Raça, protestes i vigilants al país de les armes: dos judicis posen els EUA davant el mirall

Fa dues setmanes que els ciutadans dels Estats Units segueixen amb atenció i detall a través de televisions, ràdios, diaris i xarxes socials dos judicis que posen el país de nou davant un complex joc de miralls. En els dos processos penals a Wisconsin i Geòrgia es barregen alguns dels assumptes més explosius que estan vivint els EUA actualment. Hi ha qüestions de raça i racisme, ara profundament ideologitzades. Hi ha també elements de l’auge del «vigilantisme», un moviment de forts caires racials, i en una nació on han ressorgit amb força les protestes i revoltes i s’ha disparat l’extremisme. I tot en un país que viu inundat d’armes en mans de civils i que enfronta un irresolt i intensificat debat legal i ètic sobre el creixent ús d’arguments de defensa pròpia.

En el cas la resolució del qual s’espera primer, ja que aquest dilluns les parts han presentat els seus arguments finals permetent l’inici de les deliberacions del jurat, s’asseu al banc dels acusats Kyle Rittenhouse. Ell és un adolescent que ara té 18 anys i que el 25 d’agost del 2020, quan el país ja feia gairebé tres mesos que estava incendiat per la mort en mans de la policia a Minneapolis de George Floyd, va acudir amb un rifle semiautomàtic a les protestes que es van viure a la localitat de Kenosha després que la policia disparés set trets per l’esquena a un home negre, Jacob Blake. Blake va quedar paralitzat de cintura cap avall i l’agent es va lliurar de càrrecs i torna a estar de servei.

Racisme i armes

Rittenhouse va matar dos dels manifestants, blancs i desarmats, i en va ferir un tercer (que sí que tenia una arma). Després de la retirada en l’últim moment del càrrec més lleu de possessió il·lícita d’una arma (que li va comprar un amic per esquivar la barrera de la seva minoria d’edat), s’enfronta a cinc càrrecs, el més greu dels quals comporta una pena de cadena perpètua. Però té opcions de ser exonerat si el jurat creu els arguments que va actuar en defensa pròpia. La tensió sobre qualsevol decisió és òbvia i el governador té preparats a 500 membres de la Guàrdia Nacional per ser desplegats a Kenosha si ho sol·liciten com a recolzament les forces de l’ordre.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

L’altre judici es desenvolupa a Brunswick, té tres imputats també blancs i aborda un cas succeït abans de l’assassinat de Floyd, concretament el 23 de febrer del 2020. Aquell dia Travis McMichael, el seu pare Greg McMichael i el seu veí Wlliam ‘Roddie’ Bryan, al·legant que pretenien fer un «arrest ciutadà», van perseguir i després d’un forcejament van acabar a plena llum del dia amb la vida d’Ahmaud Arbery, un jove negre de 25 anys que corria desarmat per un barri residencial predominantment blanc.

El cas no va arribar a notorietat nacional fins que es va fer públic al maig el vídeo del qual el president Joe Biden, quan era candidat, va arribar a definir com «un linxament». Van fer falta 74 dies perquè es produïssin arrestos. I el judici ara en marxa ha disparat de nou les tensions. Aquestes van sorgir per la selecció de només una persona negra per al jurat de 12 membres, quan els negres representen el 27% de la població del comtat, i s’han tornat a intensificar en els últims dies per les reclamacions infructuoses d’un dels advocats de la defensa que no es permetés a religiosos negres com els reverends Al Shaprton i Jesse Jackson asseure’s amb la família i entre l’audiència al·legant que la seva presència era «intimidatòria».