rebutjada per víctimes, partits i forces de seguretat

Ampli rebuig de l’amnistia de Johnson als delictes terroristes a Irlanda del Nord

  • El projecte de llei pretén acabar els processos legals relacionats amb tres dècades de disturbis com a via per a la reconciliació

Ampli rebuig de l’amnistia de Johnson als delictes terroristes a Irlanda del Nord
3
Es llegeix en minuts
Begoña Arce
Begoña Arce

Periodista

ver +

Les estadístiques estimen en 3.500 les persones assassinades durant les tres dècades de conflicte a Irlanda del Nord. Les seqüeles d’aquella violència continuen llastant el futur dels nord-irlandesos. La justícia que exigeixen les famílies de les víctimes és una ferida encara sense resoldre. El govern de Boris Johnson vol donar carpetada als delictes de sang comesos abans del 1998 per membres de les forces de seguretat britàniques i exmembres de les bandes paramilitars, lleialistes i republicanes. Una «amnistia» a penes camuflada sota l’etiqueta d’«estatut de limitacions» posant punt final a tots els processos legals relacionats amb el conflicte. Una solució que no satisfà ningú.

Els cinc principals partits d’Irlanda del Nord i el Partit Laborista interpreten la que es pot convertir en llei la pròxima tardor com una via del govern de Boris Johnson per escapar a compromisos adquirits sobre investigacions històriques dels crims durant The Troubles (Els Disturbis), com es coneix aquella època sagnant.

 La justícia sacrificada

«Sabem que la idea d’acabar amb els processos legals és difícil d’acceptar per a alguns», va concedir el ministre per a Irlanda del Nord, Brandon Lewis, al presentar el pla a la Cambra dels Comuns. «Senzillament, és el reconeixement dolorós de la realitat en què ens trobem». Brandon va plantejar la solució com a únic camí per a la reconciliació, una cosa que va rebutjar de ple el nou líder del Partit Democràtic Unionista (DUP), Jeffry Donaldson. «Vull agafar el camí de la reconciliació, però no puc creure que aquest camí serà més fàcil quan se sacrifica la justícia».

Amnistia Internacional parla d’«una espantosa i ofensiva indiferència cap a les víctimes» que denega a les famílies «els drets a la veritat i a la justícia». Tampoc els membres de l’exèrcit i les forces de seguretat britàniques accepten la solució. L’«estatut de limitacions» no els eximeix, argumenten, de l’estigma que suposa l’haver sigut acusats de crims i assassinats. Per Donaldson és «ofensiu l’intent d’establir una equivalència entre un soldat o un policia que ha servit al país i els terroristes covards que s’amaguen rere una màscara»

Legitimació lleialista

La presentació de la futura llei coincideix amb un moment de noves tensions a causa de l’entrada en vigor del Brexit i els problemes derivats de la implantació del Protocol per a Irlanda del Nord. La violència lleialista s’ha agreujat i les bandes segueixen amb les seves activitats delictives, extorsionant i controlant veïnats. L’«amnistia» del Govern corre el perill d’interpretar-se com una legitimació. Les seves conseqüències no només afecten el passat.  

El projecte de llei estableix la creació d’una comissió per ajudar les famílies a investigar i recollir nova informació sobre el que els va passar als seus. Fins i tot fa una comparació amb la Comissió de la Veritat i la Reconciliació a Sud-àfrica.

 Debat i proposta conjunta

Jonathan Powell, el que fos assessor de Tony Blair i una de les persones més involucrades en la negociació del procés de pau, creu que el Govern britànic ha de començar per parlar amb les organitzacions de víctimes, amb les famílies, els partits polítics i les autoritats de Dublín. Obrir un debat i a partir d’aquí arribar a una proposta conjunta acceptable per a tothom. Però Powell coincideix que s’ha de marcar una línia divisòria per tancar una vegada per sempre aquesta qüestió.

Notícies relacionades

 «Hem de trobar el camí perquè Irlanda del Nord pugui avançar sense que la seva història torni a arrossegar-la al passat. Hem de deixar enrere aquesta història i mirar al futur. Hem de trobar un equilibri entre la necessitat de fer justícia i els drets de les víctimes, i la necessitat que la pau funcioni. Això és una cosa que passa en els processos de pau a tot el món».