Crisi migratòria

Polònia acusa Bielorússia de llançar una «guerra híbrida» contra les seves fronteres

  • Les topades entre els militars polonesos i els immigrants s’agreugen a la frontera bielorussa

  • Brussel·les suspèn parcialment l’acord de visats amb Minsk i estudia noves sancions

4
Es llegeix en minuts
El Periódico
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

És difícil concebre una ruta terrestre més inhòspita per entrar a la Unió Europea (UE) a les portes de l’hivern que la frontera entre Bielorússia i Polònia. Però és aquí on centenars de migrants del Pròxim Orient, l’Àfrica i l’Àsia es concentren a aquestes hores amb l’esperança de traspassar els filats que protegeixen 12.000 soldats i policies polonesos. Dormen al ras o en tendes de campanya, i recorren al foc per mirar de sobreviure als titil·lants termòmetres nocturns. En contra seva hi juga la política perquè, com va passar aquest estiu a Ceuta, sembla ser una crisi manufacturada, l’eina utilitzada pel règim de Minsk per castigar els seus veïns per allotjar l’oposició bielorussa i Brussel·les per sancionar a Lukaixenko i el seu entorn, segons denuncien la UE i les autoritats poloneses.   

La tensió va en augment i corre el risc de transformar la gèlida frontera en un polvorí, atesa l’estreta aliança que Bielorússia manté amb Moscou, i els recels que desperten els dos actors a Polònia i els veïns bàltics. «L’intent coordinat des de Bielorússia per llançar un atac híbrid contra Polònia amb l’entrada massiva d’immigrants ha començat», va denunciar el Govern polonès en un comunicat. «El règim bielorús està atacant les fronteres poloneses i de la UE d’una manera sense precedents», va afegir després el seu president, Andrzej Duda, durant una roda de premsa a Varsòvia.  

Només dilluns, les seves autoritats van registrar més de 300 intents de travessar la frontera irregularment i 17 persones, la majoria iraquians, van ser detingudes per les forces de seguretat poloneses. La crisi, no obstant, no és nova. Des de principis d’any, les temptatives per ingressar sense papers des de Bielorússia i reclamar asil a l’espai comunitari superen els 23.000 casos.  

Topades a la frontera

El fred, la gana i la desesperació estan tensant la corda. Les imatges que arriben des dels confins polonesos mostren grups d’immigrants mirant de derruir les tanques i els filats amb troncs i tenalles, mentre les forces de seguretat poloneses hi responen amb material antiavalots. Varsòvia acusa els agents bielorussos de fomentar la confrontació «amb trets de fogueig a l’aire i la simulació d’esdeveniments perillosos» i anuncia que està disposada a respondre «a qualsevol escenari».  

La possibilitat que aquesta mateixa situació es repeteixi a Lituània, on es dirigeixen segons algunes informacions noves columnes d’immigrants, ha portat el seu Govern a desplegar tanquetes militars en el pas de Pertakas. I no es descarta que Vílnius declari les pròximes hores l’estat d’emergència.

Els esdeveniments s’estan seguint de prop des de Brussel·les, que ha denunciat els intents de Minsk d’utilitzar els immigrants com a «peons» per «desestabilitzar la UE. «Condemnem i rebutgem fermament la contínua instrumentalització de la immigració per part del règim bielorús. És inacceptable que disposi al seu aire de la vida de les persones amb finalitats polítiques», va afirmar Ales Hojs, ministre d’Interior d’Eslovènia i president de torn del Consell Europeu.  

Suspensió de l’acord de visats

El Consell ha decidit suspendre parcialment l’aplicació de l’acord entre la UE i Bielorússia que facilita l’expedició de visats i que va entrar en vigor el juliol del 2020. Just un mes abans de l’origen d’aquesta crisi, propulsada per les sancions imposades per Brussel·les al règim de Lukaixenko per la seva repressió de les massives protestes pacífiques que van acompanyar la seva enèsima reelecció en unes eleccions qualificades de fraudulentes per la UE o els Estats Units. 

La suspensió dels visats afectarà les delegacions oficials bielorusses, els seus funcionaris i els parlamentaris, així com els jutges dels seus màxims tribunals. Però no és l’única mesura punitiva que estudia la UE. La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va reclamar la vigília als Vint-i-set l’extensió de les sancions contra el país comunista i la possibilitat de sancionar també les aerolínies de tercers països que subcontracten les seves naus perquè siguin utilitzades per Belavia, l’aerolínia estatal bielorussa, per traficar amb éssers humans.  

Segons denuncia el Consell, el règim de Minsk va començar a organitzar el juny del 2021 vols i viatges interns a través de les seves fronteres per facilitar el trànsit d’immigrants cap a la UE des del Pròxim Orient o l’Àfrica. Unes rutes que primer es van dirigir a Lituània i posteriorment a Letònia i Polònia, que han registrat un «augment sense precedents dels fluxos immigratoris irregulars des de Bielorússia».  

I, mentrestant, Lukaixenko, que va parlar dimarts amb Vladímir Putin, acusa Polònia d’«intimidar» el seu país amb el seu desplegament militar a la frontera. «Buscar un conflicte armat al centre d’Europa seria un suïcidi», va afirmar en una entrevista, després d’advertir que Rússia no tardaria a intervenir en la seva ajuda.  

Notícies relacionades