asil a la UE

La pandèmia de Covid-19 enfonsa les sol·licituds d’asil a nivells del 2013

  • Dos terços de les 485.000 peticions de protecció internacional es van presentar a tres països: Alemanya, França i Espanya

  • Espanya va rebre l’any passat el 18,3% de totes les peticions, 88.530, i en va rebutjar en primera instància 73.740

4
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

El nombre de persones que van sol·licitar protecció internacional a la Unió Europea (UE) l’any passat va caure al seu nivell més baix des del 2013 a causa principalment de les restriccions de viatge imposades pels estats membres com a conseqüència de la pandèmia de Covid-19, que va afectar «significativament» les possibilitats dels sol·licitants d’asil d’arribar a territori europeu. També es va veure afectat per la paralització de molts serveis públics després de la declaració de l’estat d’emergència a nombrosos països. Segons l’informe anual, publicat per l’Oficina Europea de Suport a l’Asil (EASO), els Vint-i-set van rebre l’any passat un total de 485.000 peticions, lluny de les 716.000 registrades el 2019 i de l’1,4 milions rebudes el 2015 durant el pic de la crisi migratòria. 

«El 2020 hem vist el nombre de sol·licituds més baix rebudes des del 2013, amb una reducció del 32% respecte al 2019. Això no significa que els números continuïn sent baixos en el futur. Sabem que globalment encara hi ha un nombre rècord de persones que necessiten protecció internacional però simplement no han aconseguit arribar a la UE», ha explicat la directora executiva de l’EASO, Nina Gregori, sobre les conseqüències del tancament de fronteres i la reintroducció de controls a 16 països de l’espai Schengen. 

Gairebé dos terços de les sol·licituds –el 64% cursades per homes i el 36% per dones– es van presentar a només tres països: Alemanya va registrar un total de 122.000 sol·licituds; França, 93.000, i Espanya, 89.000. Tots tres, no obstant, van registrar caigudes d’entre el 25% i el 38% respecte a l’any anterior, en línia amb la resta de la UE. Per darrere, amb una caiguda més pronunciada, es van situar Grècia (41.000), que va rebre la meitat de les sol·licituds que un any abans, i Itàlia (27.000). En canvi, hi va haver cinc països, situats a la ruta migratòria dels Balcans occidentals, on van créixer les sol·licituds: Romania, Bulgària, Eslovàquia, Croàcia i Àustria. 

L’informe també assenyala que de les 485.000 sol·licituds de protecció rebudes l’any passat, un total de 14.200 (3% del total) van correspondre a menors no acompanyats, el 41% d’ells procedents de l’Afganistan, el 90% nois, dos terços d’entre 16 i 17 anys i només un de cada 10 de menys de 14 anys. Més de la meitat de tots ells van presentar la sol·licitud d’asil a Alemanya, Grècia, Àustria i Bèlgica.

Síria, Afganistan i Veneçuela

Quant a l’origen, continua sent el mateix que el 2019. El gruix de les peticions van correspondre a persones procedents d’Àsia (44%), seguides d’Africa (23%) i Amèrica Llatina (21%). Per països, encapçala la llista Síria (70.000), seguit de l’Afganistan (50.000), Veneçuela (31.000), Colòmbia (30.000) i l’Iraq (20.000). A més, i malgrat la pandèmia, tampoc ha canviat la destinació de les persones que demanen asil a la UE. Més de la meitat dels sirians i dels iraquians van sol·licitar asil a Alemanya mentre que la vasta majoria de les sol·licituds de protecció de veneçolans i colombians ho van fer a Espanya, el tercer país que més sol·licituds va registrar, el 18,3% de tota la UE, i que proporcionalment més va denegar en primera instància: un total de 73.740.

En tot cas, i malgrat el tancament d’oficines provocat per la pandèmia i la suspensió temporal del registre de sol·licituds, per primera vegada des del 2017 es van adoptar més decisions en primera instància (534.500) que les peticions rebudes. Això va permetre als estats membres reduir el volum de decisions pendents un 18%. Els nacionals d’Eritrea, Síria i Veneçuela van continuar rebent l’aprovat amb més freqüència. També va augmentar el reconeixement dels afganesos (del 48% el 2017 al 60% el 2020), els nicaragüencs (del 6% al 25%) i els bielorussos (del 12% al 30%), però en general, el 58% de les sol·licituds van acabar en resposta negativa. Entre els països amb una taxa de reconeixement més baixa se situen la República Txeca, Croàcia, Polònia, Letònia i França, però van ser Espanya (276%), Romania (156%), Grècia (81%), Eslovènia (65), Bulgària (62%) i Lituània (15%) on més va créixer el rebuig de les sol·licituds en primera instància.

Nova agència d’asil

Notícies relacionades

La presentació de l’informe ha coincidit amb un acord polític –encara haurà de ser ratificat formalment– assolit entre els negociadors del Consell, Parlament Europeu i Comissió per convertir l’oficina europea de recolzament a l’asil en una agència amb un mandat reforçat i nous poders que «ens permetrà ser més operatius i reaccionar amb més rapidesa», ha celebrat Nina Gregori, directora de l’oficina. La nova agència comptarà amb una reserva de 500 experts, inclosos intèrprets, en procediments d’asil que l’agència podrà enviar quan sorgeixi alguna crisi en algun punt de la UE per recolzar les autoritats nacionals que afrontin pics de casos.

Es tracta d’un dels elements del pacte europeu d’immigració i asil proposat el setembre de l’any passat per la Comissió Europea. «La decisió demostra que estem fent progressos en matèria migratòria», ha valorat la comissària d’Interior Ylva Johansson, que ha recordat la importància de dotar-se de processos de decisió més ràpids i justos. Segons Johansson, la nova agència permetrà fer realitat aquest objectiu i millorar la capacitat de resposta de la UE. Actualment, l’EASO compta amb una plantilla de 500 persones, un pressupost de 142 milions d’euros i té equips d’experts desplegats a Xipre, Grècia, Itàlia, Malta i Espanya.