Comicis federals

El candidat del partit de Merkel ataca però no convenç en el primer debat electoral

  • Els sondejos donen guanyador de la batalla televisiva el socialdemòcrata Scholz, que també encapçala la intenció de vot per a les eleccions del 26 de setembre

Candidates TV Debate before general elections

Candidates TV Debate before general elections / MICHAEL KAPPELER / POOL (EFE)

3
Es llegeix en minuts
France Presse

L’aspirant a la successió d’Angela Merkel de la coalició conservadora CDU-CSU en les eleccions federals del 26 de setembre, Armin Laschet, va passar a l’ofensiva diumenge a la nit en el primer debat electoral, per mirar de capgirar els sondejos que el donen derrotat, però no va convèncer, segons els sondejos publicats després de la batalla televisada.

Laschet es va enfrontar amb els altres dos principals candidats a succeir la cancellera –després de 16 anys al capdavant de l’Executiu alemany–, el socialdemòcrata Olaf Scholz i l’ecologista Annalena Baerbock a les cadenes privades RTL i n-tv.

Un primer sondeig de l’institut Forsa difós per RTL després del debat va donar Olaf Scholz guanyador del gran debat, ja que va convèncer el 36% dels interrogats, davant de la candidata d’Els Verds, amb un 30% de suports, i només un 25% per a Laschet.

Un nou sondeig publicat diumenge pel diari ‘Bild’ atorga un 24% d’intenció de vot als socialdemòcrates, que es distancien dels conservadors (21%). Els verds aconseguirien un 17%.

Pànic a la CDU

Segons recull ‘Bild’ a les seves pàgines, la CDU de Merkel i els seus aliats bavaresos de la CSU es troben en «un estat de pànic». Fa sis mesos obtenien un 34% d’intenció de vot.

La formació del pròxim govern sembla complicada, amb fins a tres partits en una coalició que probablement inclourà els liberals del FDP (12%), que poden decantar la balança, o fins i tot l’esquerra radical de Die Linke.

Amb una popularitat a la baixa, Armin Laschet va reconèixer les seves dificultats en el primer gran debat televisat de la campanya. «Sempre he fet front a vents contraris, ara també», va dir en antena, tot i que creu que es recuperarà gràcies a la seva «fermesa» i «fiabilitat».

No va dubtar a criticar la política a l’Afganistan de l’actual Govern de coalició que està dirigit pel seu propi partit, i del qual el seu rival Olaf Scholz és ministre de Finances.

Laschet va agitar la por d’un govern exclusivament d’esquerra, ja que els sondejos no descarten la possibilitat d’una inèdita coalició dels socialdemòcrates del SPD, els ecologistes i l’esquerra radical Die Linke.

Scholz, un candidat «merkelitzat»

Pels tres candidats, és «difícil aguantar la comparació amb Merkel», encara molt apreciada tot i que «no tot hagi anat tan bé sota la seva cancelleria», estima Ursula Münch, directora de l’Acadèmia d’Educació Política de Tutzing.

La revista ‘Der Spiegel’ va lamentar «el trist nivell de la campanya» davant la «immensa amenaça» representada pel canvi climàtic, considerat responsable de les mortíferes inundacions del juny a l’oest d’Alemanya.

La tendència dels sondejos afavoreix Scholz, de 63 anys, ministre de Finances i vicecanceller del govern de coalició liderat per Merkel. Poc carismàtic, la seva campanya austera i competent li ha fet guanyar punts davant uns rivals que es van prodigar en errors.

Segons l’últim baròmetre de la televisió pública ZDF, gairebé la meitat dels enquestats l’elegirien com a canceller, contra un 17% de Laschet i un 16% de Baerbock. «Olaf Scholz s’ha merkelitzat», indica ‘Der Spiegel’.

Caiguda «vertiginosa»

Laschet, dirigent regional de 60 anys que es presenta com a hereu legítim de Merkel, ha ofert durant la campanya una imatge vacil·lant i matussera que posa en dubte la seva capacitat de gestió, ja sigui de la pandèmia o de les inundacions.

Captat per les càmeres rient durant una visita a la zona dels diluvis, acusat de plagi en un llibre... La credibilitat del conservador està per terra.

El descontentament creix en el partit, que el considera responsable de la caiguda «vertiginosa» en la intenció de vot, segons el diari ‘Süddeutsche Zeitung’.

Per la seva banda, la jurista Annalena Baerbock, de 40 anys, eufòrica a la primavera quan va arribar a liderar els sondejos, sembla haver cremat els seus cartutxos entre acusacions de plagi, d’exagerar el seu currículum i de no haver declarat una prima.

«Sens dubte, es va sobreestimar», diu Münch, que hagués vist més assenyat per part d’Els Verds haver postulat el popular copresident del partit Robert Habeck.

Notícies relacionades

Per nombrosos mitjans i politòlegs, tant els ecologistes com els conservadors, que comptaven amb el carismàtic líder bavarès Markus Söder, van escollir el pitjor candidat.

El debat és el primer d’una sèrie de tres abans de la votació.