La ‘Gran Avinguda’ que anhelava Maragall abans dels Jocs Olímpics surt del calaix quatre dècades després

Els plans de l’època dibuixaven quatre torres amb aspecte de gratacels. Es proposava que allotgessin serveis terciaris i administratius, amb unes «certes característiques» de les quals «Barcelona és deficitària», advertia el text de fa 39 anys. «No es pot perdre aquesta ocasió immillorable de crear un eix urbà de característiques inèdites, en un moment en què tantes condicions favorables es donen en aquest lloc; entre d’altres, la definitiva empenta que podrien suposar els Jocs Olímpics», emfatitzava el projecte de remodelació.

Superada la urgència dels fastos de 1992, el desbloqueig dels tràmits per culminar la torre i els immobles pendents d’aquell moment històric porta ara l’Ajuntament a plantejar que la construcció dels edificis vagi acompanyada d’una reforma del carrer Tarragona. «És la nostra voluntat arreglar-la», afirma el districte de Sants-Montjuïc. En tot cas, matisa que no existeix un calendari per renovar l’artèria ni un projecte encara sobre els treballs a efectuar.

La sortida de l’urbs

«El carrer necessita una rehabilitació integral», afirma el president de l’Associació de Veïns d’Hostafrancs, Jordi Clausell. Remarca que la situació estratègica del barri i el node connexions que reuneix comporta algunes contraindicacions. «Compaginar ser la sortida de Barcelona pel costat sud amb les necessitats del barri és bastant complicat», avalua el dirigent veïnal.

Clausell assenyala que el districte ha formulat ara per ara la idea que el carril bici baixi de la vorera a la calçada. En tot cas, constata que la rehabilitació no és pròxima. «Mentre hi hagi obres a la plaça Espanya, l’ampliació del ferrocarril i a l’estació de Sants serà complicat reformar el carrer, i ho entenem», concedeix. Opina que afegir una remodelació més de la via pública a les iniciades o planificades generaria «col·lapse».

Quant al beneplàcit municipal a què s’aixequi una torre més i altres edificis a Tarragona, Clausell assenyala el que més troba a faltar. «Seria important que es fes vivenda, perquè falten pisos socials de lloguer al barri», apunta.

Sense novetat durant dècades

El llarg compàs d’espera per desencallar les peces que falten del pla de 1987 s’ha viscut amb incertesa entre els residents de les tres escales que compartiran illa amb els edificis que Núñez i Navarro podrà erigir. «Hem estat tots aquests anys sense notícies», assegura Carme Ortiz, establerta en una de les comunitats.

Els descampats on s’erigiran la torre i l’altre edifici han sigut focus de reiterats inconvenients des de fa anys. «Han generat malestar cada dos per tres: ocupes, brutícia, droga, trastos... Es feia fora gent, però en venia altra i tornava a passar», relata la veïna. A més, hi havia un motiu per a la inquietud: el projecte original contemplava construir noves façanes als blocs perquè quedessin alineats amb les futures construccions. L’obra resultava complexa i s’intuïen incomoditats que angoixaven els habitants.

Notícies relacionades

La construcció d’una torre d’oficines de 20 plantes al costat de la plaça Espanya topa amb un primer rebuig a Barcelona

Barcelona reposarà la 'stolpersteine' destrossada d’un deportat a un camp de concentració nazi

«Suposava allargar-nos la terrassa per fer-la coberta i que quedés com una espècie d’hivernacle... Era un nyap», desaprova Ortiz. En una reunió oberta el gener passat, el districte i Núñez i Navarro van exposar que es descartava tocar el frontal dels immobles. «Vam anar amb molta por però, quan ens van dir que respectaven les nostres façanes, vam respirar tranquils», admet Ortiz.

Els residents són conscients que les obres s’allargaran. En tot cas, expliquen que s’estan fent cales al terreny i, per això, es mostren tranquils, ja que els solars no poden ser reocupats il·legalment ara. Ortiz descarta que els propietaris al·leguin contra el projecte aprovat: «Ens hauria agradat que es fes alguna cosa de vivenda i d’ús social, com una guarderia o un centre per a gent gran, però cal tenir en compte que és una propietat privada».