Gaza, aglomeració i pobresa

La Franja de Gaza torna a estar en el centre de l’actualitat després que el conflicte entre israelians i palestins hagi escalat en els últims dies. El territori limita a l’oest amb el mar Mediterrani, amb Egipte al sud i amb Israel al nord i a l’est i pren el seu nom de la seva ciutat principal, Gaza. El 2012, un informe de les Nacions Unides va concloure que l’any 2020 no es podria viure en aquesta atapeïda franja de terra.

De fet, l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) defineix Gaza com un lloc «inhabitable». No obstant, al territori de tot just 360 quilòmetres quadrats –poc més de la meitat de Madrid– hi resideixen uns dos milions de persones, fet que fa que tingui una de les taxes de densitat de població de les més altes del món. Això es deu en part a l’alta natalitat, una de les més grans del planeta, en un territori on quasi la meitat de la població té menys de 14 anys.

Entorn d’un milió i mig dels habitants de Gaza són refugiats palestins, dels quals un milió resideix en camps de refugiats. Es reparteixen entre vuit camps que l’ONU descriu com «ciutats de tendes de campanya». Aquests campaments estan caracteritzats per «altes concentracions de pobresa i aglomeració extrema», com explica l’organització. Milers són persones que treballaven a Israel però que amb el bloqueig israelià del 2007 van perdre els seus llocs de treball. Fins al 80% de la seva població depèn de l’ajuda de les organitzacions humanitàries per seguir endavant.

Pobresa a Gaza

Notícies relacionades

¿Què està passant a Israel i Palestina? L’última crisi a la regió en 3 claus

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La situació econòmica no només és desfavorable als camps de refugiats, sinó que la pobresa s’expandeix per tota la franja. L’agència de l’ONU per als refugiats assenyala que el 64% de les llars de Gaza són pobres. Això respon a l’alta taxa d’atur a la regió. A finals del 2020, gairebé la meitat dels ciutadans de Gaza en edat de treballar estaven aturats, situació que s’ha incrementat per la crisi de la Covid. A això se suma que el 90% de les famílies estan endeutades de forma significativa. A moltes llars aquest deute dobla els ingressos anuals.

Aquesta pobresa fa que, a diferència del que passa a Israel, al territori palestí manquin d’alarmes que avisin sobre els atacs o de búnquers on els habitants puguin protegir-se dels llançaments. L’ofensiva israeliana dels últims dies ha fet que moltes famílies hagin decidit fugir de les seves llars per poder estar fora de perill.