Almenys 227 morts a causa d’un fort terratrèmol a l’oest d’Haití

Almenys 227 persones han perdut la vida com a conseqüència d’un fort terratrèmol, de magnitud 7,2 en l’escala de Richter, que ha sacsejat aquest dissabte l’oest d’Haití. Segons ha informat el Servei Geològic dels Estats Units (USGS), l’epicentre del sisme s’ha situat a uns 8 quilòmetres de la ciutat de Petit Trou de Nippes, a una profunditat de 10 quilòmetres. El mateix organisme ha considerat «probable» que el terratrèmol deixi «un alt nombre de víctimes», a més de danys materials «significatius».

Dels més de dos centenars de morts, almenys 158 s’han produït al sud. «Hi ha centenars de ferits i desapareguts», ha indicat en un tuit, amb to desesperat, emès pel Departament de Protecció Civil d’Haití. «Les primeres intervencions, portades a terme tant per rescatistes professionals com per habitants, han permès treure moltes persones de la runa. Els hospitals continuen rebent ferits», ha continuat. Segons havia informat anteriorment Jerry Chandler, director de l’organisme governamental, 17 dels morts van ser comptabilitzats al departament de Grand-Anse, 9 a la ciutat de Cayes i 3 al departament de Nippes. Almenys 2 dels morts són nens de 7 i 9 anys d’edat, segons han confirmat diverses fonts al mitjà Gazette Haiti. La premsa local està informant sobre importants danys a les localitats de Saint-Louis du Sud, Lles Cayes i Jérémie. L’hospital de les Cayes ha rebut una gran quantitat de ferits, d’acord amb les informacions.

«Moltes cases estan destruïdes, hi ha morts i alguns són a l’hospital», ha assegurat a France Presse Christella Saint Hilaire, que viu a prop de l’epicentre. «Ara tothom és al carrer i continua havent-hi rèpliques». El primer ministre haitià, Ariel Henry, ha proclamat l’estat d’emergència al país durant un mes, ha qualificat la situació de «dramàtica» i ha cridat «a l’esperit de solidaritat i compromís de tots els haitians» per afrontar «aquesta dramàtica situació».

Assistència dels EUA

Els EUA ja han ofert la seva assistència al paupèrrim país caribeny. El president nord-americà, Joe Biden, ha autoritzat una «resposta immediata» i ha nomenat la diplomàtica Samantha Power, administradora de la USAID, l’agència nord-americana de cooperació, i exambaixadora dels EUA a l’ONU, com a coordinadora dels esforços nord-americans per ajudar les víctimes del sisme.

Es tracta d’un tremolor de terra de més intensitat i a menys profunditat que la que va sacsejar Haití fa 11 anys, matant unes 200.000 persones, potser fins i tot centenars de milers. A falta de dades oficials, les xarxes socials es van omplir d’imatges de cases destruïdes i fins i tot d’una església esfondrada. L’alerta de tsunami emesa poc temps després del terratrèmol per l’Administració Nacional d’Oceans i Atmosfera dels EUA va ser aixecada al cap d’unes hores.

Destruction to building seen in #Haiti when 7.0 magnitude #earthquake hits off the coast of Haiti pic.twitter.com/IHfFot2gcH

— Adnan Faheem, GPHR, SPHRi, SHRM-SCP (@AF2311) 14 de agosto de 2021

Notícies relacionades

Haití, en un terratrèmol sense fi

Guerra Rússia - Ucraïna: última hora de la invasió de Putin, en directe

Segons el portal ‘Gazette Haiti’, el sisme s’ha notat a la capital, Port-au-Prince, durant uns quants segons, sembrant el pànic entre els habitants, molts dels quals van abandonar la seva vivenda, segons va constatar l’agència Efe. La ciutat és a uns 130 quilòmetres de l’epicentre del terratrèmol. El moviment tel·lúric es va notar també a la República Dominicana, que comparteix amb Haití l’illa Hispaniola, i a Cuba i Jamaica, dues illes pròximes del mar Carib. «Tothom té por, ja fa uns quants anys que no hi ha cap gran terratrèmol», ha assegurat Daniel Ross, resident a la localitat cubana de Guantánamo. «L’he notat; la meva teulada ha començat a fer soroll», ha explicat Danny Bailey, de 49 anys i habitant de Kingston, la capital jamaicana.

Haití, considerat el país més pobre de l’hemisferi occidental, encara viu amb l’impacte del catastròfic terratrèmol del 2010 que va deixar unes 200.000 persones mortes i 1,5 milions de damnificats. El país també viu un estat d’agitació política des de l’assassinat, el juliol passat, del president Jovenel Moise.