Mèxic no sap què fer amb Cristòfor Colom

Tot va començar amb una justificació que no va convèncer gaire gent i que va fer arquejar les celles de molts. En vigílies del 12 d’octubre, i en plena nit, el Govern de la capital va decidir retirar la figura de bronze de l’almirall genovès. La raó –va arribar quan Colom ja havia desaparegut– va ser que era necessari reparar-la i que els treballs acabarien l’agost d’aquest any. Les tertúlies i columnes es van omplir de comentaris similars: «Va ser un acte preventiu». Segons els analistes, i l’opinió del carrer, va ser una mesura per evitar que l’efígie fos vandalitzada, o enderrocada, com ja havia passat en altres ciutats del continent. No tenia res a veure amb el moviment anticolonialista, es tractava només de «manteniment».

Els plans frustrats del Govern

No va ser fins al passat 10 de setembre que l’alcaldessa, Claudia Sheinbaum, va anunciar que Colom no tornaria. Al seu lloc, va assenyalar, s’erigiria un homenatge «a la dona indígena», i el navegant acabaria en un dels parcs del barri acabalat de Polanco, a l’oest de la ciutat. Cuauhtémoc Medina, comissari en cap del Museu Universitari d’Art Contemporani, creu que la mesura va estar bé perquè el «monument estava condemnat a ser destruït» i se l’ha de preservar pel seu «valor artístic i documental». No obstant, critica el que va venir després: «El concepte de dona indígena és una noció colonial. És part del model que perpetua la violència en aquestes comunitats i, no obstant, les celebra amb la història dels llibres de text».

El sobtat canvi de plans per omplir el pedestal buit va coincidir amb l’any del bicentenari de la independència de Mèxic. Sheinbaum, una dels favorits d’Andrés Manuel López Obrador per encapçalar el seu partit en les presidencials del 2024, no podia quedar-se enrere. Aquest any ha estat marcat per celebracions nacionalistes i un renovat conflicte diplomàtic amb Espanya, a qui el president li ha demanat en reiterades ocasions que es disculpi pels excessos de la conquesta. A més, les crítiques van ploure sobre mullat quan es va designar, sense un concurs públic, un artista home, blanc i que simpatitza amb el moviment oficialista. La seva proposta d’escultura, de nom Tlali –terra en nahuatl– tampoc va ajudar: moltes persones van assenyalar que la figura, d’ulls ametllats, no simbolitzava al gruix del poble indígena.

Més enllà de valoracions subjectives, tot el procés va causar polèmica. I més de 300 personalitats de la cultura al món van firmar una carta enviada a Sheinbaum perquè fes marxa enrere i assignés una comissió amb dones indígenes per determinar l’obra. Sheinbaum va cedir i va delegar la decisió a un grup independent. Norma Loeza, consultora en temes de gènere, drets humans i anàlisi de polítiques públiques, censura els escarafalls de l’administració local: «Més enllà de l’estètic, que és una cosa subjectiva, es va tractar d’una decisió unilateral en un espai que és públic. De sobte no veure l’estàtua ja era prou motiu per a la reflexió col·lectiva».

Reivindicació feminista

Si hi ha una localitat a Amèrica a la qual li agrada prendre els espais públics per convertir els carrers en teles de protesta, aquesta és Ciutat de Mèxic. Els moviments feministes van aprofitar la indecisió del Govern i van col·locar sobre el pedestal una figura de fusta color porprada d’una dona alçant el braç esquerre. I abans d’això, les manifestants van utilitzar la tanca de seguretat que protegeix el que abans va ser la rotonda de Colom, per escriure-hi noms de dones assassinades, activistes i figures històriques dins del feminisme. Les manifestants van batejar el lloc com la Glorieta de les dones que lluiten. La iniciativa va partir del col·lectiu «Antimonumenta vivas nos queremos». En un missatge enviat a aquest diari, les representants han deixat clar què és el que volen per substituir el navegant que va arribar al Nou Món el 1492: «Ens interessa la consolidació del lloc com a símbol de resistència i lluita de les dones».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

La realitat és que, a Mèxic, el moviment social va dos passos per davant de l’Administració. Amb el missatge clar de les feministes, la pilota està a la teulada del Govern de la capital. La discussió ha passat del revisionisme històric i la confrontació amb Europa a una reflexió d’un dels llasts més grans al país nord-americà, on més de 10 dones són assassinades al dia. Elvia González del Pliego, coordinadora del Programa de Gènere i Inclusió de la Universitat Iberoamericana no deixa lloc a dubtes: «És positiu. Hem deixat de pensar si Espanya ens ha de demanar perdó o no i passem a reflexionar sobre tot el que hi ha pendent al país [com la violència masclista]».

Tot sembla indicar que Ciutat de Mèxic rebrà el 12 d’octubre amb una rotonda de Colom buida per segon any consecutiu. No queda clar ni com serà aquesta representació indígena femenina o quan es ressituarà l’estàtua, de 15 metres, enviada des de França i col·locada el 1877. Cuauhtémoc Medina lamenta com ha sigut manejat l’assumpte i és escèptic. No sap si el culebró que es va iniciar fa un any acabarà amb un final feliç: «Tot el procés que vam veure és la posada en escena d’una autoritat que no s’ha pres ni dos minuts per a ni tan sols preguntar com es podrien fer les coses. Els importa un rave».