Ebrahim Raisi, el guanyador tant sí com no

Les vides d’Ebrahim Raisi, el nou president electe de l’Iran, i Ali Khamenei, el líder suprem, s’assemblen, i a Raisi li interessa que sigui així. Tots dos, de petits, i amb 20 anys de diferència, van estudiar al seminari de Qom, on es van convertir en clergues. De fet, va ser allà on es van conèixer: Khamenei va ser professor de Raisi.

Des d’allà, tots dos es van enlairar. El nou president va començar la seva carrera judicial el 1981; aquell mateix any, Khamenei va ser elegit president. Khamenei va passar d’aquesta posició a la d’aiatol·là el 1989 i aquest és el camí que, segons molts experts, espera justament fer l’alumne a partir d’ara.

Però no ho tindrà fàcil. Aquest divendres Raisi, de 60 anys, ha sigut elegit com el president iranià menys votat de la història de la República Islàmica —la participació en aquests comicis ha sigut la més baixa fins ara—. La seva legitimitat per ser el següent líder suprem es pot veure afectada. Raisi, no obstant, té els seus contraarguments: ell mateix assegura que el seu llinatge familiar ve directament del profeta Mahoma.

«Raisi ha fet el seu motiu electoral la lluita contra la corrupció, i mentre era cap de la justícia va presidir una sèrie de judicis anticorrupció. Aquests judicis l’han ajudat a guanyar una mica de recolzament públic», afirma Sahar Maranlou, professora de la Universitat d’Essex, al Regne Unit.

Executor de milers de presoners

Executor de milers de presonersEl nou president iranià no és una figura nova. El 1985 va ser nomenat fiscal general de Teheran, la capital, i el 1988 va ser posat com a membre d’una comissió encarregada de purgar els milers de dissidents a les presons iranianes després del final de la guerra contra l’Iraq.

Aquesta comissió va rebre el nom de la «comissió de la mort» i, segons Amnistia Internacional (AI) va ordenar l’assassinat extrajudicial de 5.000 presoners, majorment de l’organització Mujahidins del Poble de l’Iran, un grup socialista-islamista que va lluitar juntament amb l’Iraq en la guerra. L’Iran mai ha acceptat aquestes execucions massives, i Raisi, fidel confident de l’aiatol·là Khamenei, mai ha parlat de la qüestió. 

Notícies relacionades

Guerra Rússia-Ucraïna, avui: última hora de la guerra un any després de la invasió de Putin

Almenys tres nens morts en un tiroteig en una escola de Nashville, als Estats Units

Ara, després d’aquestes noves eleccions i amb Raisi al comandament, liberals i reformistes iranians dins del país persa temen patir més pressió. «Si el sistema ha apostat per Raisi perquè consolidi el poder al camí de la transició cap a un nou líder, segurament ell busca una desescalada amb el món exterior mentre oprimeix l’oposició interna», afirma Ali Vaez, director del programa de l’Iran en l’organització internacional Crisis Group. «Aquesta situació posarà els EUA i Europa en vista d’un dilema difícil i sense solucions bones», diu l’expert.

«La tolerància pels drets humans no la representa només el president, sinó que és tot el sistema polític del país. Sembla que, ara, amb Raisi com a president, el cercle del poder serà molt més petit, i hi haurà molta menys motivació per protegir els drets humans. El que s’espera segur és que l’Iran es convertirà en un règim més repressiu», diu Maranlou.