Els liberals de l’FDP tenen la clau de les coalicions a Alemanya

«És millor no governar que fer-ho malament». Aquesta frase forma part dels annals de la història política alemanya: la va pronunciar Christian Lindner, president del liberal FDP, el 19 de novembre del 2017 al punt de la mitjanit. Després de setmanes de negociacions amb la unió conservadora de la CDU-CSU i amb Els Verds, els liberals van decidir aixecar-se de la taula i tancar la porta a la que hauria sigut la primera coalició Jamaica en l’àmbit federal de la història d’Alemanya. El país experimentava de primera mà les conseqüències de la fragmentació parlamentària: dificultats per formar govern i la seva consegüent inestabilitat política.

Gairebé quatre anys després, i en contra del pronòstic de molts analistes que van preveure que aquella decisió portaria els liberals a la irrellevància política, el FDP es presenta com un actor clau per a la governabilitat d’Alemanya en la pròxima legislatura, ja sense Angela Merkel al capdavant de la cancelleria federal.

Ancorat còmodament entre l’11 i 12% d’intenció de vot, el partit de Lindner s’ofereix com a possible soci de govern tant als socialdemòcrates d’Olaf Scholz com als conservadors d’Armin Laschet Sigui quin sigui el color polític del pròxim canceller federal, gairebé totes les possibles coalicions depenen del ‘sí’ de FDP. Només un improbable tripartit entre l’SPD, Els Verds i Die Linke els deixaria fora del Govern.

Enemistat amb Merkel

«La senyora Merkel no permet als seus socis ni un sol èxit», va dir Lindner el juny passat durant una xerrada amb periodistes estrangers. La seva enemistat amb ella no és cap secret. Va viure en primera persona com el seu partit es convertia en una força extraparlamentària en les eleccions federals del 2013 després de quedar-se per sota del llindar del 5% dels vots. Entre el 2009 i el 2013, l’FDP va governar com a soci menor de la unió conservadora de la CDU-CSU de Merkel.

Aquesta traumàtica experiència –de la qual Lindner responsabilitza l’hiperlideratge merkelià, que ha funcionat com un rodet sobre els seus socis minoritaris de govern– el va portar a assumir el 2013 la presidència de l’FDP. Després de tornar el seu partit al Bundestag, Lindner no oblida els riscos que suposa entrar en un govern federal. La seva participació en un executiu, ja sigui una coalició Jamaica o una coalició semàfor (SPD, Verds i FDP), no sortirà gratis. «Hauran de fer una oferta política interessant», adverteix Lindner, que aspira a convertir-se en el futur ministre federal de Finances.

Home-partit

L’actual FDP és incompressible sense el lideratge de Christian Lindner. Va ser ell qui va creure en la històrica formació (fundada el 1948) quan se la donava per acabada. Podria dir-se que l’FDP és avui un «home-partit».

El programa dels liberals alemanys es caracteritza per la defensa a ultrança del lliure mercat, que en alguns casos voreja el dogmatisme, i per la seva aposta per limitar al màxim l’intervencionisme de l’Estat. La seva gran línia vermella per entrar en un govern és la pujada d’impostos. Els recursos que l’Estat alemany necessiti per finançar inversions, reformes, programes socials o mesures contra la crisi climàtica han de sortir del creixement de l’economia i no d’un augment dels impostos a les rendes més altes o a les grans empreses.

Afinitat amb els conservadors

Aquest rebuig d’un major intervencionisme en l’actual moment, que la pandèmia ha tornat l’Estat a una posició central de la política econòmica, fa dubtar de la viabilitat d’un pacte entre els liberals, l’SPD i Els Verds. Les propostes fiscals d’aquests dos últims partits són progressives i el seu perfil econòmic, clarament d’esquerres. Per això el soci preferencial de l’FDP segueixen sent els conservadors, que apunten, no obstant, a quedar segons en les eleccions de diumenge vinent.

«Ser a l’oposició no és una porqueria. Qui digui això, no ha entès el parlamentarisme», assegura Lindner sobre l’opció de rebutjar per segona vegada consecutiva l’entrada en un govern de coalició. La seva lapidària frase d’aquella nit de novembre del 2017 continua fresca en la memòria de l’electorat alemany.

 

 

 

 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells