Baixa participació en les eleccions de Nicaragua, considerades una «farsa» per l’oposició

Diumenge a la mitjanit van començar les celebracions en algunes zones de Managua. Els simpatitzants de Daniel Ortega van saludar una victòria electoral que no havia sigut validada per l’escrutini. De fet, al moment en què van començar a sortir els automòbils i agitar-se algunes banderes, poc o gens se sabia del recompte. Aquesta formalitat no va semblar importar perquè ningú dubtava del triomf de l’excomandant sandinista i la seva dona, Rosario Murillo. Les portes del quart període presidencial consecutiu es van obrir, per tant, de la pitjor manera. El veneçolà Nicolás Maduro va saludar la «jornada de pau» que va permetre reelegir el seu soci polític regional. El president dels Estats Units, Joe Biden, va parlar en canvi d’eleccions «simulades», les va qualificar de «pantomima» i va prometre més pressió contra Managua. Ortega i Murillo, va afegir, són «àmpliament impopulars i sense un mandat democràtic». Els va acusar, a més, de governar Nicaragua com «autòcrates, no diferents de la família Somoza, contra la qual Ortega i els sandinistes van lluitar fa quatre dècades». La veïna Costa Rica va fer propi aquest diagnòstic i no va reconèixer la contesa.

Ortega sabia per endavant que no comptaria amb l’aval dels EUA ni de la UE. El Govern va expressar, no obstant, la seva complaença pel suport dels observadors russos i altres països. Al moment de votar, no va desaprofitar l’oportunitat d’atiar els seus adversaris, a qui va qualificar de «dimonis».  Ortega va dir a més que els més de 150 presos polítics «continuen conspirant» perquè són «sembradors de mort, d’odi». 

El camí de la seva reelecció havia quedat aplanat quan la Policia Nacional va arrestar set possibles candidats presidencials de l’oposició que es perfilaven com els seus principals rivals i que podien servir de contrapès a les urnes. Les enquestes prèvies a la disputa de CID Gallup van donar compte que una majoria del 65% de la població hauria votat per una fórmula opositora que competís en llibertat. Només un 17% recolzava el cap d’Estat. Ningú esperava que els resultats oficials de diumenge es corresponguessin amb aquests sondejos.

#7N #SinCompetencia | Los simpatizantes del régimen empiezan a salir a las calles en caravanas a celebrar la reelección de Ortega y Murillo.
Más información en:https://t.co/DMFMgARXHc pic.twitter.com/EDtsIWp7ml

— Divergentes (@DivergentesCA) 8 de noviembre de 2021

Irregularitats i baixa participació

L’observatori multidisciplinari Urnas Abiertas va informar que en el marc de la jornada es van registrar una sèrie d’irregularitats, incloses detencions d’opositors, mentre que l’opositora Unitat Nacional Blau i Blanc va indicar alts nivells d’abstenció. En un informe preliminar, va identificar «200 fets de violència política als centres de votació», entre els quals, «la negació de l’ingrés a fiscals opositors, intimidació de paraestatals i forces de xoc sandinistes» o «treballadors de l’Estat obligats a enviar una foto de la butlleta amb el seu nom escrit al lloc en què es marca l’ics». A entrada de fosc va estimar que l’abstenció oscil·lava entre el 79% i el 84%. La dirigent d’Unitat Nacional, Marcela Guevara, va dir que, al quedar-se a casa, els nicaragüencs «van donar un nou missatge al dictador i a la dictadora». 

El portal Divergentes va constatar en diferents punts de Managua, Matagalpa i Granada una reduïda participació ciutadana. «A les cantonades dels centres de votació es va veure presència de paramilitars en motocicletes, de jaquetes, gorres i utilitzant telèfons mòbils».

Una militant sandinista entrevistada per la cadena Telemundo va dir que tenien 27 persones dedicades a mobilitzar votants a les urnes al barri Edgard Lang de Managua. «A nosaltres ens donen una llista de les persones. A les persones d’aquesta llista els vam fer tres visites. Llavors, nosaltres hi anàvem i els dèiem “vostè votarà en aquesta junta».

 

#TodosJuntosVamosAdelante

Nicaragüenses a la espera del primer informe de las elecciones generales 2021 pic.twitter.com/Vmw0YGijHj

— El 19 Digital (@el19digital) 8 de noviembre de 2021

Resultat cantat

La «pantomima» electoral, com la va anomenar Biden, és un subproducte de la revolta col·lectiva de mitjans del 2018. L’espurna va estar relacionada amb una reforma de la seguretat social, però no va ser res més que un malestar acumulat i contingut. La sublevació de carrer va tenir una intensitat que els memoriosos van equiparar amb els enfrontaments contra la dictadura d’Anastasio Somoza, un any abans de la seva caiguda, el 1978. Els barris populars van canviar de fisonomia: la barricada va ser el comú denominador. Enmig del xoc amb les forces de seguretat es va arribar a parlar de «territoris lliures» del règim. L’acarnissament repressiu no va tenir precedents. Van morir més de 300 persones. Es van reportar en aquells moments dramàtics milers de ferits. El nombre d’exiliats va estar a prop dels 100.000. Els episodis registrats entre abril i juny van representar un punt d’inflexió: la societat matrimonial va perdre els suports de l’empresariat i la jerarquia catòlica, a qui havia complagut amb una conversió religiosa i un menú de prebendes de caràcter conservador.

Notícies relacionades

Nicaragua: les claus després de la farsa electoral

Els musulmans indis temen la reelecció de Modi

La ruptura també va ser irreparable entre sectors agraris, col·lectius feministes, estudiantils i joves de les ciutats. Les peticions d’una solució negociada de la crisi mai van prosperar. Tampoc la investigació de les violacions als drets humans. El 2019, i com a resultat de la pressió internacional, el Govern va amnistiar desenes de detinguts per raons polítiques. Dos anys després, va recomençar la cacera en escala.

 Amb aquest rerefons convuls Ortega va apostar per la seva permanència. L’11 de novembre fa 76 anys. La majoria dels seus excompanys d’armes del 1979 el consideren una caricatura del comandant guerriller que havia sigut, i la font de discòrdies que estan lluny d’apaivagar-se.