Luigi Di Maio: «Les migracions no són un desafiament només d’Espanya i Itàlia, afecten tota la UE»

-¿Se sent optimista sobre aquesta aliança? ¿Durarà?

Roma i Madrid sintonitzen profundament sobre múltiples temes europeus: des de les polítiques econòmiques i financeres de la UE fins al nou Pacte sobre migració i asil. Cal treballar junts per crear una Europa més forta i compacta per a tothom, sense rivalitzar mai amb altres blocs de països. A nivell personal, la relació amb la col·lega Arancha Gonzalez Laya és d’amistat, apreci mutu i bona col·laboració. I també permeti’m dir que ens estem coordinant amb Espanya per afavorir el rellançament del procés de pau araboisraeliana. Ho considerem fonamental per a l’estabilitat del nostre veïnat comú.

-¿Quines són les pròximes cites internacionals en les qual s’espera que s’exhibeixi la sintonia amb Espanya?

Aquest any, Itàlia presideix el G-20 i crec que en aquest fòrum, en el qual Espanya participa com a convidat permanent, els nostres països poden treballar junts. Col·laborem també en el marc del COP-26 [la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2021], on, en qualitat de socis de la presidència britànica, ens hem compromès a consolidar els avenços obtinguts en la COP-25 de Madrid.

¿En quins sectors creu que Itàlia i Espanya encara no juguen en el mateix bàndol i haurien de fer-ho?

En matèria de salut i alimentació, per exemple, els nostres països tenen objectius semblants i poden actuar junts per promoure la dieta mediterrània i un sistema d’etiquetes que tuteli les nostres excel·lències agroalimentàries.

-Itàlia i Espanya són els grans beneficiaris dels fons de la UE Next Generation. ¿Vostè ho convertiria en una eina permanent?

Next Generation EU és una eina extraordinària. Però ara s’està obrint una fase de desafiaments, ja que els estats membres hauran de portar a terme reformes i inversions en un marc de temps ajustat, centrant-se en la transició ecològica i digital. Els nostres països estan cridats a un compromís més gran, ja que els seus plans són més consistents. De cara al futur, veurem; està clar que per tornar a començar és necessari un esforç conjunt, així com objectius i ambicions que tota la UE hauria de compartir amb unitat.

Itàlia ha estat molt activa a Líbia. ¿Què s’està renegociant? ¿La rivalitat amb París ha sigut resolta?

-Itàlia és molt activa a Líbia i no podria ser de cap altra manera, atesa la proximitat geogràfica, la història en comú, els interessos que ens uneixen al país nord-africà i la seva importància per a la seguretat de tot Europa. En els últims anys, hem estat en primera línia per afavorir el procés de Berlín avalat per l’ONU. Aquest compromís ha començat a donar fruits, amb l’alto el foc i l’inici del diàleg intra-libi, que ha donat lloc a una nova autoritat executiva unificada de transició, i eleccions que els libis s’han compromès a organitzar per al 24 de desembre. La coordinació amb els altres socis és avui més necessària que mai i també puc assegurar-li que l’aliança amb França és sòlida, com confirma la meva visita de març a Líbia amb el ministre d’Exteriors [de França, Jean-Yves] Le Drian i [el d’Alemanya, Heiko] Maas.

Fa unes setmanes, un ministre francès va dir que Espanya i Itàlia «controlen malament» la immigració.

Les migracions no són un desafiament només dels estats fronterers, com Itàlia i Espanya, sinó que afecten tota la UE i, per tant, requereixen una resposta comuna basada en el principi de solidaritat i repartiment just de responsabilitats.

¿Està d’acord amb la proposta de crear una missió de rescat de la UE al mar? Aquest any han mort tres vegades més migrants al Mediterrani central.

Salvar els qui corren perill de mort al mar és una obligació de dret internacional i humanitari. Itàlia mai ha fallat en complir aquesta obligació [...]. Però, atesa la dimensió del fenomen migratori, és necessari un enfocament sistèmic de la gestió dels fluxos migratoris al Mediterrani amb una aportació concreta de la Unió Europea i dels seus estats membres.

-En el G-7 d’Anglaterra es va acordar competir contra la Xina, però hi va haver menys unitat en com ha de ser d’agressiva la postura del grup.

-Amb la Xina és necessari mantenir un diàleg ferm i franc per afrontar amb claredat els temes que ens veuen distants i defensar els valors democràtics en els quals creiem. Alhora, el diàleg ha d’apuntar a construir les condicions per involucrar la Xina en els grans desafiaments globals i tenir relacions econòmiques equilibrades, basades en certes regles i en una competència lleial.

Acaba de tornar d’Ucraïna, país que manté un conflicte amb Rússia i ara serà exclòs del gasoducte Nord Stream 2. ¿Està d’acord amb les sancions contra Moscou?

A Kíev, vaig reafirmar la posició italiana de suport a la integritat territorial i la sobirania d’Ucraïna, una solució en línia amb els Acords de Minsk. Les sancions són una eina per aconseguir un objectiu. Som conscients que això significa pagar un preu i estem disposats a pagar-lo per defensar els valors fonamentals del dret internacional. Són missatges que repetim constantment a Moscou, amb la qual mantenim obert el diàleg perquè contribueixi de forma constructiva a l’estabilització d’Ucraïna.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

-¿Està satisfet del Govern de Mario Draghi?

El Govern de Draghi va néixer amb objectius específics: derrotar el virus, treure Itàlia de la crisi i emprendre la via de la recuperació de forma equitativa i sostenible.