Escalada de la tensió

La tensió creix a Colòmbia amb una nova aturada contra Duque

  • L’escalada del conflicte social al país ha deixat 24 morts i 89 persones continuen desaparegudes

La tensió creix a Colòmbia amb una nova aturada contra Duque
4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

L’aparició al cel de Bogotà d’un grup de Black Hawk, els helicòpters artillats amb què els Estats Units patrullen a l’Afganistan i que l’Exèrcit colombià només fa servir per a maniobres d’assalt aeri a la selva, va posar en escena l’escalada del conflicte social en un país on 24 persones han mort i 89 més continuen desaparegudes. La vaga d’aquest dimecres contra la reforma del sistema de salut i la militarització de la protesta, entre altres demandes, es va fer sentir a les principals ciutats, malgrat la crida difusa al diàleg del president Iván Duque. El to de les mobilitzacions contra el Govern de dretes es repeteix a tot el territori nacional: els colombians van amb torxes, espelmes o banderes, fan sonar xiulets i tambors, canten, llancen consignes i fins i tot ballen mentre avancen per l’espai públic. Si bé aquest és l’esperit majoritari de les marxes, són els episodis violents minoritaris els que s’emporten els primers plans de la televisió: saquejos, crema de busos, bancs, comerços i fins i tot una comissaria de policia. Enmig de les flames s’han registrat bloquejos de carreteres i batalles campals de joves pauperitzats amb la policia. S’han reportat desenes de ferits. De la mateixa manera, proliferen a les xarxes imatges captades pels telèfons d’una repressió indiscriminada que ja van ser objecte d’advertència per part dels Estats Units i la Unió Europea.

«Bogotà pateix l’atac de criminals organitzats als que s’està enfrontant la nostra Força Pública. ¡Tot el pes de la llei per als que persisteixin en la violència!», va dir Duque a través de Twitter. Els sectors més extrems del seu partit, l’uribista Centre Democràtic, creuen que Duque no està sent tan dur com hauria de ser en aquestes circumstàncies. Els congressistes Nicolás Pérez i Carlos Felipe Mejía li van demanar que decreti l’estat de «commoció interior» (estat d’alarma) per fer front als «grups il·legals» i, d’aquesta manera, «recuperar la seguretat i l’ordre de la nació».

El fiscal general de la nació, Francisco Barbosa, va utilitzar la mateixa línia argumental a l’assegurar, sense presentar evidències, que estructures lligades al narcotràfic, la guerrilla ELN i faccions de les antigues FARC que no van acceptar l’acord de pau, estarien darrere els actes vandàlics a Cali, la ciutat que concentra la quantitat de morts més gran (14). Aquest patró, va suggerir Barbosa, es repeteix en altres centres urbans.

Les raons del conflicte

El general retirat, Humberto de la Calle, peça vital de l’acord de pau amb les FARC, el 2016, va reconèixer l’existència de «grups infiltrats d’una banda i l’altra que són molt nocius i estan armats». No obstant, va assenyalar que el Govern té una «obsessió punible» i «posa l’èmfasi» en els incidents. D’aquesta manera, «oblida que hi ha manifestacions generalitzades» i «milions de persones que han deixat de menjar tres plats diaris». Colòmbia té 21 milions de pobres i 7,4 en situació de pobresa extrema. Els problemes es van agreujar amb una pandèmia que ha costat la vida a 76.000 persones.

 «Els que hi ha a les barricades no són líders sindicals, sinó una joventut que veu que no hi ha futur», va afirmar Rosalía Correa, investigadora de la Universitat Javeriana Cali. «Cada policia i soldat ha de saber que pel que lluita la jove i el treballador al carrer el beneficia a ell i la seva família. Que no ens facin lluitar poble contra poble i matar-nos entre nosaltres», va demanar el senador opositor Gustavo Petro. L’any passat 21.602 persones van tenir una mort violenta i hi va haver 76 matances.

Duque va anunciar la instal·lació d’«un espai per escoltar la ciutadania i construir solucions». Per ara, només s’ha reunit amb empresaris i dirigents polítics. «S’han d’atendre les demandes i acabar amb l’estigmatització de la protesta. Nosaltres rebutgem tota mena de violència i recordem que el diàleg no pot quedar en l’aire com va passar després de l’esclat social del 2019», va dir William Velandia, dirigent del sindicat d’educadors. En aquest sentit va recordar que la fallida reforma tributària que va fer detonar la protesta és amb prou feines la punta d’un profund iceberg.

El paper de l’Estat

Notícies relacionades

En aquest context, un grup de senadors d’oposició promou una moció de censura contra el ministre de Defensa, Diego Molano. La seva política «ha omplert de dolor les famílies i de mort una regió tan important del país, i també ha esquitxat la Força Pública colombiana. Tant que la comunitat internacional ha anat condemnant tots aquests fets», va dir el senador del Pol Democràtic, Wilson Arias.

Per la seva banda, la Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP), sorgida dels acords del 2016 entre el Govern de Juan Manuel Santos i les FARC per finalitzar un conflicte armat de més de mig segle, va expressar la seva inquietud per l’acarnissament amb què van actuar els uniformats a Cali, Bogotà, Pasto, Medellín i altres ciutats del país. La JEP va demanar el suport de les Nacions Unides perquè «promogui una reforma profunda de les Forces Armades».