Aquests eren els 13 marines dels EUA morts en el primer atemptat de Kabul

Una setmana abans que la matessin, la sergent Nicole Gee va ser fotografiada mentre bressolava un nadó a l’aeroport de Kabul. Va publicar la foto a Instagram i va escriure: «Estimo la meva feina». Gee, de 23 anys i natural de Sacramento (Califòrnia), era tècnic de manteniment en la 24a Unitat Expedicionària dels ‘Marines’ amb seu a Camp Lejeune a Carolina del Nord. Va morir en l’atemptat que dijous passat va costar la vida a 110 persones, entre les quals 13 militars nord-americans encarregats de l’evacuació de la capital afganesa.

El general Forrest C. Poole, comandant del segon Grup de Logística Marina, ha recordat per al diari ‘The Washington Post’ «la immensa pèrdua de la sergent». També ho ha fet Mallory Harrison, que va compartir pis amb Gee durant tres anys, i que ha escrit també sobre que dur ha sigut per ella aquesta mort. «No puc descriure massa bé la sensació que tinc quan m’obligo a tornar a la realitat i penso que mai la tornaré a veure», ha explicat Harrison a Facebook. «Com va agafar l’últim alè fent el que estimava: ajudar la gent... Llavors hi va haver l’explosió», prossegueix.

El cotxe de Gee encara és un aparcament de Camp Lejeune i Harrison reflexiona sobre tots els ‘marines’ que van passar pel seu costat mentre ella era a l’estranger. La seva generació, afegeix la companya de pis de la ‘marine’ morta, ha sentit centenars de vegades les històries de guerra dels veterans dels conflictes de l’Iraq i l’Afganistan, però sempre li havien semblat aventures llunyanes. Fins que «la flota pacífica en què estaves acaba sent... que els teus amics ja no tornaran mai a casa».

La pàgina d’Instagram de Nicole Gee mostra una altra foto seva en uniforme, amb un rifle al costat d’una fila de persones que caminen cap al ventre d’un gran avió de transport. «Escortant els evacuats fins a l’ocell», va escriure ella. Altres imatges la mostren en un camell a l’Aràbia Saudita, en biquini en una illa grega i amb una cervesa a Espanya. Una d’aquest mes a Kuwait la mostra radiant amb el seu meritori ascens a sergent.

A punt de ser pare

Rylee McCollum, de 20 anys i infant de Marina, era originari de Bondurant (Wyoming), estava casat i la seva dona està esperant un nadó per d’aquí tres setmanes. McCollum és una altra de les víctimes abatudes en aquest primer atemptat de Kabul.

«Estava tan emocionat de ser pare i hauria sigut un gran pare», explica la seva germana, Cheyenne McCollum, també a ‘The Washington Post’. La jove assenyala que el seu germà «era un infant de Marina abans de saber que se li permetia ser infant de Marina... Portava el seu rifle de joguina i utilitzava les botes de neu de color rosa de la seva germana per simular que estava caçant o que era un ‘marine’». McCollum estava en el seu primer desplegament operatiu quan va començar l’evacuació a l’Afganistan, ha assenyalat una altra germana del desaparegut, Roice, al ‘Casper Star Tribune’.

«Volem assegurar-nos que la gent sàpiga que aquests són els nois a qui s’està sacrificant, i que Rylee tenia una família que l’estimava i una dona que l’estima i un nadó que mai coneixerà», ha insistit Cheyenne.

«¿Vols gravar un vídeo junts, amic?»

Kareem Nikoui va enviar uns vídeos a la seva família a Norco (Califòrnia) hores abans de morir en l’atemptat de Kabul. Nikoui, de 20 anys, apareixia jugant amb uns nens a l’Afganistan. En un dels clips rebuts pels seus, se’l sent dir a un nen: «¿Vols gravar un vídeo junts, amic?» En les imatges es veu com el jove ‘marine’ s’inclina per fer-se un ‘selfie’ amb el nen afganès. «Està bé, ara som herois, home», s’acomiada.

Paul Arreola, amic de la família del mort, destaca el que aquests vídeos mostren: «El cor d’aquest jove, l’amor que té». «La família està desconsolada», afegeix Arreola, que descriu el jove Kareem com un «jove increïble» ple de promeses que sempre va voler ser un infant de Marina i es va proposar aconseguir el seu objectiu. El sobreviuen els seus pares i tres germans.

