secrets de la guerra freda
Draghi desclassifica documents de la lògia maçònica P2 i del grup paramilitar Gladio
La decisió arriba tres mesos després de l’obertura d’un nou judici sobre l’atemptat de Bolonya de 1980

Nova sorpresa de Mario Draghi. Més de quatre dècades després del sagnant atemptat a l’estació de ferrocarril de Bolonya, adjudicat a l’extrema dreta, el primer ministre italià ha anunciat que es desclassificaran els documents secrets relatius a la subversiva lògia maçònica Propaganda Due, coneguda com P2, i a l’organització paramilitar Gladio, dos grups que han sigut vinculats a alguns dels episodis més foscos del país durant la guerra freda.
Aquesta desclassificació «anticipada», ha precisat l’oficina del primer ministre, podria ser «útil per reconstruir episodis dramàtics que han caracteritzat la història recent del nostre país». La documentació, procedent dels arxius dels serveis secrets i d’algunes administracions centrals de l’Estat, serà enviada ara a l’Arxiu Central de l’Estat perquè experts i investigadors la puguin estudiar. «No totes les ombres han sigut dissipades», ha opinat, per la seva part, el president italià Sergio Mattarella.
Els documents desclassificats es refereixen a diferents atemptats que van tenir lloc entre els anys seixanta i vuitanta del segle passat, parcialment fets públics el 2014. Entre ells: l’atemptat de Piazza Fontana (1969), el de Gioia Tauro (1970), el de Peteano (1972), el perpetrat contra la comissaria de Milà (1973), el de la Piazza de la Loggia a Brescia (1974), el d’Italicus (1974), el d’Ustica (1980), la matança de l’estació de Bolonya (1980), l’avió DC-9 d’Itavia caigut o abatut sobre l’illa d’Ustica (1980) i el realitzat a bord d’un tren (el Ràpid 904) el 1984, poc abans de Nadal.
Nou judici
En aquest sentit, en allò més immediat, la decisió de Draghi podria aportar noves pistes just quan s’acaba d’obrir (a l’abril) un nou judici sobre la matança de Bolonya (85 morts, 200 ferits). Un procés el principal imputat del qual és ara Paolo Bellini, exintegrant del grup neofeixista Avanguardia Nazionale, i l’objectiu del qual és establir qui va ser el ‘cervell’ d’aquest atemptat. Segons els fiscals de Bolonya, hauria tingut un destacat paper precisament la lògia P2, un grup que en aquells anys intentava infiltrar-se a l’Estat per subvertir l’ordre democràtic.
Tant que, en el seu moment, una comissió investigadora del Parlament italià va arribar a definir la P2 com «un Govern paral·lel» que operava a Itàlia gràcies a xarxes integrades per espies, polítics i empresaris, entre els quals, també el controvertit Silvio Berlusconi, qui després va ser el primer ministre més longeu de la història del país.
Tot i així, la notícia ha suscitat reaccions oposades entre els analistes. «Aportaran llum sobre aquests misteris», ha sigut, per exemple, el comentari de Miguel Gotor, docent universitari i historiador. Per la seva banda, Nicola Biondo, antic pèrit judicial i professor especialitzat en Història Contemporània, ha considerat que es tracta de material ja àmpliament estudiat. «Són documents que ja han analitzat fiscalies, agents de la policia i pèrits», ha afirmat Biondo.
- Mor als 19 anys la filla de Mariano Ortega
- Una fàbrica de Badalona, acusada de "risc inacceptable" de càncer
- Sondeig de la Generalitat Enquesta CEO: El PSC es manté al capdavant i la caiguda de Junts impulsa a Aliança Catalana
- Les obres de la Sagrera obliguen a destapar un altre cop la vil·la romana enterrada
- Infarma 2025 Els nous fàrmacs per a l’obesitat són efectius per a la insuficiència cardíaca i els trastorns de salut mental
- La 'transfobia' crece un 14% en Catalunya según los datos de l'Observatori contra la LGTBI-fobia
- Scully quadro a quadro
- Sondeig de la Generalitat Enquesta CEO: El PSC es manté al capdavant i la caiguda de Junts impulsa a Aliança Catalana
- Sondeig de la Generalitat Enquesta CEO: El suport a la independència de Catalunya baixa del 40%, el pitjor registre des del 2011
- La història d'amor de l'exbisbe de Solsona, Xavier Novell, i Sílvia Caballol es convertirà en una sèrie de televisió