Presidencials franceses

Els verds francesos elegeixen un polític pragmàtic candidat a l’Elisi

  • Els militants ecologistes elegeixen Yannick Jadot, un dirigent amb un perfil moderat com a candidat a les presidencials del 2022

  • Tret d’una aliança inesperada, competirà per un perfil de votants semblant al de l’aspirant socialista Anne Hidalgo

Els verds francesos elegeixen un polític pragmàtic candidat a l’Elisi

GEOFFROY VAN DER HASSELT / AFP

3
Es llegeix en minuts

Els verds francesos volen assemblar-se als seus socis alemanys dels Grünen. L’eurodiputat Yannick Jadot es va proclamar vencedor aquest dimarts a la tarda en la segona volta de les primàries obertes d’Europa Ecologia Els Verds (EELV). Aquest candidat, amb un perfil moderat i que cita sovint el possibilisme dels verds a Alemanya com a referent, representarà aquesta formació progressista en les eleccions presidencials d’abril del 2022. Així ho van decidir els més de 104.000 militants i simpatitzants que van participar en una votació molt ajustada, que Jadot va guanyar amb tot just el 51% per davant de l’economista radical Sandrine Rousseau (48,77%).

«L’ecologia ha guanyat en aquestes primàries. Som una gran família unida per guanyar en aquesta campanya», va dir Jadot a la premsa després de l’anunci dels resultats en un bar al canal d’Ourcq, una zona abans obrera i ara cada vegada més ‘hipsteritzada’ al nord-est de la perifèria parisenca. «Estem determinats a portar a terme aquesta campanya junts, estem preparats per portar l’ecologia política a l’Elisi», va declarar, per la seva banda, Rousseau, que malgrat haver sigut la sensació a Twitter –una altra vegada més es va demostrar que les xarxes només representen una part concentrada i peculiar de la societat– va perdre per uns escassos 2.000 vots de diferència.

Malgrat aquests càntics a la unitat i de l’abraçada entre els dos finalistes, l’ecologia política surt dividida i amb dubtes respecte al seu candidat. Jadot era el favorit d’aquestes primàries, ja que la resta d’aspirants eren desconeguts per a la majoria de la població i els sondejos li donen unes perspectives correctes, d’entre el 6% (actualment) i el 10% (fa uns mesos). Però la seva candidatura no surt reforçada després d’una victòria pels pèls.

Notícies relacionades

Un rival directe per a la socialista Hidalgo

El seu duel amb Rousseau, partidària d’un ecofeminisme radical i un estil polític gairebé als antípodes del de Jadot, reflecteix la diversitat de corrents a EELV i el risc que hi hagi divisions internes. Aquest partit va experimentar un cert auge en els últims anys –a les europees del 2019 va ser la formació d’esquerres més votada amb el 13% i l’any passat va conquerir les alcaldies de grans ciutats com Lió, Bordeus o Estrasburg–, però sempre ha obtingut uns resultats molt modestos a les presidencials. Jadot, un ex alt càrrec de Greenpeace a França i que ocupa un escó a l’Eurocambra des del 2009, ja havia vençut en unes altres primàries dels verds la tardor del 2016. Al final, no obstant, va retirar la seva candidatura a les presidencials de l’any següent per recolzar el socialista Benoît Hamon, que només va aconseguir el 6% dels sufragis. Aquesta vegada resulta bastant més improbable una aliança entre verds i socialistes. Malgrat les seves similituds programàtiques, Jadot es va quedar amb l’espina clavada del 2017 i tot apunta que ara no hi renunciarà. A més, els més de 100.000 votants en les primàries, quatre vegades més que el 2016, mostren un cert dinamisme de l’ecologisme gal, mentre que el Partit Socialista (PS) va elegir a dit l’alcaldessa parisenca Anne Hidalgo com a candidata. «Els verds tenen una sociologia electoral molt semblant a la del PS. Es tracta majoritàriament votants de classes mitjanes, amb estudis superiors i que viuen a grans ciutats», explica a EL PERIÓDICO el politòleg Thomas Guenolé. «Si cap dels dos candidats no es retira, poden acabar repartint-se en dos aquest tipus d’electors i conformar-se cada un amb només un 6% dels sufragis», afegeix aquest assagista sobre la situació actual de l’esquerra reformista francesa. Si aquesta segueix la seva tendència actual, pot convertir-se en «una batalla entre nans».