Crisi a l’illa caribenya

¿Què passa a Cuba?

Miles de manifestantes salen a la calle en Cuba por primera vez en 27 años.

3
Es llegeix en minuts
Montse Martínez
Montse Martínez

Periodista

ver +

Cuba va viure diumenge les protestes socials més importants en dècades. Un cúmul de circumstàncies –la crisi sanitària generada pel coronavirus ha colpejat de mort la ja per si mateix malmesa economia de l’illa caribenya– han propiciat un esclat social, on s’han sentit inusuals proclames, com «fora la dictadura». Les següents claus ajuden a entendre com s’ha cuinat aquest malestar a què s’enfronta el president Miguel Díaz-Canel, successor dels Castro.

  1. Contracció econòmica

Durant l’any 2020, l’economia cubana, sota un ferri control estatal, es va contraure un 11%, en la seva pitjor caiguda en gairebé tres dècades. La pandèmia, especialment la seva incidència en el turisme, activitat econòmica essencial de l’illa, i les sancions imposades per l’Administració Trump han contribuït al debilitament econòmic. El ministre d’Economia de Cuba, Alejandro Gil, va projectar un creixement per al 2021 d’entre un 6% i 7%, d’acord amb amb la gradual recuperació.

2. Empitjorament de la Covid

Malgrat ser un dels països llatinoamericans amb una menor incidència de la Covid –fins al moment comptabilitza 1.500 morts– i liderar la creació d’una vacuna pròpia, les dades han empitjorat substancialment en els últims dies. Sense anar més lluny, diumenge, dia de les protestes, les autoritats sanitàries van reportar 47 morts per Covid i més de 7.000 contagis. Els ciutadans lamenten la lentitud amb què s’estan administrant les vacunes i el col·lapse sanitari que ja evidencien moltes regions, com, per exemple, Matanzas. El Govern ha enviat a aquesta província una unitat especialitzada en atenció sanitària que fins ara es desplaçava en crisis internacionals.

3. Manifestacions i xarxes socials

Centenars de cubans van sortir als carrers diumenge, inicialment, a les localitats de San Antonio de los Baños, a prop de l’Havana, i Palma Soriano, a Santiago, i després es van estendre per tot el país, inclosa la capital. En algunes localitats, com Cárdenas, a l’oest de l’illa, es van produir saquejos a les botigues estatals. Les imatges, al ritme del rap anticastrista de ‘Patria y vida’, van circular com la pólvora per les xarxes socials, en una imatge insòlita a l’illa caribenya. Els vídeos amb ciutadans cridant consignes com No tenim por i Fora el comunisme van ocupar els sistemes de missatgeria instantània.

4. La reacció del president Díaz-Canel

Al més pur estil dels seus antecessors, els germans Castro, el president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, no va dubtar ni un segon a argumentar que les protestes ciutadanes estan auspiciades pels EUA. Tot seguit, va fer una crida a «comunistes i revolucionaris» a sortir als carrers a contrarestar les protestes. El president va pronunciar la famosa frase de Fidel Castro –«El carrer és dels revolucionaris»– per assegurar que no es permetran «provocacions». Els detinguts durant la jornada superen el centenar de persones.

5. ‘Vida y patria’, el rap símbol anticastrista

Vida y patria, el rap anticastrista, es va consolidar aquest diumenge com a símbol contra el règim. En boca dels manifestants, el tema que molesta profundament el Govern va estar present en totes ciutats que van viure protestes. De l’autor Yotuel Romero, integrant de l’exitós grup Orishas, que ara resideix a Madrid, contravé l’històric lema castrista Patria o mort.

6. El precedent del ‘maleconazo’

L’any 1994, imatges similars a les d’aquest diumenge es van produir a les principals ciutats cubanes en unes jornades de protestes que es van batejar com el maleconazo. Centenars de ciutadans van protestar per la situació de precarietat econòmica a què els havia abocat el Període Especial, coincidint amb el col·lapse de la Unió Soviètica i la recrudescència de les sancions nord-americanes.

Temes:

Cuba Coronavirus