Nicaragua: les claus després de la farsa electoral

«Van orquestrar una elecció de pantomima que no va ser ni lliure ni justa i, certament, no democràtica». La sentència del president dels Estats Units, Joe Biden, augura una pressió més gran sobre Managua. Washington, va dir, «utilitzarà totes les eines diplomàtiques i econòmiques» per forçar Ortega a abandonar els seus somnis de permanència. De fet, abans dels comicis el Departament d’Estat va fer saber que buscarà amb la UE i els seus socis llatinoamericans promoure un nou paquet de sancions. No es descarta que els EUA impugnin la participació de Nicaragua en el Tractat de Lliure Comerç centreamericà (CAFTA-DR) que regeix des del 2006. Segons el Banc Central, entre gener i desembre del 2020, les exportacions als Estats Units van ascendir als 3.564 milions de dòlars, contra els 3.883 milions el 2019. En cas d’aguditzar-se l’enfrontament, amb el seu corresponent cost econòmic, es descarta que el Govern redobli el ritme de la seva aliança amb Pequín i Moscou.

Ortega va crear inèdites condicions per garantir el seu nou mandat. Els comicis es van realitzar amb 150 presos polítics, entre els quals, set candidats en les eleccions que van ser detinguts per conspiració i traïció. Tres partits van ser desposseïts de la seva entitat jurídica. Durant la legislatura, Ortega va arremetre contra el funcionament de gairebé 50 oenagés que el Govern considera eines conspiradores. Els mitjans de comunicació han passat a estar en terra arrasada. «El primer pas, a partir del 8 de novembre, és encarar la crisi dels presos polítics», va assenyalar Carlos Chamorro, de la revista Confidencial. Aquesta demanda, hauria «de convertir-se en la principal estratègia política nacional i internacional», afegeix. Per Chamorro, aquesta lluita pot «canviar el balanç de poder». No obstant, adverteix que la «derrota política» d’Ortega després del 7 de novembre «serà sempre incompleta» si no es convergeix en una agenda que permeti «recuperar les llibertats de reunió, mobilització, premsa, i d’expressió, i el dret a elegir i ser electe».

Nicaragua té un dels indicadors d’inversió regional més baixos. Importa el 51% dels productes i serveis que consumeix. Si bé s’espera que el PIB creixi aquest any un 5%, el 2020, i com a conseqüència de la pandèmia, la contracció va ser de gairebé nou punts. La crisi política ha tingut la seva contracara econòmica. El creixement mitjà del 3,9% entre 2000 i 2017 es va fer miques amb l’esclat social del 2018 i la ruptura de l’aliança entre el Govern i la patronal. Els analistes dubten de la possibilitat d’una recomposició entre el matrimoni i l’empresariat. Part de l’economia domèstica depèn de les remeses, que el 2020 van ser de 1.851 milions de dòlars. Els diners que s’envien des de l’exterior representen un 14,8% del PIB d’un país que, ben aviat, necessitarà finançament del Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Centreamericà d’Integració Econòmica (BCIE).

Des de la revolta social del 2018, i en virtut del deteriorament de les condicions polítiques i econòmiques, Nicaragua ha experimentat una nova onada d’emigració. Com passa amb altres països veïns, la majoria ha intentat instal·lar-se als Estats Units. El 2020 van buscar aquesta destinació 1.100 nicaragüencs. Entre començaments d’any i l’agost del 2021, les autoritats nord-americanes van interceptar a la frontera sud gairebé 41.500 nicaragüencs que intentaven entrar il·legalment als EUA. Només al juliol van abandonar el país 13.456 migrants. «Venen nois, estudiants. Molts van participar en les protestes del 2018», va assenyalar l’Aliança Nicaragüenca-Nord-Americana pels Drets Humans (NAHRA, per les seves sigles en anglès). Pel Govern, l’exili no només és una vàlvula d’escapament que permet reduir la pressió interna. També pot representar un flux de remeses més gran tant des dels Estats Units com Espanya i Costa Rica.