Tempesta tropical

L’‘Ida’ toca terra a Louisiana com a huracà de categoria 4 «extremadament perillós»

  • La tempesta, que sotja tot el sud de Louisiana i altres estats, ha arribat amb vents sostinguts màxims de 240 quilòmetres per hora

  • La seva arribada posa a prova el 16è aniversari del ‘Katrina’ a Nova Orleans, el seu sistema de dics i un sistema hospitalari ja sota pressió pel coronavirus

6
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Just 16 anys després del dia que l’huracà ‘Katrina’ va assolar Nova Orleans i va deixar a la regió del golf de Mèxic més de 1.800 morts i 100.000 milions de dòlars en danys, un nou monstre, l’‘Ida’, sotja aquest diumenge la històrica ciutat i el sud de Louisiana i d’estats veïns.

Després d’haver guanyat força ràpidament a la nit, a les 11.55 hora local (les 18.55 a Espanya), l’huracà ha tocat terra a prop de Port Fourchon com un «extremadament perillós huracà de categoria 4», segons ha informat el Centre Nacional d’Huracans dels Estats Units. Els vents sostinguts màxims registrats en aquest moment han sigut de 240 quilòmetres per hora.

En l’últim avís anterior emès a les 10 del matí hora local (les 17.00 hores a Espanya) s’havia advertit també de l’aproximació no només dels vents huracanats sinó també de crescudes «catastròfiques», de fins a 4,8 metres en alguns llocs, que comporten «perill d’inundacions que representen amenaça per a la vida». Les primeres crescudes ja s’han registrat

L’alerta inclou també advertències de fortes pluges que amenacen amb inundacions sobtades que es poden produir fins a 160 quilòmetres a l’interior continental. Els talls de llum ja han començat a la zona, on milers de persones van seguir les ordres o recomanacions d’evacuació.

Vents de 240 quilòmetres per hora

Els vents màxims de l’‘Ida’ registrats per l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica nord-americana s’acosten als 240 quilòmetres per hora, amb alguns cops encara més intensos i expectació que pugin fins als 249 quilòmetres per hora. Aquestes dades acosten l’huracà a la categoria 5, la màxima en l’escala Saffir-Simpson, a què s’arriba quan els vents arriben als 252 quilòmetres per hora.

En qualsevol cas s’espera que l’‘Ida’ sigui un dels huracans més forts a castigar Louisiana en el segle i mig des que es van començar a guardar registres, igualant o superant la intensitat de vents del ‘Laura’, que va castigar la regió l’any passat, i l’huracà ‘Little Island’ de 1856.

Nova Orleans, a prova

El governador de Louisiana, el demòcrata John Bel Edwards, assegurava dissabte que «aquesta serà la prova més dura» del sistema de protecció establert a Nova Orleans després de la debacle del ‘Katrina’, 563 quilòmetres de dics, murs, bombes i comportes que es van aixecar al voltant de la ciutat després del fracàs de les proteccions davant el devastador huracà del 2005.

L’‘Ida’ arriba a més a la regió quan el seu sistema hospitalari ja està sota les pressions creades per la pandèmia de coronavirus. Louisiana és un dels estats més durament castigats per la variant delta i, amb només el 41% de la població completament vacunada, les xifres d’hospitalitzacions i ús d’unitats de cures intensives estan en el pitjor moment de l’últim any.

Evacuacions

Les autoritats han urgit els residents de Louisiana que no van seguir abans de diumenge les ordres o recomanacions d’evacuació a refugiar-se en un lloc segur i quedar-se a l’interior en habitacions sense finestres. Desenes de milers que sí que les van seguir van evacuar dissabte la regió davant la imminent envestida de l’‘Ida’. Milers de ciutadans de Nova Orleans es van amuntegar a les autopistes rumb nord mentre les autoritats adverteixen del perill que suposa el ràpid enfortiment de l’‘Ida’, que pren força a les càlides aigües del golf de Mèxic després de deixar enrere Cuba.

La sortida de milers de persones de la zona costanera va provocar importants retencions aquest dissabte i començava a escassejar el combustible en nombrosos punts de Nova Orleans i la resta d’una regió on s’ha decretat el toc de queda a la parròquia de Terrebonne, que està en la possible trajectòria de l’‘Ida’.

