El primer ministre d’Armènia salva el cap a les primeres eleccions després de la guerra del Karabaj

Les eleccions d’aquest diumenge a Armènia es presentaven com unes de vida o mort per al primer ministre del petit país caucàsic, Nikol Paixinian, que va arribar al poder fa dos anys amb una revolució democràtica i que va veure com el seu país entrava en una guerra la tardor de l’any passat que va resultar ser fatal per a ell i per al seu país. 

Després de sis setmanes de batalla, Paixinian es va veure obligat a firmar la rendició davant el país enemic, Azerbaidjan, que va ser vista pels seus rivals polítics com un acord humiliant. En els dies i setmanes següents, amb el caos de la derrota desencadenat a Armènia, Paixinian va ser víctima d’un intent d’assassinat i un cop tou d’alts càrrecs militars que van provar, a través de declaracions, dimissions i comunicats, fer-lo fora del càrrec de primer ministre. 

Paixinian, no obstant, va sobreviure, i va convocar unes eleccions anticipades per intentar sortir de l’encallador. S’esperaven complicades per al primer ministre, i no ho han sigut. Finalment, Paixinian ha aconseguit salvar el cap: ha guanyat les eleccions d’aquest diumenge amb un marge molt ample, molt més de l’esperat. El primer ministre armeni ha aconseguit el 54% dels vots, segons els resultats oficials publicats aquest dilluns al matí.

Perd el paladí de la corrupció

El seu perseguidor més pròxim, el que moltes enquestes preelectorals situaven fins i tot per davant de Paixinian, ha aconseguit tan sols el 21% dels vots. Es tracta de la formació de Robert Kotxarian, president d’Armènia del 1998 al 2008, líder autoritari i màxim exponent del sistema anterior del país caucàsic, amb una corrupció econòmica i política rampant. 

La revolta contra aquest sistema fa dos anys va ser precisament el que va portar a Paixinian, en aquell temps el líder d’un partit menor, a l’oficina del primer ministre. «Paixinian no és el líder més estimat, però sí que és el menys problemàtic. A l’oposició tenim tres anteriors presidents, que representen els anteriors governs corruptes i autoritaris i que en aquests comicis lluiten entre ells i en contra del Govern», assegura Richard Giragosian, director del Centre d’Estudis Regionals, un think tank d’Erevan, que afegeix: «Per descomptat que hi ha odi i recel contra Paixinian, però és que hi ha molta més gent que no vol tornar al règim del passat. És com a Espanya on, salvant les distàncies, els polítics poden decebre, però la majoria no vol que Franco torni. És el mateix: Paixinian és el mal menor», assegura Giragosian.

Un procés electoral net

L’ampli marge amb què ha guanyat l’actual primer ministre les eleccions, asseguren els experts, li permetrà reconstruir la seva legitimitat esquerdada des de la tardor després de la derrota a la guerra contra el Karabaj. 

De fet, Paixinian ha sigut l’únic líder armeni que ha perdut la guerra. El seu màxim rival en aquestes eleccions, Kotxarian, va ser un «heroi de la nació» durant la primera guerra contra l’Azerbaidjan, a la dècada dels 90. Aquesta guerra la va guanyar Armènia i li va servir a Kotxarian per catapultar la seva carrera política.

Però qui segur que ha guanyat, aquest 2021, ha sigut el procés electoral armeni que, tan sols per segona vegada des de la independència del país caucàsic, ha sigut majorment lliure i net, i la compra de vots per part d’alguns candidats no s’ha produït. 

Notícies relacionades

Generació perduda a l'Alt Karabakh

Nikol Pashinyan, el revolucionari populista d'Armènia

El gran repte, no obstant, arriba ara: Kotxarian no ha acceptat els resultats. «Això s’esperava ja. El veritable test no era aquest. Serà veure si aconsegueixen omplir els carrers de manifestants. Veig un risc de violència política, també entre partits de l’oposició, que s’odien entre ells pels egos idiotes dels seus líders», diu Giragosian.

«I tinc por de les implicacions que puguin arribar després d’aquestes eleccions», continua el politòleg, que afegeix: «Paixinian pot estar temptat a entrar en una política de vendetta. I tot i que aquestes eleccions hagin sigut netes, les institucions armènies són molt febles, amb un Parlament que no és ni fort ni independent».