Nicolas Sarkozy nega qualsevol responsabilitat en el finançament il·legal de la seva campanya del 2012

«Una vegada dins de la melodia de la campanya, la meva prioritat organitzativa era reunir la meva família política [...] no puc descriure un sistema que no coneixia». Amb aquestes declaracions, l’expresident francès Nicolas Sarkozy ha negat aquest dimarts qualsevol responsabilitat en l’affaire Bygmalion, jutjat pel Tribunal Judicial de París. Qui va ser cap d’Estat és acusat d’haver finançat il·legalment la seva frustrada campanya presidencial del 2012, un delicte penat amb fins a un any de presó i 3.750 euros de multa.

«No vaig elegir cap proveïdor, petit, mitjà o gran, ni el 2007 ni el 2012. No vaig recomanar cap proveïdor», ha insistit Sarkozy durant la seva audició davant el tribunal parisenc, «mai, mai, ningú em va citar el nom de Bygmalion», ha reiterat mirant de convèncer el tribunal que ignorava per complet el sistema de factures falses que li va permetre duplicar el límit de despesa imposat per la llei. Darrere d'aquest muntatge apareix l’agència de comunicació Bygmalion i la seva filial Event & Cie, responsable de l’organització dels mítings i esdeveniments electorals, que haurien acceptat posar en marxa un sistema de doble facturació per dissimular els colossals excessos: les despeses de la campanya van ascendir a 42,8 milions d’euros, davant els 22,5 milions autoritzats.

«¿On és la meva campanya d’or massís?»

«La investigació no [ha pogut establir] que Nicolas Sarkozy hagués ordenat [la malversació], ni que hi hagués participat, ni tan sols que n’hagués sigut informat», reconeix el ministeri públic que, no obstant, estima que l’expresident «es va beneficiar dels fraus revelats per la investigació». L’objectiu del tribunal és decretar fins a quin punt Sarkozy estava al corrent del muntatge i si li va donar o no el seu vistiplau.

«¿On és la meva campanya d’or massís? M’agradaria saber com la meva campanya va ser més prestigiosa que la del [François] Hollande o la de [Marine] Le Pen», ha llançat amb certa irritació i un toc de sarcasme Sarzkoy a la presidenta del tribunal Caroline Viguier. Preguntat sobre les consignes que hauria donat al seu equip de campanya, l’exmandatari ha recorregut de nou a la ironia: «El 2012 no necessitava un proveïdor, la meva preocupació era [tenir] un bon so. Jo els vaig dir: no feu que em trenqui la veu, no soc Patrick Bruel. [Això] és tot el que donava com a consigna». 

«Cal donar-ho tot»

En resum, Nicolas Sarkozy desconeixeria els racons de la seva pròpia campanya. Una possibilitat descartada per l’acusació, que estima que va apostar, juntament amb el seu equip, per «reunions espectaculars i costoses» donant lloc a una campanya «d’una rara densitat», amb gairebé una reunió o míting diari, i d’una «improvisació total». Una valoració confirmada per Franck Attal, llavors director adjunt d’Event & Cie i actualment acusat, al costat de dotze persones més, de «falsificació i ús de falsificacions», «complicitat en el finançament il·legal d’una campanya electoral» i «complicitat en el frau». Davant el tribunal, Attal va assegurar que, a mitjans de febrer, el mateix equip de l’expresident li va donar instruccions molt clares: «Cal donar-ho tot».

Notícies relacionades

Escòcia nomena Swinney nou ministre principal

Berlín endurirà les lleis davant l’augment d’agressions a polítics

Interrogat sobre l’acceleració de la seva campanya i els nombrosos mítings inscrits en la seva agenda, qui va ser president entre el 2007 i el 2012 ha descartat qualsevol irregularitat: «Tenen davant seu algú per a qui la política ha sigut la seva vida durant 40 anys. Mai he vist que una campanya no s’acceleri». «¿Vaig ser negligent i imprudent? No. A partir del moment en què tothom em deia que tot estava bé no tenia motius per preocupar-me. Hauríem d’haver sigut més exigents, però ¿hi va haver intenció de frau? No. ¿Com va arribar el sistema Bygmalion a la campanya? No soc aquí per acusar ningú», ha continuat.

Per a Sarkozy, condemnat el mes de març passat a tres anys de presó, un dels quals ferm, per corrupció i tràfic d’influències, no només es mira de defensar la seva innocència sinó de defensar «[el seu] honor», una cosa que, com va explicar al tribunal després de donar-li en diverses ocasions l’esquena, fa «amb passió».