«No et preocupis mama. Els meus nois no deixaran que em passi res»

La bandera davant la casa d’Ohio on viuen els pares de l’ajudant mèdic Maxton Soviak és a mig pal mentre un flux constant d’amics, entrenadors, professors i familiars s’aturen per oferir el seu condol.

A Soviak, de 22 anys i nascut a Berlin Heights, tothom el recorda com algú amable i estimat, que divertia els altres i que havia sigut membre dels equips de futbol local i lluita, amb què s’havien proclamat campions estatals. Tenia 12 germans.

En les seves últimes paraules a la seva mare per FaceTime, Max li va assegurar que estaria fora de perill. «No et preocupis mama, els meus nois no deixaran que em passi res», li va dir entre rialles en aquesta última connexió. «Sempre estava somrient», recorda Vince Ragnoni, que va ser professor seu de tecnologia elèctrica. «Era una persona amiga de fer entremaliadures i a qui li agradava fer riure els altres». S’havia allistat en els ‘marines’ el 2017 i es va especialitzar com a ajudant mèdic.

«Max era un fill meravellós que estimava la seva família, la seva comunitat i estava orgullós de servir a la Marina dels Estats Units», en què tenia pensat desenvolupar la seva carrera, ha dit la seva família en un comunicat. «Les paraules no poden expressar que desconsolats estem amb aquesta notícia i trobarem moltíssim a faltar Max».

Un ‘marine’ amb ànima d’artista

Humberto Sánchez va ser un dels 17 membres de la seva classe de secundària d’Indiana que es van unir a l’exèrcit després de graduar-se. «Era un jove brillant i atlètic, popular i molt estimat pels seus companys de l’equip de futbol, companys de classe, entrenadors i professors», el defineix Matt Jones, director de la Logansport High School, en què Sánchez va estudiar. El jove, mort als 22 anys en l’atemptat de Kabul, era també un «artista dedicat, que va fer moltes classes d’art juntament amb cursos universitaris d’honors i doble crèdit», ha destacat Jones.

Una col·lecta per ajudar a pagar el seu funeral

En el seu últim missatge a casa, Dylan Merola, de 20 anys, li va dir a la seva mare que no podria parlar-hi durant un temps perquè l’enviaven a una nova ubicació a l’Afganistan.

«T’estimo –li va dir–. Et trucaré tan aviat com arribi a casa», van ser les seves últimes paraules, ha explicat la progenitora Cheryl Merola a la cadena KCAL-TV. Dylan amb prou feines portava dues setmanes a l’Afganistan quan el va atrapar l’atemptat de Kabul. Tenia pensat estudiar enginyeria a la universitat després del servei militar.

Entre llàgrimes, la seva mare l’ha descrit com «amable, carinyós, generós amb cada persona, algú que donaria qualsevol cosa per qualsevol». «Un dels millors nois de tots els temps», afirma la desconsolada dona.

Els seus amics han obert un compte de ‘crowfunding’ a GoFundMe per costejar el seu funeral, que dissabte a la tarda havia superat amb escreix l’objectiu de 15.000 dòlars. «Dylan era un estimat fill, germà, net, besnet, nebot, un gran amic i un valent soldat que va pagar el màxim sacrifici durant l’evacuació de Kabul», diu l’anunci de la col·lecta.

«Mai vaig veure ningú entrenar tan dur com ell per ser ‘marine’»

Jared Schmitz, crescut a Saint Loius (Missouri), era entre un grup de ‘marines’ enviats de tornada a l’Afganistan per ajudar amb els esforços d’evacuació, ha explicat el seu pare, Mark Schmitz, a KMOX Radio. «Estava fent una cosa que sempre va voler fer, i mai vaig veure un jove entrenar tan dur com ell per ser el millor soldat que podria ser», ha explicat Schmitz sobre el seu fill, mort als 20 anys.

«La seva vida va significar molt més. Estic tan increïblement enfonsat que no podré veure l’home en què s’estava convertint ràpidament», ha plorat el pare en les seves declaracions radiofòniques.

Algú assenyat amb 11 anys de servei

Taylor Hoover portava 11 anys a la Infanteria de Marina, on, als 31 anys, havia arribat a ser sergent. «Va donar la seva vida protegint qui no es poden protegir a si mateixos», ha afirmat el seu pare, Darin Hoover, que viu en un suburbi de Salt Lake City, a Utah. «Era el millor amic de les seves dues germanes i estimava tota la família. Tenia una nòvia a Califòrnia i era el tipus d’home que il·luminava una habitació quan entrava», assegura el seu pare.

