El president Duque crida al diàleg per resoldre la crisi a Colòmbia

Una setmana després que comencessin les protestes contra la fallida reforma tributària i enmig de l’estupor local i internacional per la magnitud d’una violència estatal que va provocar almenys 19 morts i uns 800 ferits, el president Iván Duque va convocar una taula de diàleg amb tots els sectors de la societat per pacificar Colòmbia. «Vull anunciar que instal·larem un espai per escoltar la ciutadania i construir solucions orientat a aquests propòsits en els quals no han d’existir diferències ideològiques, sinó el nostre patriotisme més profund», va dir dimarts a la nit. Les centrals obreres, organitzacions estudiantils i socials no semblaven commogudes davant el convit i van ratificar la protesta d’aquest dimecres. Les forces convocants van ser actives durant les últimes hores. Demanen que es desmilitaritzin les ciutats i es prenguin mesures que beneficiïn els sectors de la població més castigats per la crisi econòmica derivada de la pandèmia.

 L’intent del Govern de dretes de portar endavant una reforma tributària que castigava els més desafavorits va provocar un esclat social comparable al de 2019. Duque va haver de retirar la iniciativa i va quedar exposat davant el món pel tenor de la repressió als manifestants. Estats Units va lamentar «la pèrdua de vides» com a conseqüència de l’acció policial. La portaveu del Departament d’Estat, Jalina Porter, va recordar que els ciutadans en països democràtics «tenen l’inqüestionable dret de protestar». Washington, el més ferm aliat de Bogotà en les últimes dècades, va demanar «màxima moderació» a la força pública.

Hores després de la dimissió d’Alberto Carrasquilla, el ministre d’Hisenda que promovia la controvertida reforma, el seu successor, José Manuel Restrepo, va reconèixer subtilment que el Govern va entrar sol al seu propi laberint. «No era el moment adequat per a aquesta dimensió de reforma tributària». Restrepo ha de proposar una alternativa per millorar les finances d’un Estat trencat.

El dilema de Duque

Els canvis a Hisenda no han apagat l’incendi social. El president va assegurar que la taula de diàleg ha «de rebutjar la violència en totes les seves formes». Sobre les denúncies que pesen sobre els uniformats, va assenyalar que «si s’arriba a presentar una actuació fora de la constitució que afecti els drets de les persones, no ho acceptaré de cap manera».

Jorge Iván Ospina, l’alcalde de Cali, la ciutat més perjudicada per la repressió, va assegurar que, si bé van tenir lloc episodis vandàlics, existeix «un conflicte real de demandes de joves» que no s’està abordant de manera adequada. «Estem davant una nova doctrina de conflicte a Colòmbia, una doctrina de guerra.»

Este martes muchos caleños salieron a las calles a pedir de manera pacífica que se detenga la violencia en la ciudad. pic.twitter.com/lqn74jXdej

— Noticias RCN (@NoticiasRCN) 5 de mayo de 2021

«Els colombians, en totes les esferes de la societat, han tingut molta paciència amb el president Duque. Els seus votants, funcionaris, amics, copartidaris, consellers i aliats polítics fa gairebé tres anys que carreguen a l’esquena la complexa tasca de defensar un Govern al qual cada vegada és més difícil trobar un encert», opinava Federico Gómez Lara, columnista del diari de Bogotà ‘El Espectador’. «L’embolic polític en el qual s’ha ficat el president no és poca cosa. Els resultats del mandatari són tan precaris que gairebé tots, incloent els membres del seu partit, estan buscant la manera de saltar del Titanic abans que s’enfonsi».

Moció de censura

En aquest context, un grup de senadors d’oposició promou una moció de censura contra el ministre de Defensa, Diego Molano. La seva política «ha omplert de dolor les famílies, ha causat mort en una regió tan important del país i ha esquitxat tant la Fuerza Pública colombiana que la Comunitat Internacional ha vingut de condemnació en condemnació per aquests fets», va dir el senador del Pol Democràtic, Wilson Arias.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Per la seva part, la Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP), sorgida dels acords de 2016 entre el Govern de Juan Manuel Santos i les FARC per finalitzar un conflicte armat de més de mig segle, va expressar la seva inquietud per l’acarnissament amb què van actuar els uniformats a Cali, Bogotà, Pastura, Medellín i altres ciutats del país. La JEP va demanar el suport de les Nacions Unides perquè «promogui una reforma profunda de les Forces Armades».

Santos, que va obtenir el premi Nobel de la pau per haver portat a terme l’anomenat Acord de l’Havana, va expressar la seva voluntat de col·laborar amb un acorralat Duque en la recerca d’una sortida política a les actuals circumstàncies. «Estic a disposició seva i dels colombians per sortir d’aquesta crisi. El país necessita diàleg, entesa. Aquesta situació fa mal. No més violència, no més sang. Mai oblidem que la pau és el camí».