40 anys de l’atemptat contra el Papa

Les bales van tocar una mà i un braç del Papa i van acabar a l’abdomen, del qual van haver d’eliminar diversos metres d’intestí en una operació que va durar més de cinc hores i per a la qual el Govern italià va caçar a tota la península els millors especialistes, que ja des dels avions en què viatjaven donaven instruccions als metges del Gemelli on havia sigut ingressat. Karol Wojtyla quedaria afectat per sempre per aquella acció, i va envellir gairebé de cop.

 

Al cap de pocs dies de ser donat d’alta, va haver de tornar a l’hospital perquè no aconseguia restablir-se i allà van descobrir que durant l’estada anterior havia sigut contagiat per un citomegalovirus.

 

Les úniques imatges que existeixen dels segons successius als trets, quan Karol Wojtyla es va desplomar al jeep blanc amb què estava donant la volta a la plaça, són de TVE, que casualment estava al lloc filmant un altre tema. Des d’aquella data la plaça de Sant Pere compta amb càmeres de televisió fixes, que abans no existien.

 

Era la primera vegada que un Papa modern –en segles passats d’altres van ser enverinats o assassinat– era objecte d’un atemptat, del qual encara avui no es coneix qui va ser l’autor intel·lectual que va armar la mà del jove extremista.

 

Pel delicte serien oficialment arrestats, acusats i processats durant anys diversos agents búlgars, que segons la versió en aparença més versemblant i popularment més coneguda haurien actuat, a través del turc, per compte del servei secret KGB, llavors soviètic.

 

La raó seria, segons la versió més acreditada, que el Papa, de nacionalitat polonesa, estava desestabilitzant l’URSS a partir del seu país, en què, a través del Vaticà, van arribar fortes pressions i diners per recolzar els incipients sindicats lliures, com Solidaritat, en una URSS on estaven prohibits. Quan Moscou va amenaçar d’ocupar Polònia, com abans havia fet amb Hongria i Txecoslovàquia, Karol Wojtyla va escriure personalment una carta a Leonidas Brezhnev, informant-lo que si ocupavael seu país ell s’hi traslladaria personalment a defensar-lo. Eren anys, els que van precedir l’atemptat, en què el cap de la CIA personalment s’entrevistava amb Karol Wojtyla al Vaticà per mostrar-li els intents soviètics d’ocupació de Polònia, amb fotos dels satèl·lits dels EUA.

 

En les setmanes, mesos i anys que van seguir, es van publicar nombrosos llibres d’investigació, alguns inspirats amb evidència per la CIA, que acreditaven la pista soviètica i en menor mesura la nord-americana. Però tampoc va faltar un paper de la Cosa Nostra, la màfia de Sicília, que almenys, es va escriure, va participar a donar refugi a Ali Agca durant una quantitat sorprenent de viatges, més de 20, que va realitzar en els dies immediatament anteriors a l’atemptat, un dels quals, a les Balears.

 

Els processos van considerar que aquells viatges espasmòdics, de pocs dies de durada, havien de servir per despistar sobre els contactes del jove, tot i que el conjunt del periple evidencia un epicentre constant, Sofia, capital de Bulgària, on va mantenir converses provades amb agents búlgars.

 

L’atemptat va succeir un 13 de maig (1981), festa catòlica de la mare de Déu de Fàtima, a qui Joan Pau II va atribuir la seva salvació, fins al punt de viatjar així que va poder a la localitat portuguesa per agrair-li a la mare de Déu la seva salvació i deixar com a regal al santuari la bala que el va perforar i que avui es troba encastonada a la corona de la imatge.

 

Per reconstruir els moments de l’atemptat, les autoritats italianes van realitzar una anàlisi de l’escena del crim com mai havia succeït. Els pelegrins que hi havien assistit, procedents de diversos països, van ser localitzats un per un, les fotos que havien pres, afegides al sumari i analitzades, en mida natural, fins a trobar Ali Agca que empunyava una Browning HP de 9 mm, avui exposada al museu de Cracòvia (Polònia), en direcció al Papa, sense que en aparença cap dels presents se n’adonés.

 

Dos anys després, el 1983, Joan Pau II va visitar Agca, condemnat a cadena perpètua, tancat a la presó romana de Rebibbia, una trobada durant la qual, segons l’única foto que existeix, tots dos van parlar molt a prop i el contingut de la qual mai s’ha divulgat. Tant llavors com ja abans, Karol Wojtyla va dir perdonar el seu fallit assassí, definit com «un germà». «Ens hem trobat com a homes i germans», va dir el Papa.

 

El 2000, d’acord amb el Vaticà, el president de la República italiana, Carlo Azeglio Ciampi, va concedir la seva extradició a Turquia, que el reclamava per l’homicidi del director d’un diari i altres delictes. Va complir presó durant sis anys i després va ser posat en llibertat. El desembre del 2014 va obtenir un permís per acostar-se al Vaticà i portar dos rams de roses blanques a la tomba de Joan Pau II

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

 

.