Tercer canceller a Àustria en menys de dos mesos

Àustria busca un antídot a la seva inestabilitat política. El Partit Popular Austríac (ÖVP), al capdavant de la coalició que governa el país, ha designat l’actual ministre de l’Interior, Karl Nehammer, per ser el pròxim canceller federal i nou líder de la formació conservadora. La designació de Nehammer, un exmilitar de 49 anys, es produeix hores després que l’excanceller Sebastian Kurtz renunciés al lideratge del partit i anunciés el seu abandonament de la política. Kurz es va veure obligat a dimitir com a cap del Govern el 9 d’octubre acorralat per un escàndol de corrupció. El moviment sísmic provocat ara per la retirada de Kurz ha precipitat els esdeveniments al país alpí en plena crisi sanitària i amb la població confinada per frenar l’augment desbocat de casos de Covid-19.

Nehammer substituirà Alexander Schallenberg al capdavant de la cancelleria, sempre que la seva nominació sigui avalada pel president, Alexander van der Bellen. «He sigut designat avui divendres per unanimitat de la direcció de l’ÖVP com a president del partit i, per això, com a candidat al lloc de canceller», va declarar l’encara ministre de l’Interior, adherit a la línia dura que encapçalava Kurtz en matèria d’immigració. «Estic molt agraït, és un honor i un privilegi que no esperava».

El seu ascens fins a la cúspide de l’Executiu austríac, on l’ÖVP governa en coalició al costat dels verds, una fórmula fins ara insòlita, s’ha vist facilitat per la renúncia de Schallenberg a seguir al capdavant de la cancelleria. Després de menys de dos mesos en el càrrec, el delfí de Kurtz va afirmar que era important que la persona que dirigís l’ÖVP fos la mateixa que liderés el país. Schallenberg tornarà ara a exercir com a ministre d’Exteriors, el càrrec que ocupava fins que va ser posat al capdavant del Govern. A aquestes dimissions s’hi hauria d’afegir la del ministre de Finances, Gernot Blümel, anunciada també dijous.

Escàndols de corrupció

Aquesta reacció en cadena és fruit de les turbulències que persegueixen el Partit Popular Austríac des que el carismàtic Kurz aconseguís el poder a finals del 2017 i es convertís als seus llavors 31 anys en un dels líders més joves a prendre mai el poder a Europa. Amb la seva línia dura en immigració i l’ hostilitat envers l’islam, Kurz va aconseguir aglutinar diferents sectors de la societat austríaca, més enllà del nínxol tradicional de centredreta que ocupa el seu partit.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

Però les sospites per corrupció van acabar erosionant el recolzament del poble austríac. El seu primer mandat va acabar bruscament el 2019, després que l’escàndol ‘Ibizagate’ tombés la seva coalició amb l’extrema dreta del Partit de la Libertad (FPÖ) i l’obligués a dimitir. En aquest segon mandat ha sigut un escàndol diferent, la investigació federal oberta contra Kurz i nou persones més per utilitzar presumptament fons públics per manipular les enquestes i guanyar-se els favors d’un tabloide.

Vacunació obligatòria

«No soc un sant, però tampoc soc un criminal», va dir aquesta setmana Kurz al presentar la dimissió i anunciar que es retira de la política per passar més temps amb la família. El seu mandat també ha estat marcat per la gestió de la Covid i les reticències d’un percentatge elevat d’austríacs a vacunar-se. El mes passat, el seu successor en el càrrec, Schallenberg, va decretar la vacunació obligatòria a partir de febrer del 2022, cosa que va fer d’Àustria el primer país occidental a obligar la població a immunitzar-se. Una mesura que ha reactivat les protestes ciutadanes.