Controvèrsia a l’Argentina per un àcid retrat de l’església evangèlica

Tant la trama com la construcció de la figura del religiós, desproveïda de tot tret compassiu, han provocat la ira de l’Aliança Cristiana d’Esglésies Evangèliques (Aciera). L’organització va criticar «el contingut i el missatge» de la sèrie. Al seu torn, va acusar Piñeiro, l’autora de la novel·la La viuda de los jueves, de tenir una «rancúnia cap als evangèlics» que s’explica en «la seva militància feminista» i el recolzament a la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs. «Utilitzar l’art per inventar una ficció a fi de crear en l’imaginari popular la percepció que els qui lideren aquestes comunitats religioses només tenen ambicions de poder o de diners és reprotxable».

Aciera va aclarir que no tenia «cap intenció de censurar l’obra» i en aquest sentit va rebutjar que tots siguin titllats de «seguidors de [Jair]Bolsonaro» o «reaccionaris de dreta». Finalment, va convidar els autors a veure la tasca pastoral que fan a les zones més empobrides de la ciutat, a les presons i els hospitals.

«La censura és censura, la vulguis disfressar del que la vulguis disfressar», ha respost l’escriptora. El director, Marcelo Piñeyro, també s’ha desmarcat dels assenyalaments. Ha assegurat que El Reino és només una ficció i que la pintoresca església la principal ànsia de la qual són els diners i l’estafa és «inventada». No obstant, ha avisat: «Qui es vulgui sentir al·ludit, que ho faci». Piñeyro i Piñeiro van començar a pensar en la sèrie quan va irrompre als Estats Units el fenomen de Donald Trump. Ni tan sols havien delineat el guió de la sèrie quan Jair Bolsonaro va guanyar la presidència del Brasil amb l’inestimable recolzament de les diferents esglésies pentecostals. Peter Lanzani, un dels actors de la sèrie, ha considerat que el propòsit de la ficció «mai és ferir sentiments». «Altrament, m’he d’enutjar amb cada pel·lícula de Scorsese», ha dit.

Antagonismes

El sociòleg Pablo Semán, que des de fa dècades investiga el fenomen evangelista a l’Argentina i el Brasil, ha estimat que la sèrie, més enllà de la seva barreja de gèneres (entre el policial i el realisme polític), ha pecat de certa lleugeresa. Ha recordat al respecte que els evangèlics «durant dècades han patit estigmes, discriminacions, violències». Però els seus pastors i bona part de la feligresia «ignoren» alhora «fins a quin punt causa dolor l’oposició a l’agenda de diversitat i de gènere que és fort a les seves files». L’evangelisme va expressar una forta oposició a la llei que va despenalitzar l’avortament i, juntament amb l’església catòlica, va mobilitzar multituds als carrers. A Semán li sembla, d’altra banda, «mentida que s’hagi de fer entendre que els evangèlics també són humans».

Pes polític

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Igual que ha passat al Brasil, les esglésies evangèliques han crescut de manera sostinguda durant els últims anys. El 2010, un 75% dels argentins es considerava catòlic, contra el 62,9% del present. D’altra banda, els argentins que diuen seguir una església evangèlica van passar a representar el 15,3% de la població. L’enquesta feta pel Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques (Conicet) informa que a mesura que augmenta «el nivell educatiu» s’evidencia una quantitat de persones més elevada «sense religió». Els pastors evangèlics, assenyala també l’enquesta, tenen més influència en «els nivells educatius més baixos» d’un país amb 40% de pobres.

El Reino no ha fet més que donar-li visibilitat a les pantalles a un tema que ja ha sigut objecte d’atenció per part del món polític. De fet, l’expresident Mauricio Macri va ser el primer en sortir a la caça del vot evangèlic amb una agenda fortament conservadora.