Rússia llança un assalt sense precedents contra la premsa independent i d’investigació

Aquesta advertència encapçala, inexorablement, des del 23 d’abril, totes les informacions, articles d’opinió i posts a les xarxes socials difosos per Meduza, el principal portal independent de notícies en rus. En plena campanya judicial per neutralitzar el moviment de l’opositor Aleksei Navalni, el Ministeri de Justícia va anunciar la inclusió de la influent pàgina web en la llista dels denominats ‘agents estrangers’, un terme de connotacions històriques molt negatives entre la societat russa i que, any rere any, està sent expandit pels legisladors i aplicat amb més laxitud per les autoritats.

Per a Meduza, que compta amb una edició en anglès, la classificació implica importants conseqüències que qüestionen fins i tot la supervivència de la publicació, una cosa que va molt més enllà de la simple col·locació d’una etiqueta. «Pràcticament ens han caracteritzat com ‘enemics de l’Estat’», es lamenta Ivan Kolpakov, director de la publicació, en un dramàtic ‘email’ dirigit a EL PERIÓDICO. «El nostre model de negoci, que hem construït en sis anys, ha perdut els anunciants natius» (russos) continua. La decisió, sosté el responsable editorial, «és també una greu limitació per al treball periodístic: ¿quines fonts, portaveus i experts parlaran amb nosaltres? La llei de l’agent estranger està redactada de tal manera que si algú dona una entrevista (a un agent estranger), participa en l’elaboració del contingut (de l’agent estranger), i pot ser reconegut també com a tal».

La situació és d’extrema gravetat. «Estem corrent una carrera contra el temps», descriu Kolpakov sense draps calents. «Hem reduït entre un 30% i un 50% els salaris, hem tancat les redaccions i hem deixat de demanar col·laboracions a autors», explica. Finalment, «hem iniciat una campanya de micromecenatge que ens permeti existir durant algun temps i pensar amb calma què fem», conclou el director.

Cop molt dur

L’eventual desaparició de Meduza constituiria un cop molt dur per a la premsa independent, destaca Damelia Aitkhozina, experta en llibertat d’expressió a Human Rights Watch. «Cada onada de repressió contra la premsa és pitjor que l’anterior; si contemplem la qüestió amb la perspectiva del temps, comprovem que un rere altre, mitjans independents com el diari ‘Kommersant’ o el portal Lenta, o han sigut purgats (dels seus periodistes més combatius), o han sigut silenciats, o han començat a autocensurar-se», denuncia. Meduza «és una de les poques publicacions que encara difonen opinions crítiques que estan vetades» en altres mitjans i referència del «periodisme d’investigació», constata.

És precisament aquest vibrant sector periodístic a Rússia, que en els últims anys ha tret a la llum pública incomptables trames de corrupció, inquietants vincles de polítics locals amb el crim organitzat i vergonyants detalls sobre l’estil de vida de l’elit el que sembla estar en el punt de mira de les autoritats. A principis del mes d’abril, el reporter Roman Anin, al capdavant del portal Istories, va rebre la visita d’agents del Servei Federal de Seguretat (FSB, ex-KGB) i del Comitè d’Investigació. Després de registrar el seu domicili, va ser interrogat en relació amb un antic cas criminal per violació de la vida privada, delicte castigat amb quatre anys de presó. L’origen de la denúncia procedeix de la publicació d’unes fotos d’Olga Setxin, la segona dona d’Ígor Setxin, membre de l’entorn de Putin i al capdavant de la petroliera estatal Rosneft, a bord d’un luxós iot, valorat en 100 milions de dòlars, cosa que no podia justificar amb el seu salari oficial. Les imatges van ser reproduïdes per la mateixa Olga en el seu compte d’Instagram.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

«Crec que l’objectiu d’aquest cas ‘ressuscitat’ és espiar-nos; he comprovat que comptaven amb una resolució judicial per accedir al meu telèfon i el meu correu electrònic, i fer el mateix amb companys que ni tan sols tenien relació amb l’article», denuncia el reporter per telèfon. També ha sigut registrada a consciència l’oficina d’‘Istories’, publicació amb un impressionant currículum en investigacions d’alt nivell: al desembre, Anin i el seu equip van revelar que Kirill Txamalov, l’exgendre de Putin, havia rebut un significatiu percentatge d’una petroquímica estatal per una fracció del seu preu real; al març, van treure a la llum suposats vincles criminals de Serguei Korolev, número dos de l’FSB, amb el crim organitzat.

El cas és una mena d’espasa de Dàmocles que penja sobre els caps de la redacció d’‘Istories’, alentint treball i investigacions. «Perdem molt temps i esforç a preparar la nostra campanya jurídica i pública per defensar-nos», apunta Anin qui, malgrat tot, es manté desafiador: «no ens han intimidat, ni tampoc acceptarem cap censura a canvi d’evitar el tancament».