Els treballadors dels EUA treuen múscul amb l’onada de vagues més gran en dècades

Per exemple, 10.000 treballadors del fabricant d’equipament agrícola John Deere han anat a la vaga aquesta setmana. Han aprovat autoritzar la vaga 24.000 infermeres i altres treballadors mèdics a Califòrnia i Oregon de Kaiser Permanente i, des de fa setmanes, ja han començat les seves aturades més de 2.000 empleats d’hospitals a Buffalo (Nova York), 1.400 treballadors de fàbriques dels cereals Kellogg’s a quatre estats, 500 treballadors de destil·leries a Kentucky i els membres de l’Orquestra Simfònica de San Antonio (Texas). Més de 1.000 miners a Alabama porten en vaga des de l’abril i a finals del setembre van tornar a la feina després de cinc setmanes de protesta els prop de 1.000 treballadors del fabricant de galetes Nabisco que, amb la seva vaga a cinc estats, van aconseguir que el seu nou conveni col·lectiu recollís moltes de les seves demandes. Aquest dissabte, a poc més d’un dia perquè arrenqués una vaga de 60.000 treballadors de la indústria audiovisual que hauria paralitzat pràcticament tots els rodatges de cine i televisió al país, els líders del sindicat IATSE van anunciar un acord que satisfà les seves reclamacions per als seus afiliats a Hollywood i la costa oest.

A aquesta potent onada, que segons una base de dades que té la Universitat de Cornell reflecteix més de 160 vagues i aturades des de començament d’any als EUA, s’afegeix el que s’ha batejat com «la gran renúncia», la negativa de milions de nord-americans a reprendre els llocs de treball i condicions laborals que tenien abans que el coronavirus sacsegés el país (un rècord de 4,3 milions a l’agost, gairebé el 3% de la massa laboral).

En un moment que s’ha desequilibrat el mercat de l’ocupació, amb les empreses incapaces de trobar treballadors per a tots els llocs que necessiten per reactivar el que exigeix la reforçada demanda, els treballadors, tant afiliats a sindicats com els de la «gran renúncia», treuen múscul.

Moment sísmic

«La gran vaga» i «la gran renúncia», que posen en perill empreses que han continuat obtenint grans beneficis durant la pandèmia però mantenen el repartiment desigual, enllacen amb la història, com explica Jack Rasmus, doctor en Economia Política i professor del St. Mary’s College de Califòrnia, que assenyala que «és molt típic quan comences a sortir d’una crisi que els treballadors estiguin més confiats per anar a la vaga». Ja va passar després d’altres esdeveniments sísmics com la Gran Recessió i al voltant de la Segona Guerra Mundial. I torna a passar amb la pandèmia.

«Estem veient treballadors de tota l’economia expressant que no estan disposats a treballar sota condicions intolerables i la seva creixent disposició a lluitar per una vida millor», ratifica Benjamin Sachs, professor de Treball i Indústria a Harvard. «Si fos un gerent estaria molt preocupat de no respondre a aquestes demandes».

«Les empreses han de ser conscients que els treballadors en aquest moment estan en una bona posició d’influència per fer demandes sobre proteccions i salaris», coincideix també Mark Gaston Pearce, el director de l’Institut dels Drets dels Treballadors de la Universitat de Georgetown i president durant el mandat de Barack Obama de la Junta Nacional de Relacions Laborals. «Les velles nocions que l’empresa t’obligarà a acceptar una retallada en la cobertura sanitària o reduir-te les prestacions de la pensió no funcionaran ara perquè necessiten aquests treballadors».

Recolzament als sindicats

Aquesta onada arriba també quan millora l’opinió que els nord-americans tenen dels sindicats i la seva força. Durant dècades debilitats per agressives polítiques d’assetjament i atac dels republicans i perjudicades pels seus propis errors i concessions, les afiliacions al sector privat estan en el nivell més baix en un segle, poc més del 6%. Però ara, en paraules de Pearce, «estan sent celebrats com l’avantguarda i els protectors dels treballadors» i les enquestes ho corroboren. Al juliol, un sondeig de Gallup mostrava l’índex d’aprovació dels sindicats en el 68%, el seu nivell més alt en 50 anys. Creixen les afiliacions entre els joves.

Tant Sachs com Pearce veuen també l’auge de les protestes vinculat a la presència a la Casa Blanca de Joe Biden, àmpliament considerat un president protreballadors. Rasmus, que va ser líder sindical, és molt més crític amb el mandatari i el que anomena «l’ala corporativa del Partit Demòcrata».

Possible punt d’inflexió

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Uns i altres veuen el moment com una oportunitat. «Els EUA necessiten desesperadament un sistema de dret laboral», diu Sachs. «És una tragèdia que no tinguem un sistema legal que recolzi el dret dels treballadors a formar o afiliar-se a sindicats. Però quan els treballadors fan vaga és sovint quan arriben els canvis, i potser aquesta onada de vagues és el que necessitem per moure aquest país cap a un sistema més just de dret laboral», diu.

Rasmus també opina que el que està passant, «podria ser un punt d’inflexió, perquè les condicions han sigut tan dolentes durant tant temps que podria ser el principi d’alguna cosa,», però ell adverteix que «no s’ha de subestimar la capacitat de les empreses de tornar a colpejar» i frenar tant les vagues com els esforços renovats d’organització sindical. «Les lleis als EUA són antisindicals i antitreball», recorda. «La classe treballadora està més desesperada i enfadada però tens les institucions a sobre, incloent els partits, i l’estructura legal, que són un gran instrument per controlar-ho tot».