Nate Thompson havia conegut Hoover quan tenien 10 anys, jugant a futbol. Van continuar sent amics durant l’escola secundària, on l’ara ‘marine’ mort va continuar jugant a futbol americà. «Si teníem problemes amb les notes, problemes amb la família o al camp, sempre trucàvem a Taylor. Sempre era assenyat, fins i tot si ell mateix estava implicat», ha explicat Thompson.

Una cuirassa resistent i un cor gegant

Daegan Page tenia 23 anys i tenia pensat anar a l’escola d’oficis i, possiblement, continuar sent jugador de futbol americà un cop hagués acabat el seu allistament a la Marina dels EUA. La bomba de Kabul l’hi va impedir. Page s’havia criat entre Red Oak (Iowa) i Omaha (Nebraska) i es va unir als ‘marines’ després de graduar-se a Millard South High School. La seva nòvia, els seus pares, la seva madrastra i el seu padrastre, els seus quatre germans i els seus avis el ploren, segons el comunicat de la família.

«Daegan sempre serà recordat per la seva cuirassa resistent i el seu cor gegant», destaca el comunicat. «Els nostres cors estan trencats, però estem agraïts pels amics i la família que ens envolten durant aquest temps», acaba dient la nota.

«¡Pau per a la teva ànima!»

La mort de la sergent Johanny Rosario Pichardo la ploren a la ciutat industrial de Lawrence, a Massachusetts, que ella anomenava casa seva, i al seu lloc de naixement a la República Dominicana. «No permetrem que l’oblidin», ha exclamat Jaime Meléndez, director de serveis per a veterans a Lawrence, on Johanny Rosario va assistir a l’escola secundària.

La sergent, de 25 anys, estava servint a la Força Naval Amfíbia de la Marina, els responsables de la qual han destacat el seu enorme treball com a cap de subministraments aquesta primavera. Sonia Guzmán, ambaixadora de la República Dominicana als Estats Units, ha tuitejat que la nació caribenya comparteix la pèrdua. «‘¡Paz a tu alma!’», s’ha acomiadat d’ella en espanyol.

Ansiós per mudar-se a Washington

Al sergent Ryan Knauss els seus el recorden com un home divertit que estimava el seu país i estava ansiós per tornar a casa i mudar-se a Washington DC, han explicat els seus familiars a la cadena de televisió local Wate TV a Knoxville (Tennessee). «Era un jove súperintel·ligent i molt divertit», ha explicat la seva madrastra, Linnae Knauss.

Knauss, de 23 anys, havia estat destinat a Fort Bragg, Carolina del Nord, i era part del novè batalló d’operacions psicològiques, segons ha explicat el Departament de Defensa.

«Era un jove motivat que estimava el seu país», ha remarcat el seu avi, Wayne Knauss, al mateix canal de televisió. «Era creient, així que el veurem novament al cel», ha afegit l’home.

El noi que aspirava convertir-se en xèrif

Hunter Lopez, de 22 anys, havia pensat seguir els passos dels seus pares i embarcar-se en una carrera en l’aplicació de la llei després del seu servei militar. Ja d’adolescent, Lopez havia participat en el programa ‘Explorer’ que organitza el departament del xèrif del comtat de Riverside, al sud de Califòrnia, on treballen la seva mare i el seu pare, i tenia pensat afegir-s’hi, ha indicat l’actual agutzil, Chad Bianco.

Notícies relacionades

Netanyahu ataca Gaza, el Líban i Síria mentre perd socis de Govern

La falta de consens a la UE impedeix aplicar sancions al Govern israelià

«Estem desconsolats al sentir aquesta trista notícia sobre Hunter, que va triar seguir una vida de servei, altruisme, coratge i sacrifici, com els seus pares», ha dit Bianco en un comunicat. La mare de López és ajudant del xèrif i el seu pare és capità.

L’heroi de Laredo

«Va ser prou valent com per anar a fer el que volia i ajudar la gent». Així recorda Elizabeth Holguin el seu fill David Espinoza, mort a Kabul als 20 anys, segons ha recollit el ‘Laredo Morning Times’. En un comunicat, el representant federal en aquesta ciutat texana, Henry Cuellar, ha volgut destacar que Espinoza «personifica els valors dels Estats Units: determinació, dedicació, servei i valor». «Quan es va unir a l’exèrcit després de l’escola secundària, ho va fer amb la intenció de protegir la nostra nació i demostrar els seus desinteressats actes de servei», ha afegit Cuellar, que ha afegit: «Els valents no moren mai. I David Lee Espinoza és un heroi».