La UE sospesa assumir «més competències» davant futures pandèmies

La Unió Europea té «sobre la taula» assumir «més competències per fer front a futures pandèmies». Així ho ha assegurat l’alt representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, que s’ha mostrat «segur» que, després del viscut amb el coronavirus, els països membres dotaran la UE de «més competències per fer front a pandèmies».

«Ara n’hem tingut una (pandèmia) i pot ser que n’hi hagi més», ha advertit Borrell, que ha apuntat que és «sobre la taula» el «dotar la Unió de més competències en els temes de salut, ja que actualment en té «molt poques». Ho ha dit aquest dilluns en una roda de premsa oferta a Santander just abans d’inaugurar la novena edició del seminari ‘Quo vadis Europa’ que, un any més, dirigeix dins de la programació dels Cursos d’Estiu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) i que, en aquesta ocasió, versa sobre la capacitat de la UE com a actor geopolític de l’escena internacional.

Borrell ha reconegut que la UE no es va concebre per fer front a crisis sanitàries «perquè abans no n’hi havia» i, per tant, «no es va considerar necessària», una cosa que, no obstant, pot canviar després de la crisi generada pel coronavirus. Segons el seu parer, aquesta crisi sanitària ha fet que els ciutadans hagin tingut «ocasió de percebre» i hagin «pres consciència» que «la UE ens fa més forts i més capaços» ja que «cada vegada hi ha més problemes que no tenen una solució nacional», com, ha destacat, ha sigut la pandèmia.

«Actuar junts té premi»

En aquest sentit, ha reflexionat sobre el que podria haver ocorregut si, en lloc d’haver acudit tots els països de la UE a comprar junts vacunes contra la Covid, cada un hagués anat pel seu compte, en «ordre dispers» i «tractant cada un de salvar el seu bé» a «trucar a la porta» dels productors d’aquestes, entrant en competència entre ells i rebent-les abans qui pagués més. «El fet d’actuar conjuntament té un premi», ha defensat Borrell, qui considera que, davant les «amenaces» que pesen sobre Europa, hi ha «molts països que si estiguessin sols no tindrien on agafar-se».

Més desigualtat i més conflictes

Borrell ha reconegut que el coronavirus «ha canviat tots els paràmetres de l’escena internacional» i ha pronosticat que el món al qual es va després de la pandèmia serà «molt més desigual, més asiàtic i més digital», tres característiques, segons ha dit, «no necessàriament bones» totes elles. Segons el seu parer, en aquest món hi haurà moltes més desigualtats entre països i també en el mateix interior dels països; hi haurà una acceleració del desplaçament de poder econòmic cap al sud-est asiàtic i serà més digital després d’haver descobert el món la utilitat dels instruments digitals que han entrat en la vida quotidiana amb la Covid.

A més, ha advertit que «serà un món més perillós també» en el qual s’hauran «exacerbat les tensions i els conflictes» i estarà dominat per la rivalitat «inevitable i lògica» entre la Xina i els Estats Units. També considera que serà un món «molt multipolar però menys multilateral», una cosa que, segons la seva opinió, no interessa a Europa. «Ens agradaria que el món fos més multilateral perquè si no ho és acabarà sent un món on s’imposarà la llei del més fort», ha advertit.

La prova de foc d’Europa

Notícies relacionades

Els EUA, la UE i l’OTAN acusen la Xina d’estar al darrere d’una campanya d’atacs cibernètics arreu del món

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Borrell ha defensat que, en aquest món postpandèmia de rivalitat entre la Xina i els Estats Units, Europa ha de «buscar el seu lloc» i intentar aconseguir una posició que no sigui de «dependència» de cap d’aquests dos actors sinó en la qual pugui «defensar els seus propis interessos. «Serà difícil però serà la prova de foc de l’existència d’Europa com a poder geopolític», ha afirmat.

Malgrat tot, Borrell ha reconegut que la UE «sempre estarà més a prop de Washington que de Pequín» ja que comparteix amb els EUA sistema polític i, tot i que amb diferències, també econòmic, una cosa que, no obstant, «no vol dir que els nostres interessos coincideixin sempre».