Entrada a Montjuïc
La ‘Gran Avinguda’ que anhelava Maragall abans dels Jocs Olímpics surt del calaix quatre dècades després
L’Ajuntament es planteja rehabilitar el carrer Tarragona, que es va traçar com un bulevard empresarial per al 1992, mentre que els veïns troben a faltar que es prevegi habitatge assequible
Barcelona desencalla la construcció d’una torre de 20 plantes al costat de la plaça Espanya prevista des de 1987
La vista proyectada en 1987 desde la actual avenida Josep Tarradellas de las torres planificadas en la calle Tarragona, en Barcelona. /
L’entusiasme que va precedir les Olimpíades es reflecteix en el pla que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar l’abril de 1987 perquè el carrer Tarragona arribés a ser «un dels centres vitals» de la ciutat. El document –firmat per dos prestigiosos arquitectes, Jordi Garcés i Enric Soria – afirmava que l’«impuls que pot representar la fita olímpica del 92» encoratjava que, amb «unes actuacions no massa dilatades en el temps», es condicionés una «àmplia avinguda» a la manera d’una «saló comercial o de negocis», amb «edificis alts» que articularan «un gran centre d’activitats no residencials». S’havia de culminar en cinc anys, a temps per als Jocs. No obstant, el perfil anhelat pel govern de l’alcalde Pasqual Maragall va quedar incomplet a la via que enllaça l’avinguda Diagonal i l’estació de Sants amb la plaça Espanya, avantsala de l’anella olímpica de Montjuïc.
Esbós de les torres d’oficines tal com es concebien el 1987 per al carrer Tarragona, vistes des de la plaça Espanya, a Barcelona. /
Els plans de l’època dibuixaven quatre torres amb aspecte de gratacels. Es proposava que allotgessin serveis terciaris i administratius, amb unes «certes característiques» de les quals «Barcelona és deficitària», advertia el text de fa 39 anys. «No es pot perdre aquesta ocasió immillorable de crear un eix urbà de característiques inèdites, en un moment en què tantes condicions favorables es donen en aquest lloc; entre d’altres, la definitiva empenta que podrien suposar els Jocs Olímpics», emfatitzava el projecte de remodelació.
Superada la urgència dels fastos de 1992, el desbloqueig dels tràmits per culminar la torre i els immobles pendents d’aquell moment històric porta ara l’Ajuntament a plantejar que la construcció dels edificis vagi acompanyada d’una reforma del carrer Tarragona. «És la nostra voluntat arreglar-la», afirma el districte de Sants-Montjuïc. En tot cas, matisa que no existeix un calendari per renovar l’artèria ni un projecte encara sobre els treballs a efectuar.
Perspectiva de les torres projectades el 1987 al carrer Tarragona, a Barcelona. /
La sortida de l’urbs
«El carrer necessita una rehabilitació integral», afirma el president de l’Associació de Veïns d’Hostafrancs, Jordi Clausell. Remarca que la situació estratègica del barri i el node connexions que reuneix comporta algunes contraindicacions. «Compaginar ser la sortida de Barcelona pel costat sud amb les necessitats del barri és bastant complicat», avalua el dirigent veïnal.
El solar situat davant l’escultura ‘Dona i Ocell’, de Joan Miró, en el qual es construirà una torre de 20 plantes, a Barcelona. /
Clausell assenyala que el districte ha formulat ara per ara la idea que el carril bici baixi de la vorera a la calçada. En tot cas, constata que la rehabilitació no és pròxima. «Mentre hi hagi obres a la plaça Espanya, l’ampliació del ferrocarril i a l’estació de Sants serà complicat reformar el carrer, i ho entenem», concedeix. Opina que afegir una remodelació més de la via pública a les iniciades o planificades generaria «col·lapse».
Quant al beneplàcit municipal a què s’aixequi una torre més i altres edificis a Tarragona, Clausell assenyala el que més troba a faltar. «Seria important que es fes vivenda, perquè falten pisos socials de lloguer al barri», apunta.
Esbós de 1987 amb les torres a la dreta i els habitatges a l’esquerra, al carrer Tarragona de Barcelona. /
Sense novetat durant dècades
El llarg compàs d’espera per desencallar les peces que falten del pla de 1987 s’ha viscut amb incertesa entre els residents de les tres escales que compartiran illa amb els edificis que Núñez i Navarro podrà erigir. «Hem estat tots aquests anys sense notícies», assegura Carme Ortiz, establerta en una de les comunitats.
Els descampats on s’erigiran la torre i l’altre edifici han sigut focus de reiterats inconvenients des de fa anys. «Han generat malestar cada dos per tres: ocupes, brutícia, droga, trastos... Es feia fora gent, però en venia altra i tornava a passar», relata la veïna. A més, hi havia un motiu per a la inquietud: el projecte original contemplava construir noves façanes als blocs perquè quedessin alineats amb les futures construccions. L’obra resultava complexa i s’intuïen incomoditats que angoixaven els habitants.
Una maqueta del 1987 amb les torres projectades al carrer Tarragona, des de l’entorn de l’estació de Sants i la plaça Espanya, a Barcelona. /
«Suposava allargar-nos la terrassa per fer-la coberta i que quedés com una espècie d’hivernacle... Era un nyap», desaprova Ortiz. En una reunió oberta el gener passat, el districte i Núñez i Navarro van exposar que es descartava tocar el frontal dels immobles. «Vam anar amb molta por però, quan ens van dir que respectaven les nostres façanes, vam respirar tranquils», admet Ortiz.
Els residents són conscients que les obres s’allargaran. En tot cas, expliquen que s’estan fent cales al terreny i, per això, es mostren tranquils, ja que els solars no poden ser reocupats il·legalment ara. Ortiz descarta que els propietaris al·leguin contra el projecte aprovat: «Ens hauria agradat que es fes alguna cosa de vivenda i d’ús social, com una guarderia o un centre per a gent gran, però cal tenir en compte que és una propietat privada».
El somni de fer accessible la font de la plaça Espanya
El pla de 1987 inclou un altre propòsit que continua pendent. Entre altres idees, el document augurava que, amb la reforma que traçava, «es facilitarà la comunicació entre el carrer Tarragona i Montjuïc, prolongant la vorera fins a fer accessible la font central de la plaça Espanya». S’havia d’aconseguir la «simplificació del trànsit», ampliant el túnel subterrani en doble sentit i eliminant la circulació massiva en superfície. No obstant, aquesta premissa va quedar sense complir-se i la font monumental –obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol– continua aïllada com una rotonda. El projecte per transformar la plaça Espanya d’aquí al 2035 recupera la intenció d’obrir el nucli amb la seva font als vianants.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Mort digna La Fiscalia no veu delicte en l’actuació dels membres del comitè d’eutanàsia de Noelia
- Xarxes socials ‘Happy slapping’, el perillós repte d’agredir menors per ‘likes’: "Multiplica la humiliació per a la víctima"
- Art Com visitar gratis el Museu Picasso de Barcelona amb visita guiada inclosa
- Montsià Mor un treballador de manteniment de camins a Ulldecona (Tarragona) en caure per un desnivell
- Memòria històrica Barcelona reposarà la 'stolpersteine' destrossada d’un deportat a un camp de concentració nazi
