Pobresa a Llatinoamèrica
Haití, en un terratrèmol sense fi
El president assassinat va viure a principis d’any una intensa contestació als carrers perquè abandonés el poder
El país caribeny viu immers en deficiències estructurals profundes marcades per la inestabilitat política, la corrupció, la violència i la pobresa
Quan fa més d’una dècada, concretament, el 12 de gener del 2010, Haití va patir la pitjor catàstrofe natural de la seva història, una consigna, com un mantra, va circular al país i a la comunitat internacional. Aquell gran terratrèmol havia de ser el quilòmetre zero a partir del qual reconstruir d’una vegada per totes un país condemnat al patiment. No només no va ser així –de manera anecdòtica però significativa val a dir que el Palau Presidencial segueix parcialment ruïnós–, sinó que el país caribeny viu, en sentit figurat, un terratrèmol que no té final. Un terratrèmol d’inestabilitat política, de corrupció, de violència; en definitiva, de pobresa. No en va, Haití és el país més pobre de tot Amèrica, amb el 60% de la població pobra de solemnitat.
Les deficiències estructurals citades, doncs, han sigut sempre les mateixes; abans i després de la tremolor de terra que es va endur més de 250.000 persones i en va deixar sense casa un milió i mig. Amb una cronologia política endimoniada donada la volatilitat, els cops d’Estat i les dictadures militars han estat a l’ordre del dia, amb les seves etapes de terror consegüents, fins a l’arribada de les eleccions democràtiques, no menys convulses.
La xacra de la corrupció
Amb aquests elements va agafar les regnes del país el president Jovenel Moïse, assassinat dimecres a casa seva. En substitució del seu predecessor, el músic Michel Martelly, el jove empresari, símbol de continuïtat de les polítiques liberals, va haver de fer-se càrrec de la reconstrucció del país, fuetejat novament per una catàstrofe natural, aquesta vegada l’huracà ‘Matthew’. Però les denúncies de corrupció no van tardar a apuntar i, a principis d’any, al febrer per ser més exactes, el president Moïse va assistir a una onada, reprimida amb duresa, de contestació als carrers. Mentre l’oposició afirmava que el seu mandat de cinc anys havia de finalitzar el 7 de febrer d’aquest any, Moïse ha defensat que durés un any més pel temps perdut fins a prendre el mandat a causa de les al·legacions als resultats electorals, descrits per l’oposició com a frau. D’enemics, doncs, no n’hi faltaven.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- CAS SANTOS CERDÁN-ÁBALOS Koldo García després de conèixer l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán: «Acaba de començar»
- Defunció Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada
- HANDBOL Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions
- Metamorfosi demogràfica Un terç de l’Eixample és estranger
- Tensió als Estats Units "Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit
- Una nutricionista sobre la dieta que cal seguir si tens el còlon irritable: "No has de menjar res que t’inflami"
- Predicció La calor s’intensifica a partir de dilluns i algunes zones de Catalunya arribaran als 40 graus
- Xifres d’Interior Rècord d’identificacions policials a Catalunya: 1,2 milions el 2024
- Defunció Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada
- Acte del PP Feijóo demanarà la compareixença de Sánchez al Congrés perquè es «retratin» els seus aliats: «Si el segueixen recolzant, seran els seus encobridors»