Eleccions a Amèrica Central

Rosario Murillo: la «copresidenta» dels 462 vestits

Rosario Murillo: la «copresidenta» dels 462 vestits

AFP / PRESIDENCIA DE NICARAGUA / CÉSAR PÉREZ

4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

La societat politicomatrimonial entre Daniel Ortega i Rosario Murillo tindrà, a partir del nou període de Govern, una nova figura institucional fruit de la imaginació de l’excomandant guerriller. Ortega li va regalar a la seva dona un càrrec que no existeix, el de «copresidenta», com si es tractés d’un títol. El de «vice», va suggerir, no faria justícia a aquesta dona de 70 anys que és neboda del general Augusto César Sandino i filla d’un pròsper ramader. Educada a Anglaterra i Suïssa, poeta vocacional i seguidora del guru Sai Baba, a Murillo ja no li arriben les tasques que ha acumulat des del 2007, entre aquestes dirigir la Fundació per a la Promoció de l’Amor (FUNDAMOR) que promou l’«autoconeixement humà» i «el desenvolupament de l’autoestima individual i col·lectiva».

Rosario és encara més impopular que el seu marit, però no menys ambiciosa o propensa a tota mena de vel·leïtats. «Li agrada cridar l’atenció. Tres anells a cada dit, una desena de collarets que adornen el seu coll prim i una altra desena de braçalets. Colors vistosos, teles florides i combinacions que molt pocs s’atreveixen a portar», va afirmar el diari La Prensa. Fins i tot el lloc oficial El 19 digital es va permetre informar dels 462 vestits que acumula. Ha instituït, segons La Prensa, «una forma de patrimonialisme familiar seguint les mateixes tendències i pràctiques de la família Somoza, que va governar Nicaragua de 1937 a 1979».

La Chayo no coneix la mesura, i per això es dirigeix als nicaragüencs cada dia per explicar-los quant fa per ells. Les al·locucions sempre tenen un toc espiritual i biogràfic. Recorda que va conèixer Ortega a Costa Rica el 1978 i que pertanyien, tot i que amb diferents responsabilitats, al Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN) que buscava enderrocar el somocisme. Aquells dies vermells i negres, com les banderes de la guerrilla, s’han transformat, gràcies a les cabrioles polítiques i estètiques, en morat i rosa. La gradació cromàtica sembla combinar millor amb els ideals d’un matrimoni que, en molts aspectes, es comporta com una família reial.

Paper determinant

Murillo va exercir un rol vital en el retorn d’Ortega a la presidència, el 2007. Llavors es van jurar no tornar a repetir l’error comès 17 anys abans, quan el sandinisme va ser derrotat a les urnes. Darrere dels seus rampells kitsch i la combinació d’un galimaties new age amb rudiments de catecisme, Murillo va gestionar amb astúcia els ressorts de l’Estat.

Ella ha tingut deu fills de tres parelles. Tots s’han integrat en el projecte matrimonial amb l’excepció de la filla gran, Zoilamérica Narváez, que el 1998 va denunciar el seu padrastre Ortega per haver-la violat quan era nena. Murillo mai va dubtar a qui li devia lleialtat. «M’ha avergonyit terriblement que a una persona amb un currículum irreprotxable se la pretengués destruir», va dir en defensa del seu marit. Zoilamérica va partir a l’exili i va quedar al marge del sistema de favors i privilegis familiars. Pares i fills, sota la supervisió materna, participen en negocis petrolers, televisius i en altres rúbriques.

Aires de clan

Notícies relacionades

 Laureano Ortega Murillo és el fill que sembla resumir part de les aspiracions dels pares. Té la fisonomia del president i les excentricitats de la «copresidenta». Les activitats comercials no el desvien de la seva vocació principal: ser tenor d’òpera. «El meu món és la música», ha afirmat. No va dubtar a valer-se dels recursos públics per cantar a Managua àries de Tosca i La traviata, les òperes de Giacomo Puccini i Giuseppe Verdi. Creu tenir una veu tan portentosa com versàtil, i per això, enmig de les eleccions i la crisi política, va decidir ser part de l’elenc de La Verbena de la Paloma, el sainet líric de Ricardo de la Vega i Tomás Bretón. Fidel a la seva prosàpia, li agrada ser en tot, i per això també ha amenitzat un festival internacional de bolero. Reloj, no marques las horas/ Porque voy a enloquecer, va bramar.

Malgrat els seus esforços vocals, el Laureano no ha pogut disputar-li al seu germà Juan Carlos, de 40 anys, la condició de favorit de la Rosario. «No hi ha ni hi haurà força imperial o colonialista capaç de doblegar aquest poble que avança en unitat en la construcció dels seus somnis», va dir en vigílies de la contesa. Ell dirigeix l’aparell comunicacional que li dona a la seva mare un espai per al sermó diari. Igual que Laureano, també s’interessa per la música i toca la guitarra en un grup de rock, Ciclo. Nuestra mística es más fuerte / Aquí nos tienes hoy como ayer/ Aquí dispuestos para vencer, canta, i sembla estar parlant de la seva dinastia.

Temes:

Nicaragua