Hollande reconeix que «van fracassar» per evitar els atemptats del Bataclan

«La democràcia sempre serà més forta que la barbàrie». L’expresident francès François Hollande va començar pràcticament amb aquestes paraules el seu testimoni en el judici a París dels atemptats del 13 de novembre del 2015. Amb més de tres hores de retard –a causa d’un recurs contra el seu testimoni presentat pels advocats de la defensa–, l’exdirigent socialista va comparèixer com a testimoni en l’històric tribunal de la capital francesa. Era la primera vegada en la història contemporània de França que un expresident compareixia en un judici per terrorisme. Així va quedar reflectit en la gran expectació generada per aquesta jornada del longeu procés judicial, que va començar el setembre, dels autors i còmplices dels atemptats del Bataclan.

¿Què va fer Hollande durant aquella fatídica nit? ¿Les autoritats franceses van prendre totes les mesures possibles per evitar aquest atemptat? ¿Com els bombardejos francesos sobre Síria i l’Iraq van contribuir en la voluntat suïcida d’aquests gihadistes, que van assassinar 131 persones i en van ferir 413 més? Van ser alguns dels principals interrogants que van predominar durant el testimoni d’Hollande. Durant gairebé quatre hores, el seu interrogatori va tenir alguns moments tensos, sobretot davant la insistència dels advocats de la defensa per saber si les autoritats gal·les van fer tot el possible per evitar aquests atacs, que van ensagnar la sala Bataclan, les terrasses parisenques i l’Stade de France.

L’expresident va comparèixer en el judici davant de la petició de l’associació Life for Paris, un dels principals col·lectius de víctimes. El seu advocat va justificar la seva sol·licitud perquè comparegués a causa d’un vídeo de l’interior del Bataclan en què es veia els gihadistes cridant quatre vegades el nom d’Hollande, a qui atribuïen la responsabilitat d’aquesta matança. «És una fórmula que van aprendre, una espècie de tornada. […] El missatge que els seus comandants els van demanar que transmetessin», va declarar el dirigent socialista. De fet, va negar amb vehemència que la motivació principal d’aquest atemptat fos una resposta als bombardejos francesos a l’Iraq i Síria, sinó a l’estil de vida francès: «Som el país dels drets humans, el país de les llibertats».

«¿Es va fer tot el possible per evitar els atemptats?»

«¿Es va fer tot el possible per evitar els atemptats?»Després del torn de les preguntes dels jutges i la fiscalia, va arribar el torn dels advocats de les víctimes. «¿Es va fer tot el possible per evitar els atemptats?, li va preguntar la lletrada Samia Maktouf. «Si en tingués el mínim dubte, ho diria», va respondre Hollande. «¿Hi va haver forats a la raqueta dels serveis d’intel·ligència?», va insistir Jean-Marc Delas, un altre dels advocats. «Sempre hi ha hagut un fracàs quan es produeix un atemptat», va reconèixer l’expresident. «Però quants atemptats vam aconseguir desarticular», va reivindicar.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Una de les espines clavades de les autoritats franceses, com va reconèixer Hollande aquest dimecres, és que tenien constància des d’agost del 2015 que Abdelhamid Abaaoud, el capitost d’aquests atemptats, preparava un atac contra França des de Síria. Els serveis d’intel·ligència francesa estaven focalitzats en ell i van decidir el setembre del 2015 intervenir militarment a Síria, en part, per aquesta raó. Però Abaaoud, mort durant una operació policial el novembre d’aquell any, es va escapar del seu radar i es va dedicar a fer viatges d’anada i tornada entre Síria i Europa.

«Crec que Bèlgica no estava preparada per al que va passar», va dir l’exmandatari sobre la mala cooperació en aquell moment entre els serveis d’intel·ligència belgues i franceses. «Espero que no tornarem a tenir mai més un judici d’aquesta importància amb tantes víctimes. Però continuarem patint atacs terroristes», va afirmar Hollande sobre una amenaça gihadista que va baixar en intensitat, però segueix present al Vell Continent.