Relació diplomàtica
La Xina i els talibans pacten una relació tan incòmoda com inevitable
El mes de juliol passat es van reunir el ministre d’Exteriors xinès i un dels principals líders dels talibans
Pequín va demanar als extremistes islàmics que l’Afganistan no sigui el refugi de grups terroristes del passat
Les tropes nord-americanes a l’Afganistan van ser una excepció als laments xinesos per l’aclaparadora presència militar de Washington a les seves fronteres perquè durant dues dècades van estabilitzar un país genèticament inestable. Els laments van arribar amb la seva precipitada partida. Ho va resumir Wang Yi, ministre d’Exteriors: «Els Estats Units, que van crear el problema afganès, han d’actuar amb responsabilitat i assegurar una transició ordenada. No pot anar deixant-se tot l’embolic al darrere i passar la càrrega a uns altres».
Aquest és el quadro i no el que descriuen els titulars mandrosos: La Xina no s’ha aliat amb els terroristes ni pretén ocupar el buit a l’Afganistan ni escurar els seus recursos naturals. Està lidiant amb un problema majúscul al seu pati del darrere amb un seriós perill de contagi.
La solució va arribar, com sempre, del pragmatisme. No s’intueix un soci més incòmode per al Partit Comunista, genèticament ateu, que uns radicals islàmics, però el mes passat va rebre a Tianjin una delegació encapçalada pel mul·là Abdul Ghani Baradar, fundador i cap polític dels talibans.
En aquesta ciutat, a una hora del Pequín, es van establir les bases de la relació. La Xina va demanar que es protegissin les seves inversions i ciutadans i que el país no es convertís de nou en un niu de terroristes. Va acceptar el mul·là, però la Xina va continuar demanant als seus nacionals que marxessin corrent.
Tempesta geopolítica
Els talibans van partir de Tianjin amb un gasós compromís d’ajuda en la reconstrucció del país i el bany de legitimitat global que atorgava la foto. Les barbàries xineses sobre els uigurs, un assumpte que hauria d’irritar qualsevol musulmà, van quedar fora de l’ordre del dia.
El terrorisme és la principal inquietud de Pequín. La Xina i l’Afganistan comparteixen una frontera minúscula de 80 quilòmetres al corredor de Wakhan, difícilment franquejable, però el trànsit és més fàcil a través del Tadjikistan, amb una creixent presència d’islamisme radical. A províncies afganeses pròximes a la Xina s’ajuntaven l’any passat uns 500 membres del Moviment Islàmic del Turquestan Oriental (ETIM), segons un informe de l’ONU. Sobre la seva perillositat no hi ha dubtes.
El grup uigur va cometre nombrosos atemptats a la Xina fins que el control policial a Xinjiang va posar-hi fi. L’ETIM es manté en la llista d’organitzacions terroristes de l’ONU i només la tempesta geopolítica de l’any passat explica que els Estats Units el traguessin de la seva. Hi ha dubtes raonables sobre la voluntat i capacitat talibà d’embridar una organització afí.
L’arribada dels talibans no tindrà conseqüències per a la seguretat xinesa a curt termini, assegura Raffaello Pantucci, expert en terrorisme a la zona del Royal United Services Institute de Londres. «Però a mitjà i llarg termini exigirà molta més atenció de Pequín cap a un soci inherentment inestable que està assegut a la seva frontera ja que no pot confiar plenament que complirà el que pretén. Hi ha preocupacions serioses sobre la possibilitat que grups uigurs o antixinesos utilitzin l’Afganistan com a base d’operacions», assenyala. És una diferència notable, afegeix, si ho comparem amb l’anterior govern, que disposava d’estructures i reconeixement internacional.
Context d’incertesa
Els experts més ben informats han desmuntat el mite de les inversions xineses a l’Afganistan. Són foteses si fem cas a la realitat. «Són petites i molt per sota del seu potencial», va afirmar l’any passat un informe de Brookings Institution. Una companyia xinesa va firmar un contracte el 2007 per extreure coure i una altra va aconseguir l’adjudicació d’una explotació petrolífera quatre anys després. Els dos projectes segueixen en els llimbs. Si la Xina va mantenir un interès mínim a invertir en un país raonablement sòlid, és improbable que l’augmenti en aquest context d’incertesa.
Notícies relacionadesLa seva empremta, en canvi, és ubiqua a l’Àsia Central, i inquieta que allà ressonin els ecos de la victòria talibà i alimentin moviments similars. Aquesta és la via de sortida de la nova Ruta de la Seda, el megaprojecte de comerç global. Nou treballadors xinesos van morir el juliol en un atemptat al Pakistan que els experts atribueixen a l’ETIM.
La premsa nacional al·ludeix aquests dies a l’enèsima «humiliació» de l’evangelisme democratitzador dels Estats Units a la zona i constata que la transició de poder a l’Afganistan ha sigut més harmoniosa que la sortida de Donald Trump. També aclareix que la Xina no enviarà tropes ni s’involucrarà més del necessari en aquesta «tomba d’imperis». L’Afganistan no és per a la Xina una oportunitat d’or sinó una perillosa trampa en la qual urgeix minimitzar danys.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
