Corea del Nord rebutja les vacunes contra la Covid

Doneu les vacunes a altres de més necessitats, ha demanat Corea del Nord en un emocionant cant a la solidaritat global davant l’acaparament i rapinya dels governs occidentals. Consignada la seva generositat, cal preguntar-se quin país les necessita més que un amb el 40% de la població malnodrida i una xarxa hospitalària ruïnosa.  

 Pyongyang va rebutjar aquesta setmana gairebé tres milions de vacunes xineses de Sinovac. Les hi havia ofert Covax, el programa que les distribueix als països menys desenvolupats, i el Ministeri de Sanitat Pública va contestar: «Aquestes dosis s’haurien d’enviar a països seriosament afectats en vista de la limitada distribució global de vacunes i els periòdics rebrots que assolen diferents països».

Les xifres oficials permeten l’ostentació: no hi ha hagut ni un sol cas. El que passa és que fonts des de l’interior citades per mitjans especialitzats parlen de soldats morts amb símptomes compatibles amb el coronavirus i brots en ciutats frontereres amb la Xina. Fins i tot Kim Jong-un va lamentar mesos enrere «la crònica incompetència i irresponsabilitat» dels seus funcionaris en la gestió de la pandèmia. Els experts afirmen, de tota manera, que la seva incidència és mínima perquè Corea del Nord va abaixar la persiana tan aviat va sentir rumors sobre una estranya pneumònia a Wuhan. 

Cap ajuda

 Des d’aleshores ha ignorat qualsevol ajuda. Al juliol va aturar l’enviament de milions de vacunes d’AstraZeneca, perquè, segons va revelar l’espionatge sud-coreà, temia les trombosis i altres danys col·laterals. També els dubtes haurien justificat la recent negativa a les dosis xineses, elucubren els experts, perquè els seus resultats a Xile i el sud-est asiàtic són francament millorables. Es va suggerir que només confiaven en les russes, però el seu ministre d’Exteriors, Sergey Lavrov, va revelar al juliol que Pyongyang havia refusat els seus oferiments repetits. A Corea del Nord no li val cap vacuna. 

 Les raons, com ordena la casuística nord-coreana, no transcendeixen de les hipòtesis. La desconfiança és segura, perquè la premsa nacional n’ha dubtat de l’eficàcia, emfatitzat els problemes dels vacunats als Estats Units o Europa i defensat la «recepta nacional» de la tancada. Potser hi ha influït aquest inflamat orgull que sublima la seva política 'juche’ o d’autosuficiència, perquè ja durant les fams dels anys 90 va negar-ne les penalitats, va conduir els funcionaris internacionals per recorreguts idíl·lics a la capital i només quan se li van amuntegar els morts va acceptar l’ajuda humanitària.  

 La inquietud nord-coreana pel coronavirus voreja la histèria. Podria contagiar-se, ha explicat la seva premsa, per les tempestes de sorra que arriben de la Xina. La por que el virus viatgi a qualsevol superfície explica que a la ciutat fronterera xinesa de Dandong acumulin pols les caixes amb aliments, medicines i equip mèdic. Aquesta lògica justificaria que no deixin entrar tampoc els carregaments de vacunes ni aterrar avions de l’exterior.  

 Ramón Pacheco, professor de Relacions Internacionals del King College i expert en Corea del Nord, afegeix un argument geoestratègic contra les vacunes xineses. «Depenen de Pequín econòmicament, energèticament i fins i tot políticament, malgrat que no es porten gaire bé. L’acceptació de les seves vacunes implicaria una dependència total molt incòmoda. La Xina podria demanar-li després que obrís les fronteres», assenyala.  

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

 

També al·ludeix al pla nord-coreà d’obrir-se a partir de l’any vinent. Les vacunes manquen de molta utilitat amb la pandèmia controlada i el país segellat, però seran més urgents llavors. Els repudis nord-coreans a les ofertes en els últims mesos apunten a aquesta direcció: tan tossuts com educats i deixant la porta oberta a negociacions en els pròxims mesos.