Pobresa a Llatinoamèrica
Haití, en un terratrèmol sense fi
El president assassinat va viure a principis d’any una intensa contestació als carrers perquè abandonés el poder
El país caribeny viu immers en deficiències estructurals profundes marcades per la inestabilitat política, la corrupció, la violència i la pobresa
Quan fa més d’una dècada, concretament, el 12 de gener del 2010, Haití va patir la pitjor catàstrofe natural de la seva història, una consigna, com un mantra, va circular al país i a la comunitat internacional. Aquell gran terratrèmol havia de ser el quilòmetre zero a partir del qual reconstruir d’una vegada per totes un país condemnat al patiment. No només no va ser així –de manera anecdòtica però significativa val a dir que el Palau Presidencial segueix parcialment ruïnós–, sinó que el país caribeny viu, en sentit figurat, un terratrèmol que no té final. Un terratrèmol d’inestabilitat política, de corrupció, de violència; en definitiva, de pobresa. No en va, Haití és el país més pobre de tot Amèrica, amb el 60% de la població pobra de solemnitat.
Les deficiències estructurals citades, doncs, han sigut sempre les mateixes; abans i després de la tremolor de terra que es va endur més de 250.000 persones i en va deixar sense casa un milió i mig. Amb una cronologia política endimoniada donada la volatilitat, els cops d’Estat i les dictadures militars han estat a l’ordre del dia, amb les seves etapes de terror consegüents, fins a l’arribada de les eleccions democràtiques, no menys convulses.
La xacra de la corrupció
Amb aquests elements va agafar les regnes del país el president Jovenel Moïse, assassinat dimecres a casa seva. En substitució del seu predecessor, el músic Michel Martelly, el jove empresari, símbol de continuïtat de les polítiques liberals, va haver de fer-se càrrec de la reconstrucció del país, fuetejat novament per una catàstrofe natural, aquesta vegada l’huracà ‘Matthew’. Però les denúncies de corrupció no van tardar a apuntar i, a principis d’any, al febrer per ser més exactes, el president Moïse va assistir a una onada, reprimida amb duresa, de contestació als carrers. Mentre l’oposició afirmava que el seu mandat de cinc anys havia de finalitzar el 7 de febrer d’aquest any, Moïse ha defensat que durés un any més pel temps perdut fins a prendre el mandat a causa de les al·legacions als resultats electorals, descrits per l’oposició com a frau. D’enemics, doncs, no n’hi faltaven.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Entre el dolor i la nostàlgia
- Recomanacions «Dinar de 10»: els elogis al millor restaurant de Cornellà de Llobregat, segons Tripadvisor
- Temps Com controlar la temperatura de casa? Com dormir? Sis consells davant les onades de calor
- Portal de transparència Artur Mas, l’expresident que més gasta
- Mor una treballadora del servei de neteja municipal de Barcelona en plena onada de calor
- BANCA El BBVA manté l'OPA sobre el Sabadell malgrat les condicions del Govern central
- Alerta per altes temperatures: Així pots protegir el teu gos
- Baròmetre municipal de juliol L'habitatge ja és el principal problema de Barcelona: la inseguretat encapçalava la llista des de 2018
- BANCA El Santander ofereix 2.700 milions al Sabadell per aconseguir TSB, segons Reuters
- Pobresa a Catalunya La vida en un garatge de tres nens de l’Hospitalet: «¿Fins quan hem d’estar així?»