Tresor geològic

Els talibans, de senyors de la ruta de l’opi a amos del negoci del liti

  • L’Afganistan compta amb un milió i mig de tones de preuats recursos geològics com el neodimi, el cobalt o el liti, indispensable per a la fabricació de bateries de cotxes completament elèctrics

  • Rússia i la Xina es freguen les mans disposades a treure la millor part d’aquest saborós pastís de terres rares mentre Occident i, més concretament Europa, aguditza la seva dependència de tan escassíssimes matèries primeres

Yacimiento de litio en Afganistán.

Yacimiento de litio en Afganistán.

3
Es llegeix en minuts
Natalia Vaquero
Natalia Vaquero

Redactora

ver +

La retirada dels Estats Units de l’Afganistan menyscaba la seva influència geoestratègica en aquest vesper d’Àsia central, però n’hi ha més: converteix els talibans en els amos i senyors de les reserves de terres rares que anhelen sense cap dissimulació tant la Xina com Rússia.

Amb una superfície similar a la de França, més de 655.000 quilòmetres quadrats, Afganistan compta amb un milió i mig de tones de preuats recursos geològics com el neodimi, el cobalt i el liti, indispensable aquest últim per a la fabricació de bateries de cotxes completament elèctrics. Es tracta, a més, de minerals fonamentals per fabricar telèfons mòbils, tauletes, pantalles planes, imants i altres dispositius o components electrònics.

És en aquesta riquesa geològica on hi ha la clau per comprendre l’abast de la flamant victòria dels talibans i entreveure el futur d’aliances que segellaran ara en un país en el qual els Estats Units han realitzat inversions bimilionàries des del 2001 per mirar d’implantar sense èxit una democràcia sòlida i crear les infraestructures necessàries per a l’explotació d’aquests recursos naturals. Tot en va, en vista del succeït en aquests últims dies.

Rússia i la Xina es freguen les mans decidides a assaborir aquest saborós pastís de terres rares mentre Occident i, més concretament Europa, aguditza la seva dependència de tan escassíssimes matèries primeres. Són ‘superminerals’ molt escassos en el continent i vitals per a la Unió Europea en la seva defensa de la transició ecològica per a l’era ‘post-Covid’ que impulsaran la indústria i fabricació d’altes tecnologies.

L’Afganistan compta amb valuosíssimes reserves de lantà, ceri, neodimi. També té altes concentracions i de gran qualitat d’altres minerals crucials com el cobalt i el liti i disposa de milions de tones de coure, ferro, alumini, or, plata, zinc i mercuri. Té, a més or, plom, marbre i pedres precisosas. Això sense comptar que és el principal productor d’opi de tot el món en una classificació en la qual el segueix Espanya tot i que l’opi nacional sol s’acostuma a fer servir per a finalitats mèdiques mitjançant la morfina, l’oxicodona o el fentanil.

El 2010, un informe del Pentàgon dels Estats Units va anomenar l’Afganistan «l’Aràbia Saudita del liti», després que els geòlegs nord-americans descobrissin la gran extensió de la riquesa mineral del país, valorada en almenys un bilió de dòlars (més de 820.000 milions d’euros). El metall platejat, el «preuat petroli blanc» és un component clau en la construcció de les bateries d’ions de liti que alimenten des dels telèfons mòbils fins als vehicles elèctrics.

El conflicte al país de l’opi, la corrupció i l’embolic i indesxifrable burocràcia, ha fet que aquests recursos es mantinguin gairebé sense explotar més de deu anys després d’aquell informe del Pentàgon. Tenir els minerals de l’Afganistan sota el control dels talibans és un cop molt dur per als interessos econòmics nord-americans, desesperat per la seva dependència de la Xina,el principal productor de liti del món.

Com utilitzaran aquest tresor els talibans és encara un misteri però tot apunta que les seves preferències passen per negociar les seves ingents reserves de liti amb Pequín i Moscou. Es tardarà anys a desenvolupar una indústria minera en aquest devastat país, però el potencial és tan gran que xinesos i russos s’afanyen a presentar els seus projectes amb llamineres inversions multimilionàries que canviarien l’economia afganesa.

Què és el preuat «petroli blanc»

El liti és un element químic amb el símbol Li i nombre atòmic 3. El metall alcalí tou, de color blanc platejat, no es troba en la seva forma natural, sinó que es presenta com a compostos dins de salmorres i en dipòsits de roca dura. Hi ha una àmplia gamma d’aplicacions disponibles del liti i els seus compostos químics, incloses aplicacions industrials, electrònica de consum, emmagatzemament de bateries i el sector automotriu en ràpida acceleració, explica Infinity Lithium, companyia que mira d’explotar una reserva d’aquest ‘supermetall’ en un dipòsit de roca dura a escassos tres quilòmetres de Càceres.

Notícies relacionades

El projecte de San José Valdeflórez compta amb el vistiplau de la Comissió Europea en la seva aposta per la transició ecològica per a l’era postcoronavirus que compta amb l’oposició de part dels veïns de la zona i els grups ecologistes.

«Aquest jaciment és clau per al desenvolupament dels automòbils elèctrics», defensa Vincent Ledoux-Pedailles, director executiu d’Infinity Lithium, que remarca que la pandèmia ha deixat al descobert la necessitat que té Europa de proveir-se d’hidròxid de liti per apuntalar el sector del transport sostenible. Tota la producció que obtingui aquesta empresa serà per a consum exclusiu al continent on amb prou feines es produeix aquest preuat mineral.