El laborisme britànic mira de recuperar el centre per guanyar a les urnes

El Partit Laborista britànic celebra congrés anual amb el seu líder, Keir Starmer, mirant de fer a la formació un gir cap al centre i reconquerir alhora els electors tradicionals de l’anomenat cinturó roig, captats pel populisme de Boris Johnson. La conferència que té lloc a la localitat de Brighton és el primera cara a cara per a Starmer, que va assumir la direcció a l’abril del 2020, en plena pandèmia. Al prendre possessió, el que va ser advocat especialitzat en drets humans va prometre lluitar per la unitat del laborisme, eternament fracturat per les disputes internes.

La dimissió forçosa del seu antecessor, Jeremy Corbyn, després de patir la pitjor derrota electoral dels últims 80 anys, ha frenat l’avenç de l’extrema esquerra que feia al laborisme inelegible. Starmer, no obstant, encara no ha aconseguit imposar la seva autoritat. Malgrat això, pretén aprofitar el desgast rampant del Govern conservador per presentar-se als britànics com una autèntica alternativa de poder.

Johnson i Starmer estan igualats en l’últim sondeig publicat aquest dilluns per Ipsos MORI. És la primera vegada en 13 anys que un líder laborista no se situa per darrere dels conservadors. Un 38% dels consultats dona suport a cadascun d’ells com el més capacitat per al càrrec de primer ministre. Quant a la intenció de vot, els conservadors segueixen al capdavant 39% (-2), amb el Partit Laborista guanyant posicions 36% (+6), seguits pels Liberaldemòcrates 9% (-4) i Els Verds 6% (-2).

«Proocupació» i «proempreses»

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

L’economia és el territori davant el qual sempre els ‘tories’ avantatgen l’oposició. Els laboristes han de vèncer imperativament la desconfiança de votants i empreses per guanyar les eleccions. En la sessió de dilluns, al presentar el programa econòmic, la responsable de Finances, Rachel Reeves, va proclamar que el laborisme s’ha convertit en «el partit de l’estabilitat a llarg termini, per assegurar les finances públiques i el creixement econòmic». Amb la clara intenció de desprendre’s de l’herència del corbynisme, Reeves, que ha treballat com a economista per al Banc d’Anglaterra, va prometre un pla de millores fiscals per a les companyies amb l’objectiu de promoure la inversió i polítiques «proocupació i proempreses». Va proposar augmentar del 2% al 12% l’impost de serveis digitals de les grans tecnològiques. El nou programa econòmic també inclou la dotació de 28.000 milions de lliures anuals (32.000 milions d’euros) per impulsar les activitats «verdes».

El discurs va rebre una bona acollida de la Confederació de la Indústria Britànica (CBI), que reuneix la gran patronal i en ocasions anteriors havia rebutjat taxativament els plans de Corbyn. Un dels seus afins ideològics, Andy McDonald, va presentar la renúncia com a responsable d’ocupació, al qualificar la seva situació d’«insostenible» per una disputa amb Starmer sobre el salari mínim. A diferència de Corbyn, ni Reeves ni Starmer defensen a priori nacionalitzacions.