Els hondurenys decideixen si desbanquen el seu controvertit president Juan Orlando Hernández

Uns cinc milions d’hondurenys estan cridats diumenge a elegir el reemplaçant del qüestionat president Juan Orlando Hernández (JOH) així com els integrants del nou Congrés i les autoritats comunals. Quinze candidats competeixen per la presidència. Les últimes enquestes assignen possibilitats a Nasry Asfura, de l’oficialista Partit Nacional; Yani Rosenthal, (Partit Liberal) i, en particular, aXiomara Castro, del Partit Llibertat i Refundació (Libre). Ella és la dona de l’expresident Manuel Zelaya, l’enderrocament el 2009 del qual per part d’una conjura militar i judicial va obrir les portes d’una profunda crisi política, econòmica i social que s’ha prolongat fins al present.

La disjuntiva entre la continuïtat o el canvi marca la jornada. El nivell de participació electoral tindrà, d’acord amb diversos analistes, impacte a les urnes: com més quantitat d’abstenció, menors seran les possibilitats dels opositors de derrotar el partit de Govern.

L’herència de JOH, un polític investigat per un tribunal nord-americà per delictes relacionats amb el narcotràfic, és desoladora: Hondures té un 80% de pobres. Molts d’ells sobreviuen gràcies a les remeses. El 20% del PIB d’aquest país prové dels enviaments que, aquest any, arribaran als 8.000 milions. El futur mandatari no només haurà d’enfrontar aquest flagell sinó altres de les seves més inquietants derivacions: la violència de les bandes delictives i els fluxos migratoris cap als Estats Units. Les caravanes de famílies desesperades cap aquest país han tingut un enorme rerefons dramàtic en plena pandèmia. En els primers deu mesos d’aquest any, 44.697 hondurenys van ser deportats des dels EUA, un 27,2% més que el 2020.

Violència política

Notícies relacionades

Xiomara Castro, ex primera dama d’Hondures, acaricia la presidència

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Les eleccions, que només tenen una volta, van estar precedides per nombrosos episodis de violència política. L’oficina de l’Alta Comissionada per als Drets Humans, Michelle Bachelet, va comptabilitzar almenys 29 morts des de la convocatòria a eleccions primàries el 2020. Els comicis porten la marca de la sospita. El 2017, la missió d’observadors de l’Organització d’Estats Americans (OEA) va posar en dubte la integritat i qualitat del resultat que va permetre a JOH ser reelecte. Però l’Administració de Donald Trump va recolzar les ambicions del president de mantenir-se en el poder.

Tres anys més tard, Hernández és vist com el cap d’una mena de narco-Estat. La fiscalia de Nova York l’ha involucrat, juntament amb el seu germà, en una trama vinculada amb l’entrada de cocaïna als Estats Units. Els resultats de diumenge no són aliens a les derivacions judicials. Existeix el temor que el veredicte de les urnes sigui alterat com fa quatre anys perquè aquest és l’únic camí que sembla tenir JOH per garantir cert nivell d’impunitat. Els rivals de l’oficialisme van advertir almenys en campanya que s’havien acabat els dies d’indulgència. Una victòria de l’oficialisme en aquestes condicions pot obrir un nou cicle de fortes confrontacions a Hondures, adverteixen els especialistes.