Eleccions al país centreamericà

Xiomara Castro, ex primera dama d’Hondures, acaricia la presidència

  • La candidata de l’esquerrà Llibertat i Refundació i dona de l’exmandatari Manuel Zelaya lidera les enquestes amb una intenció de vot del 38%

  • L’aspirant assegura voler posar fi a la corrupció i governar amb transparència

Xiomara Castro, ex primera dama d’Hondures, acaricia la presidència

LUIS ACOSTA

4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

«Anem massivament a enderrocar la dictadura». La frase la va pronunciar dies enrere Xiomara Castro, la candidata del partit d’esquerres Llibertat i Refundació que aspira a convertir-se en la primera dona a governar la castigada Hondures. Castro té un cognom de ressonàncies personals i familiars en la política d’aquest país centreamericà. El 28 de juny del 2009, el seu marit, Manuel ‘Mel’ Zelaya, va ser destituït i expulsat del país per les Forces Armades. El van treure de casa a punta de pistola, en pijama i mitjons. Ella estava allà. Des d’aleshores, ha buscat la presidència dues vegades. Diumenge vinent serà el seu tercer intent. Les enquestes prèvies a les eleccions li han assignat una intenció de vot del 38%. Els altres dos candidats, l’oficialista Nasry Asfura, així com l’exconvicte Yani Rosenthal, candidat del Partit Liberal, recullen menys del 20% de les preferències dels electors. Però res està dit, i menys en una Hondures acostumada a les anomalies i inequitats. «Es necessita una dona que assumeixi la presidència i que gestioni els fons amb transparència. Direm adeu a la corrupció», va proclamar Castro.

El discurs moralista s’ha convertit en un lloc comú durant la campanya electoral. Els vuit anys de presidència de Juan Orlando Hernández (JOH) tenen la marca indeleble de l’escàndol. JOH, assenyalen els seus crítics més pertinaços, ha convertit Hondures en una mena de narco-Estat. La trama tentacular del delicte ha provocat la cadena perpètua als Estats Units de Juan Antonio Hernández, germà del mandatari. JOH i el seu entorn són investigats per un tribunal novaiorquès, on se’ls acusa d’haver introduït cocaïna en aquest país. El dretà Yani Rosenthal ha complert una condemna de tres anys als EUA per blanqueig de diners del narcotràfic. Els antecedents no li han impedit, igual com a l’aspirant oficialista, assenyalar amb el dit acusatori el seu rival.

Castro afirma que, en cas de guanyar la contesa, buscarà portar endavant un Govern de «reconciliació» i «perdó», tot i que no aclareix qui es beneficiaria de la seva clemència. Promet també reconstruir Hondures sobre la base d’un «socialisme democràtic». La sola enunciació d’aquesta paraula, ‘socialisme’, provoca pànic en una elit profundament conservadora. «Ha arribat l’hora de vèncer el comunisme, ha arribat l’hora d’acabar amb aquests avions i jets que el Chapo Guzmán va enviar a Mel Zelaya», ha manifestat Asfura. L’aspirant oficialista, que és alcalde de Tegucigalpa, està sent investigat per malversar fons del municipi.

Prop de 5,2 milions de persones estan convocades a les urnes a Hondures, on s’escolliran també tres vicepresidents, 128 congressistes (amb els seus suplents), 20 parlamentaris centreamericans i 298 alcaldies. L’escrutini no estarà exempt de tensions si es té en compte un recent historial de sospites de frau electoral. No es descarten impugnacions encreuades del resultat.

País de remeses

Notícies relacionades

El nou president assumirà el poder el 27 de gener del 2022. Castro creu que aquesta vegada la història està a favor seu. S’ha compromès a posar fi a les caravanes de migrants que fugen de la misèria cap als Estats Units, però que gairebé mai travessen les seves fronteres perquè són repel·lits a Mèxic, per petició nord-americana. «No descansarem fins a convertir Hondures en un país digne perquè els migrants puguin tornar amb les seves famílies», ha dit. El 20% del PIB hondureny prové de les remeses que envien els migrants a les famílies d’un país on la pobresa afecta el 80% de la població. Segons el Banc Mundial, només el 18% dels seus ciutadans pertanyen a la classe mitjana. Els enviaments des de l’exterior són una necessitat quotidiana: l’any passat van ascendir a 5.736 milions de dòlars. Es calcula que el 2021 arribaran als 8.000 milions. Les remeses ajuden el consum intern.

Masclisme

Poques hores abans que comenci la votació, el deposat president Zelaya Rosales s’ha vist obligat a repetir que la seva dona no serà una marioneta de les seves ambicions. «Ja vaig estar en el poder, no vull que me’n tornin a treure». I malgrat que ha insistit que no cogovernarà, es dona per descomptat que ell estarà a l’ombra prenent decisions. «Han de valorar i respectar Xiomara, és una dona de lluita, jo l’he acompanyat, tenim un matrimoni de 44 anys, quatre fills, cinc nets, això parla d’una dona estable, de molt caràcter». Alguns hondurenys no s’han conformat amb aquesta explicació. «És una cultura masclista a Hondures; jo que soc mascle, ja l’he superat, però en les dones encara hi ha aquest criteri que no poden tenir la seva pròpia opinió, capacitat; Xiomara té aquesta capacitat».

Temes:

Hondures