Crisi ambiental

El riu Paranà s’asseca pel canvi climàtic i la desforestació

El cabal històric, de 16.000 metres cúbics per segon, ha arribat a un mínim desconegut fa 77 anys que suscita imatges apocalíptiques.
El Brasil ha perdut el 8% dels seus boscos i selves de l’Amazònia i el Pantanal durant les dues últimes dècades, 30 milions d’hectàrees

FILE PHOTO: Boats are seen stranded in a dried out wetland on the shore of the Parana River, in Rosario / AGUSTIN MARCARIAN (REUTERS)

El futur ha arribat i fa posar els pèls de punta, devia pensar la dona que va travessar a peu una de les zones més cabaloses del riu Paranà, el segon més gran de Sud-amèrica, després de l’Amazones «Estem caminant sobre la llera. És realment molt trist», va dir mentre abandonava la costa de la ciutat de Montecarlo, a la província argentina de Misiones, i apuntava amb la càmera del seu telèfon mòbil cap a les costes de la ciutat de San Marcos, al Paraguai.

El Paranà neix al Brasil, passa per terres paraguaianes i recorre milers de quilòmetres del territori argentí fins a desembocar a Río de la Plata. El seu cabal històric, de 16.000 metres cúbics per segon, ha arribat a un mínim desconegut fa 77 anys que suscita imatges apocalíptiques. Els especialistes sabien que això podia arribar a succeir com a conseqüència de la desforestació de l’Amazònia. La situació colpeja totes les províncies argentines de la conca del Paranà: Formosa, Chaco, Corrientes, Santa Fe, Entre Ríos, Misiones i Buenos Aires. El Govern del president Alberto Fernández ha decretat l’emergència hídrica durant 180 dies.

D’acord amb el portal de Periodistes pel Planeta, alguns científics estimen que aquesta pot ser la «nova normalitat» del Paranà que porta la crisi climàtica. Els canvis en l’usdefruit del sòl permeten entendre en part «les raons per les quals el riu mostra un comportament poques vegades vist o registrat: el que abans era selva, muntanya, pantà o pastiu s’ha reconvertit en les dues últimes dècades en terres aptes per al desenvolupament agropecuari».

#FUERTE 😷 | La sequía del río Paraná permite el ingreso de personas caminando en zonas del cauce. En imágenes se puede observar la Isla Caraguatay y la Costa Argentina. #ElInde 📹 Gentileza pic.twitter.com/njDXrXoxGF
— El Independiente (@elindepepy) 9 de agosto de 2021

La desforestació ha modificat la morfologia de la regió. L’Institut Brasiler de Geografia i Estadística (IBGE) dona compte que el gegant sud-americà ha perdut el 8% dels seus boscos i selves de l’Amazònia i el Pantanal durant les dues últimes dècades: es tracta de 30 milions d’hectàrees. El Paraguai experimenta un problema similar: l’agronegoci ha devorat sis milions d’hectàrees des que va començar el nou segle. Quant a l’Argentina, la pèrdua és de 12 milions d’hectàrees. Graciela Klekailo, doctora en Ciències Agràries de la Universitat Nacional de Rosario (UNR), estima que s’ha alterat la capacitat del delta del Paranà de resistir i mitigar els fenòmens extrems com les inundacions i les baixamars pronunciades. La destrucció dels aiguamolls, les urbanitzacions, les obres de dragatge i l’expansió de l’agronegoci deixen la seva marca indeleble.

Desastre natural

Notícies relacionades

L’Institut Nacional de l’Aigua (INA) ha advertit que la tendència descendent del riu es mantindrà almenys fins a prop de final d’any. La baixamar del Paranà fa perillar la provisió d’aigua potable, en quantitat i qualitat, així com el reg dels cultius, alhora que amenaça la fauna ictícola. «No és un càstig diví: l’origen és socioambiental, està associat a un mode de producció i consum», va dir el viceministre d’Ambient, Sergio Federovisky, al diari Página 12. El «desastre natural», com el va qualificar el funcionari, obliga la presa de Yacyretá, la principal proveïdora d’energia del país, a operar al 50% de la seva capacitat. La ciutat de Buenos Aires de Zárate s’ha vist obligada a garantir la disponibilitat d’aigua de la central nuclear d’Atucha en condicions extraordinàries. Les termoelèctriques de la zona també poden enfrontar imminents problemes de funcionament.

«El problema ambiental és multicausal. Sobre aquest escenari es munten ‘accions’ productives que potencien negativament aquest fenomen: s’ha dit fins a fartar-se que els aiguamolls funcionen com esponges. Bé, per dir-ho brutalment, aquestes esponges van desaparèixer», va recordar Federovisky. Les cooperatives de pesca artesana fluvial van posar en escena aquesta advertència quan van oferir davant el Congrés els seus productes a preus populars. El «pescadazo» va buscar fer visible l’emergència del sector, filla dels incendis i de la baixamar del Paranà.