions socials, les taxes a les empreses i suprimir l’impost de successions. També va defensar la voluntat de treure França de la comandància de direcció de l’OTAN. Sobre els seus temes de predilecció, la immigració i l’islam, va prometre reduir «a zero l’arribada de migrants». Per fer-ho, va dir voler reduir «l’asil a un grapat d’individus», suprimir les ajudes socials als estrangers no europeus i expulsar tots els migrants sense una situació regularitzada.

L’acte del nou apòstol de la xenofòbia a França –els sondejos el situen tercer, amb el 12-14%, per darrere Macron i Le Pen– va resultar accidentat. Es va celebrar a Villepinte en lloc del Zénith de París pel temor que es veiés alterat per una manifestació antifeixista. Hi va haver un ampli desplegament policial per evitar aldarulls entre militants d’extrema dreta i extrema esquerra. Això no va impedir, no obstant, que simpatitzants de Zemmour peguessin una desena d’activistes de SOS Racisme, que van mostrar una samarreta que deia «No als racistes». Periodistes del programa Quotidien van ser insultats i colpejats per simpatitzants, a més de ser expulsats de la sala per voluntaris de l’equip de campanya. Unes imatges que van suposar un llast per la cuidada posada en escena del polemista.

«Diu el que tothom pensa»

«Diu el que tothom pensa»El parc d’Exposicions de Villepinte es va omplir d’incondicionals del polemista. Era un públic blanc, majoritàriament masculí i amb joves i senyors engominats. Tots ben mudats. Un ambient més semblant al dels mítings de François Fillon (dreta republicana) el 2017 que els de Marine Le Pen. «La dreta francesa és morta. El que va passar ahir (dissabte) –la victòria de Valérie Pécresse– ens demostra que només saben fer jocs de mans», va dir a EL PERIÓDICO Alexandre Goulard, de 21 anys, un estudiant universitari que està fent pràctiques en el sector industrial. «El que m’agrada de Zemmour és que parli tan clar. Diu el que tothom pensa», va afegir.

Notícies relacionades

«No és un polític i no es presenta per fer bla-bla-bla com els altres», va defensar Louis Robinot, un parisenc de 43 anys, que es va presentar com «algú poc polititzat» i que «abans no havia anat mai abans a cap míting». Molts dels assistents a l’acte insistien que no eren racistes i «sobretot, no som antisemites». Però parlant-hi uns quants minuts reproduïen els tòpics xenòfobs i islamòfobs presents en una part creixent de la societat francesa: «Ja no ens sentim al nostre país» o «no tinc res en contra dels negres i els àrabs, però vull que es comportin correctament».

«No soc racista, però temo la islamització del món. L’islam és una religió racista, homòfob i misògina», afirmava sense embuts Catherine Schmitt, de 41 anys, una secretària judicial actualment a l’atur. Tot i que deia que preferia Zemmour a Le Pen ja que «és incompetent intel·lectualment», reconeixia les escasses possibilitats del polemista. «Em temo que tampoc guanyarà», com la líder de la RN. Malgrat reunir una multitud d’incondicionals desbocats, l’assagista ultra genera por en una majoria silenciosa.