Polònia demana una cimera europea d’emergència per la crisi amb Bielorússia

«Des de la distància el que està passant a la frontera entre Polònia i Bielorússia pot semblar una crisi migratòria però no ho és. És una crisi política causada amb un motiu específic: desestabilitzar la Unió Europea». El primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, ha comparegut aquest dimecres a Varsòvia acompanyat pel president del Consell Europeu, Charles Michel, que s’ha desplaçat fins a la capital polonesa per mostrar el seu recolzament i denunciar el que considera un «atac híbrid, brutal, violent i indigne» del règim d’Aleksander Lukaixenko. Segons Michel, els Vint-i-set han de respondre amb «fermesa i unitat» i decidir si els fons europeus poden finançar filats que permetin a països com Lituània o Polònia protegir les seves fronteres.

La idea no és nova. Fa un mes una dotzena d’Estats membres, entre els quals figuren els països bàltics, Polònia, Grècia, Àustria o Dinamarca, van plantejar en una carta dirigida a la Comissió Europea la possibilitat d’utilitzar el pressupost europeu per finançar aquest tipus de tanques. Segons van al·legar llavors, «les barreres físiques semblen ser una mesura efectiva de protecció fronterera» que pot servir als països en primera línia i a la resta d’Estats membres. El suggeriment va ser rebutjat rotundament per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i la comissària d’interior, Ylva Johansson, però la idea segueix sobre la taula i aquest dimecres l’ha rescatat el mateix Michel.

«Segons l’opinió legal del servei jurídic del Consell, legalment és possible partint de l’actual marc legal europeu finançar infraestructures», ha explicat aquest dimecres insistint que «és una decisió que ha d’adoptar la Comissió» però que en qualsevol cas «l’opinió jurídica del Consell és molt clara». Els Vint-i-set ja van abordar la possibilitat durant l’últim Consell Europeu i segons el dirigent europeu és necessari que els líders europeus clarifiquin «què és possible i què no». «A Lituània hi ha 600 o 700 quilòmetres de frontera amb Bielorússia, i ens enfrontem a una situació nova en comparació amb el passat. ¿És possible que la UE mostri solidaritat ajudant a protegir les fronteres nacionals, que també són fronteres europees? Espero que puguem aclarir i prendre una decisió al més aviat possible», ha incidit.

Nova ronda de sancions

De moment, el primer ministre polonès ha sol·licitat la celebració d’una videoconferència d’emergència amb la resta de caps d’Estat i de Govern de la UE per abordar la crisi a la frontera amb Bielorússia i l’adopció de noves sancions ja que les que hi ha «aparentment no estan funcionant». Segons Morawiecki, és urgent i necessari que els líders dels 27 abordin aquesta crisi abans de la cimera de mitjans de desembre. «És un assumpte molt greu i cal redoblar la pressió sobre Lukaixenko» perquè «sense sancions específiques no podrem aconseguir els resultats que volem», ha dit.

Notícies relacionades

Polònia acusa Bielorússia de llançar una «guerra híbrida» contra les seves fronteres

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La discussió es colarà previsiblement en la reunió de ministres d’Exteriors de la UE de la setmana vinent a la qual «podria seguir» una cimera de líders, segons fonts europees. Fins aleshores, els 27 continuaran treballant en una nova ronda de sancions contra Minsk. Sobre la taula, en aquesta ocasió també hi ha la possibilitat de sancionar aerolínies de tercers països que participen en l’estratègia del règim de Lukaixenko, transportant passatgers que aspiren a arribar il·legalment a la UE. Varsòvia ja ha sol·licitat el bloqueig vols comercials procedents de l’Orient Mitjà per reduir el flux migratori.

«És important explicar a les aerolínies quins són els efectes de les seves decisions en el llançament d’un atac híbrid contra la UE. I si no aconseguim convèncer amb arguments, hem d’estar preparats per decidir sancions concretes i operatives, perquè hem de ser ferms. El que està passant és greu i hem de reaccionar amb fermesa. Necessitem estar units», ha avisat Michel, que també ha anunciat una ofensiva diplomàtica amb països de trànsit i d’origen.