Facebook ratifica la decisió de suspendre el compte de Trump

Donald Trump continuarà sense poder utilitzar Facebook i Instagram. Així ho ha dictaminat aquest dimecres la Junta de Supervisió de la xarxa social, que després de mesos d’anàlisi del cas ha ratificat la decisió de suspendre el seu compte. La plataforma va prendre aquesta decisió al considerar que l’expresident es va servir d’aquest espai per promoure la violenta insurrecció contra el Capitoli dels Estats Units quan s’intentava certificar la victòria electoral del demòcrata Joe Biden. L’atac va causar quatre morts i 14 policies van resultar ferits.

En un breu comunicat, la Junta de Supervisió de Facebook –un comitè d’experts creat per avaluar els casos controvertits de moderació de continguts de la xarxa social– ha assenyalat que les publicacions de Trump durant els disturbis contra el Congrés «van violar severament les regles de Facebook i van encoratjar i van legitimar la violència».

No obstant, la junta també critica Facebook, ja que considera que la decisió de suspendre «indefinidament» els comptes de l’expresident van suposar una «violació de les seves pròpies regles». «Aquesta sanció no es descriu en les polítiques de contingut de Facebook. No té un criteri clar i dona a Facebook total discreció sobre quan imposar-lo o aixecar-lo», apunta. És per això que dona sis mesos de marge perquè la plataforma social revisi la suspensió de Trump i decideixi una nova sanció conforme amb les seves polítiques. Com apunten, aquesta nova sanció pot suposar una suspensió per temps limitat o una eliminació definitiva del seu compte.

Perills de la decisió

Després de l’assalt al Capitoli, la gran majoria de les principals plataformes digitals –Facebook, Twitter, Instagram, Reddit, Youtube, TikTok o Twitch– van optar per silenciar els canals en els quals Trump va aplaudir la turba i va propagar falses teories de la conspiració que negaven la seva derrota electoral. Aquesta decisió va encendre un complex debat sobre la llibertat d’expressió a internet i la necessitat d’una regulació més gran d’aquestes xarxes socials. Els demòcrates han pressionat per unes polítiques de moderació més robustes que frenin la difusió d’odi, mentre els republicans parlen de censura.

Sota l’empara de la llei nord-americana, aquestes plataformes no són responsables legalment del contingut que els seus usuaris publiquin i poden suspendre comptes o eliminar contingut sempre que es violin les seves normes internes. No obstant, els experts van advertir llavors dels perills que poden derivar-se de la concentració de poder d’espais com Facebook. La Junta de Supervisió també comparteix aquesta preocupació. «Facebook no pot inventar les regles sobre la marxa», adverteix. «Tenir regles clares és essencial per garantir que l’empresa tracti els usuaris de manera justa».

Més moderació de continguts

El comitè d’experts també insisteix en la necessitat d’una moderació de contingut més agressiva que combati l’ús de la plataforma com a arma de discriminació. «Fem una crida a Facebook per garantir que si un cap d’Estat o un alt funcionari del govern publica repetidament missatges que presenten un risc de dany segons les normes internacionals de drets humans, l’empresa ha de suspendre el compte durant un període determinat o eliminar-lo».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Tot i que els conservadors critiquen la decisió de Facebook, la plataforma va permetre durant anys que Trump difongués o amplifiqués mentides relacionades amb la Covid-19, falses conspiracions de frau electoral i atacs a minories ètniques al considerar que, al ser president dels EUA, tot el que deia com a figura pública tenia un «valor periodístic». «Això mai ha de tenir prioritat sobre l’acció urgent per prevenir danys», diu el missatge de la junta de supervisió.

Així mateix, els experts insten Facebook a ser «molt més transparents» en el funcionament del que consideren «valor periodístic», a «resistir a la pressió dels governs per silenciar l’oposició política» i a «realitzar una revisió de la seva contribució a la narrativa del frau electoral i a les tensions polítiques» que van desembocar en un assalt violent al cor de la democràcia nord-americana.