Guerra a l’Afganistan

Una nova tàctica porta els talibans a les portes de Kabul

  • A diferència dels anys 90, els insurgents intenten controlar primer les regions del nord del país i els passos fronterers per evitar que es formin reductes de resistència des d’on llancin una contraofensiva

  • Davant l’avanç rebel, el president Ghani busca integrar en els combats a les milícies privades lleials els poderosos ‘senyors de la guerra’ regionals

4
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Corresponsal per a l'antiga URSS

Ubicada/t a Moscou

ver +

Matrimonis per força de noies adolescents, execucions sumàries de ciutadans acusats de col·laboracionisme, imposició ‘manu militari’ de la religió islàmica en la seva versió més rigorista... A mesura que la insurgència talibana va afegint localitats i districtes a la llista de territoris sota el seu control a l’Afganistan, desenes de milers de ciutadans del país centreasiàtic reviuen escenes del seu passat més fosc que ja creien oblidades en el bagul de la història. Malgrat que el fins ara imparable avanç del moviment fa rememorar a molts el que va passar a finals dels anys 90, quan els combatents van aconseguir el control de la majoria del país, aquesta vegada els anomenats estudiants de l’Alcorà estan recorrent a tàctiques radicalment diferents per evitar errors del passat i impedir que en el futur es pugui organitzar un contraatac que els torni a fer fora del poder, tal com va passar el 2001 després dels atemptats de l’11-S.

«Els talibans estan demostrant que han après bé de la història; el primer que estan fent és tenir el control dels llocs fronterers al nord del país i les línies de subministrament i comunicació» del Govern, explica a EL PERIÓDICO Douglas London, agent retirat de la CIA, professor adjunt a la Universitat de Georgetown i autor de ‘The Recruiter’, les seves memòries de 30 anys com a responsable de contraterrorisme al sud i sud-oest d’Àsia. Fa dues dècades, els talibans van avançar des del sud cap al nord, circumstància que va propiciar la formació d’una borsa opositora als districtes del nord, l’anomenada Aliança del Nord, capitanejada per Ahmed Shah Masud, un llegendari heroi de la guerra contra l’ocupació soviètica, des de la qual, segons London, «es va poder organitzar la resistència contra el domini talibà gràcies que mantenia obertes les seves línies de subministrament amb l’exterior».

La gran pregunta que es plantegen ara observadors i estrategs militars és el futur immediat que espera a les grans ciutats del país, Mazar-e Sharif o la capital Kabul, és a dir, si cauran amb la mateixa facilitat i velocitat que ho han fet els districtes i capitals provincials o fins i tot Herat, la tercera ciutat del país en població, no lluny de la frontera amb l’Iran, o Kandahar, la segona. «Els talibans han aconseguit grans progressos però a un li agradaria pensar que conquistar ciutats grans serà més difícil; la població als centres urbans és molt hostil als talibans i molts són reductes d’homes forts o senyors de la guerra; tot i que s’ha de veure com en són de poderosos», explica telefònicament Anchal Vohra, columnista i experta en Àsia Central de la revista ‘Foreign Policy’.

«Cal recordar, a més, que els talibans van ocupar Kandahar el 1994 però només van arribar a Kabul dos anys després, el 1996, i fins i tot llavors no van controlar tot el país; en aquesta ocasió, les Forces Armades Afganeses són més fortes i compten amb una mica de recolzament aeri dels EUA», continua l’experta.

Poderosos cacics locals

El suport dels senyors de la guerra, una mena de poderosos cacics locals que controlen l’economia i les institucions a les seves regions d’origen i que disposen al seu torn d’exèrcits privats a sou, serà determinant a l’hora de frenar l’ofensiva talibana. Precisament, durant la setmana que ara s’acaba, el president Ashraf Ghani va viatjar fins a Mazar-e Sharif per agrupar forces defensores de la ciutat i garantir-se el suport del cabdill local Abdul Rashid Dostum, un objectiu que, segons l’expert London, «serà més difícil», tenint en compte que el cap d’Estat, durant el seu mandat, ha marginat aquests líders feudals locals en el seu afany d’estendre l’autoritat del Govern central de Kabul a les regions. Els afganesos «lluiten bé en l’àmbit de la tribu; és aquí on estan dipositades les seves lleialtats, més que en un difús estat central», recorda el professor nord-americà.

Notícies relacionades

¿A què aspiren els talibans en aquest ressorgiment, un quart de segle després que proclamessin als anys 90 l’Emirat Islàmic de l’Afganistan?, es pregunten els experts. Els insurgents, com llavors, «preferirien conquistar el país per la força» però la veritable qüestió és «si això és possible», valora Vohra. En el cas que acabin buscant «un compromís», «aspiren a comptar amb una quota més gran de poder» i establir una mena de «confederació tribal no basada en la Constitució vigent en aquests moments», considera. Qualsevol acord plasmarà «els resultats que els talibans obtinguin en el camp de batalla i el territori que han capturat», assenyala.

La marea militar en aquests moments és favorable a la insurgència, però podria perdre el seu ‘momentum’ si els combats s’allarguen. «Saben que no es poden permetre un alt nombre de baixes», constata London. «Si l’Exèrcit afganès aconsegueix consolidar-se» i els rebels acaben embrancats en «una batalla de llarga durada, perdran suport», aventura el professor nord-americà.