La justícia europea assesta dos cops més a Hongria i Polònia

La llista de condemnes judicials a Hongria i Polònia continua creixent. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha assestat aquest dimarts dos nous cops contra el paquet legislatiu hongarès que criminalitza l’assistència a refugiats i immigrants i contra el règim polonès que permet al ministre de Justícia adscriure magistrats a tribunals del Jutjat Penal. Segons la cort europea, els dos casos vulneren el dret comunitari.

En el cas de Polònia, que ja va ser condemnada a finals d’octubre a pagar una multa diària d’1 milió d’euros per haver vulnerat la independència judicial, el TJUE ha dictaminat que el règim que permet al ministre de Justícia, que és alhora el fiscal general, adscriure magistrats a tribunals del Jutjat Penal mitjançant comissions de servei que pot cessar en qualsevol moment sense haver de justificar-se vulnera el dret europeu. Segons remarquen els jutges, l’exigència d’independència judicial obliga que les normes relatives a aquestes comissions de servei presentin les garanties necessàries per evitar qualsevol risc que s’utilitzin com a mitjà per controlar políticament el contingut de les resolucions judicials, particularment en l’àmbit penal.

L’assumpte respon a set causes penals pendents de resolució al tribunal regional de Varsòvia, que va decidir interrogar el TJUE sobre la conformitat de la composició dels òrgans d’enjudiciament que s’han de pronunciar sobre les esmentades causes amb el dret europeu. Un dels jutges que s’han de pronunciar ha sigut adscrit en comissió de serveis per decisió del ministre de Justícia. La sentència avisa que és primordial preservar la independència i que això obliga que les normes relatives a les comissions de servei dels jutges presentin totes les garanties necessàries per evitar qualsevol risc que s’utilitzin com a mitjà de control polític del contingut de les resolucions judicials. 

Per exemple, per evitar l’arbitrarietat i el risc de manipulació, la decisió mitjançant la qual es confereix a un jutge una comissió de servei i la decisió per la qual s’hi posa fi s’han d’adoptar d’acord amb «criteris coneguts anteriorment i estar degudament justificats». A més, com que la revocació de la comissió de servei d’un jutge sense el seu consentiment li pot comportar efectes similars als d’una sanció disciplinària, aquesta mesura s’ha de poder impugnar judicialment conforme a un procediment en el qual es garanteixi plenament el dret de defensa. 

El TJUE conclou que els jutges en comissió de servei no tenen les garanties i deni la independència que tot jutge hauria de tenir normalment en un Estat de dret. «No es pot considerar que aquesta facultat sigui compatible amb l’obligació de complir l’exigència d’independència», dictamina, remarcant també que la «independència i la imparcialitat dels jutges, i en conseqüència de la presumpció d’innocència, es poden veure compromeses».

‘Llei Soros’ d’Hongria

Quant a la sentència sobre Hongria, la conclusió de la cort europea és que el país que governa Viktor Orban, infringeix el dret comunitari al sancionar penalment l’assistència a immigrants i refugiats. «La tipificació penal d’aquesta activitat menyscaba l’exercici dels drets garantits pel legislador de la Unió en matèria d’assistència als sol·licitants de protecció internacional», sentencien. El cas es remunta a 2018, que va ser quan el govern d’Orban va introduir un nou motiu d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’asil, va tipificar penalment les activitats d’organització dirigides a facilitar la presentació de sol·licituds d’asil per als que no tenen dret a asil segons el dret hongarès i va establir restriccions a la llibertat de circulació per a les persones sospitoses d’haver comès aquest delicte. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

La Comissió Europea va recórrer la reforma, coneguda com a ‘llei Soros’, i la Gran Sala del TJUE li ha tornat a donar la raó perquè considera que Hongria ha incomplert les seves obligacions al permetre la denegació d’una sol·licitud de protecció internacional per considerar-la inadmissible a causa que el sol·licitant arribi al seu territori a través d’un estat en el qual no estigui exposat a perecució ni a risc de danys greus o en el qual es garanteix un nivell adequat de protecció. Concretament, els jutges consideren que la normativa restringeix, d’una banda, el dret dels sol·licitants de protecció internacional a tenir-hi accés i de posar-se en contacte amb ells i, d’altra banda, l’efectivitat del dret garantit al sol·licitant d’asil de poder consultar un assessor jurídic o conseller. 

EL TJUE també conclou que les restriccions no es poden justificar pels objectius invocats pel legislador hongarès. És a dir, la lluita contra l’assistència deixada al recurs abusiu al procediment d’asil i contra la immigració il·legal basada en l’engany. Segons els jutges, la prestació d’assistència per formular o presentar una sol·licitud d’asil en un estat membre no es pot considerar una activitat que afavoreixi l’entrada o l’estada irregulars d’un nacional d’un tercer país en aquest estat membre, de manera que la tipificació penal establerta en la normativa hongaresa no constitueix una mesura idònia per arribar a aquest objectiu.