Risc d’una «devastadora» maror ciclònica

El perill més gran és l’aigua i, segons el Centre Nacional d’Huracans (NHC), una «devastadora» maror ciclònica podria fer pujar el nivell del mar fins a 15 peus (4,5 metres) a la zona de la desembocadura del Mississipí.

El Servei Meteorològic Nacional a Nova Orleans va alertar que la maror ciclònica, juntament amb ratxes de vent de fins a 150 milles per hora (240 km/h), pot deixar «inhabitables» regions del sud-est de Louisiana a causa dels «danys estructurals» que poden patir els edificis, «molts dels quals seran arrossegats».

Caldria sumar-hi grans i perilloses onades i grans quantitats de pluja, amb acumulació de fins a 20 polzades (50 centímetres) al sud-est de Louisiana i el sud de l’estat de Mississipí fins dilluns. Tot això podria provocar inundacions i riuades en aquesta regió, han alertat els experts, que preveuen que es puguin registrar tornados des de diumenge i fins a la matinada de dilluns en aquesta mateixa zona.

De moment hi ha a Baton Rouge un equip de l’agència federal d’Emergències dels EUA (FEMA) i d’altres es dirigeixen a altres poblacions de Louisiana i als estats de Mississipí i Geòrgia.

FEMA ja ha enviat fins aquesta tarda de dissabte gairebé 500 agents a Louisiana i Texas a qui cal afegir un contingent d’altres 2.000 de preparats per a la seva activació si la situació ho requereix.

Inundacions i preparatius preventius

L’alcaldessa de la ciutat, LaToya Cantrell, va ordenar aquest divendres l’evacuació obligatòria de les persones que viuen fora del sistema de dics que protegeixen la ciutat davant possibles inundacions, i a la resta els va recomanar que surtin també de la zona o busquin protecció.

Aquest dissabte Cantrell va dir en conferència de premsa que la decisió de quedar-se o evacuar s’ha de prendre «immediatament», ja que el «temps no està del costat» de la ciutadania i l’‘Ida’ arribarà ben aviat i han d’estar preparats abans d’aquesta nit.

No menys rotund va ser el governador de Louisiana, John Bel Edwards, que ha advertit diverses vegades que el compte enrere per evacuar ja va començar i que els residents tenen fins al vespre d’aquest dissabte per estar preparats per a l’arribada de l’‘Ida’, que preveu que tindrà «seriosos impactes» en l’estat.

Edwards ja ha demanat la declaració de l’estat d’emergència, que poc després va ser acceptada pel president, Joe Biden, per poder assistir la regió amb fons i mitjans federals.

El ’Katrina’ en la memòria

Considerat com un dels pitjors desastres naturals de la història dels Estats Units per l’Agència Federal de Gestió d’Emergències (FEMA), l’huracà ‘Katrina’ va causar el 2005 la mort de 1.833 persones i el desplaçament de gairebé un milió d’habitants, al perdre les seves propietats.

La ciutat, construïda entre el riu Mississipí i el llac Pontchartrain, es va inundar gairebé del tot al trencar-se els dics d’aquest llac pels forts vents originats pel ‘Katrina’, que va arribar el 29 d’agost del 2005 com a categoria 3, mentre que l’‘Ida’ es preveu que sigui de força 4.

Però ara les autoritats locals esperen que la inversió multimilionària feta en el sistema de contenció i bombatge d’aigua evitin una possible tragèdia just el mateix dia 16 anys després. Asseguren que Nova Orleans és ara una «ciutat molt diferent quant a seguretat i infraestructures».

Notícies relacionades

Louisiana és una regió acostumada als embats d’aquestes poderoses tempestes tropicals i l’‘Ida’ arriba també gairebé un any després que el ‘Laura’ toqués terra el 27 d’agost del 2020 com l’huracà més fort registrat a tocar terra a Louisiana, amb vents de 150 milles per hora (240 km/h), i deixés prop de 40 morts als EUA.

I ara arriba l’‘Ida’, que prèviament va passar per Cuba aquest divendres, quan va tocar terra com a huracà de categoria 1 i va travessar el país pel seu extrem occidental sense que fins al moment s’hagin reportats víctimes mortals.