Suu Kyi compareix davant la justícia per «incitació a la sedició»

L’antiga ‘líder de facto’ de Birmània, Aung San Suu Kyi, ha acudit aquest dilluns a un jutjat a la capital del país, Naypyidaw, en la que suposa la seva primera compareixença presencial davant la justícia després de ser acusada d’«incitació a la sedició» al ser detinguda fa gairebé quatre mesos en el marc del cop d’Estat de l’1 de febrer.

Durant la vista, Suu Kyi ha insistit que la seva formació, la Lliga Nacional per a la Democràcia (NLD), «va ser fundada per al poble i continuarà existint mentre la gent sigui allà», segons informacions de l’agència de notícies Myanmar Now.

Així ha fet referència a la intenció de la junta electoral creada pels militars per investigar les seves pròpies acusacions de frau en les eleccions de novembre d’il·legalitzar i dissoldre el partit.

La vista ha durat mitja hora, tal com ha confirmat el seu equip legal, que ha indicat que a la zona s’ha desplegat un gran equip de seguretat. Sobre les 9.00 Suu Kyi ha pogut finalment, a més, trobar-se amb la seva advocada per primera vegada en mesos.

«Ha dit que ha estat resant perquè tothom estigui bé», ha matisat la lletrada, Min Min Soe, segons informacions del portal de notícies Frontier Myanmar.

En aquest sentit, ha explicat que el cas «ha sigut portat al Tribunal Suprem, que ha ordenat que el cas el dugui un tribunal especial a prop de la vivenda de la líder de l’NLD a la capital» birmana.

El càrrec de sedició és el més greu de tots els que li han sigut imputats arran del cop militar, però també ha sigut acusada de violar secrets d’Estat i infringir les normes de contenció del coronavirus.

L’advocada ha confirmat, a més, que ha pogut reunir-se amb Suu Kyi de forma independent abans de la vista, on han abordat la seva situació legal. Min ha remarcat, a més, que es troba en bon estat de salut. Està previst que torni al jutjat el 7 de juny.

Si bé Suu Kyi ha respost nombroses qüestions a través de videoconferència durant les últimes setmanes, els seus advocats no havien tingut accés a la detinguda.

La junta electoral militar va declarar a finals de febrer –després de la culminació del cop d’Estat– l’existència d’un frau a favor de l’NLD. Aquesta afirmació ha sigut disputada per observadors internacionals com la Xarxa Asiàtica per a les Eleccions Lliures (ANFREL), que va determinar que, «si bé hi va haver certes irregularitats», atribuïdes majoritàriament als efectes de la pandèmia i als combats entre Exèrcit i separatistes, «els resultats de les eleccions del 2020 van ser representatius de la voluntat del poble birmà».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Les manifestacions s’han succeït des d’aleshores en diversos punts del país. D’acord amb les estimacions de l’Associació de Recolzament als Presos Polítics de Birmània, més de 800 persones han mort des del cop com a conseqüència directa de la repressió militar contra els manifestants. A més, més de 5.300 han sigut arrestades.

La junta, no obstant, insisteix que aquestes xifres han sigut «inflades» pels mitjans de comunicació i que, d’aquesta forma, els morts en el marc de les protestes no sobrepassen els 300.