Esclat social

La xacra de la violència policial es perpetua a Colòmbia

  • La repressió de l’Esquadró Mòbil Antiavalots torna a deixar la seva marca de sang en les protestes registrades aquests dies

  • La violència de les forces de seguretat té el seu complement il·legal en l’assassinat sistemàtic de líders socials: n’han mort 1.173 en els últims cinc anys

La xacra de la violència policial es perpetua a Colòmbia
3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Els especialistes coincideixen que Colòmbia necessita revisar el seu esquema tributari. Però un altre assumpte és potser més urgent: la reforma dels cossos policials. La repressió de l’Esquadró Mòbil Antiavalots (ESMAD) ha tornat a deixar la seva marca de sang. La Fiscalia General de la Nació va comptabilitzar set morts durant les protestes i va posar l’accent en els 278 detinguts i 83 imputats per incórrer en «fets vandàlics, delictius i de terrorisme». Les xifres no semblen ajustar-se a la realitat. El Defensor del Poble, Carlos Camargo, va dir que tenia notícia «de més de 20 morts», a més de 300 civils lesionats i 46 uniformats en la mateixa situació. Però l’accent de Camargo va estar posat en l’actuació de la temuda ESMAD. «Ens preocupa l’ús excessiu de la força».

L’oenagé Temblores va reportar 21 defuncions, «que podrien ser més», així com 940 casos d’abús policial, 92 ferits, 672 detinguts, 30 casos de trets per arma de foc i quatre víctimes de violència sexual per part de la policia, a més d’«amenaces i fustigacions» contra els ciutadans i la premsa. «A Colòmbia no hi ha garanties per a la protesta social, però a més podem dir que cap persona està fora de perill de ser agredida per la força pública», assegura Alejandro Lanz, codirector de Temblores. «S’estan disparant armes de foc contra els manifestants». L’oenagé ha denunciat també l’ús de tanquetes des d’on es van disparar gasos lacrimògens i bombes petites que llancen fragments i produeixen cremades a Bogotà i altres centres urbans.

El president, Iván Duque, es va felicitar a si mateix dissabte a l’assenyalar que el Govern s’abstenia d’una solució militar al conflicte, com havia demanat el seu mentor, l’exdirigent Álvaro Uribe. «L’Exèrcit als carrers és urgent i millor que estar registrant la notícia de l’assassinat i la destrucció vandàlica», va arribar a dir el líder de la dreta. Les paraules d’Uribe van provocar tal enrenou que va haver d’esborrar el seu comentari del compte de Twitter. Però hores més tard, i com si alguna cosa d’aquest reclam hagués quedat en l’aire, més de 4.000 policies van començar a patrullar amb les seves armes a la vista només als carrers de la capital. «Són massives les denúncies realitzades per la societat civil i organitzacions de drets humans sobre la greu situació que està tenint lloc aquesta nit principalment a Cali, Palmira, Bogotà, Ibagué, Popayán i Pereira per atacs de la força pública», va advertir l’agència Colombia Informa.

Notícies relacionades

El diari El Espectador li va demanar al Govern que sàpiga diferenciar entre la protesta i els saquejos. «Si bé hi ha condicions que fan necessari l’ús de la força legítima de l’Estat, lamentablement el que hem vist en aquests dies en aquest sentit ha sigut més aviat un ús bastant il·legítim de la força de l’Estat». En aquest sentit va remarcar que «les escenes que s’han vist a diverses ciutats, particularment a Cali, ja militaritzada, i Pereira no deixen pensar que la militarització sigui la millor resposta per apagar aquest incendi».

La violència de les forces de seguretat té el seu complement il·legal en l’assassinat sistemàtic de líders socials: des que va començar el 2021 van caure per trets paramilitars o del narcotràfic 57 dirigents. Les víctimes arriben a 1.173 en els últims cinc anys.

Temes:

Colòmbia