Protestes a Itàlia per l’aïllament dels avis vacunats

El Ministeri de la Salut ja va publicar el novembre i el desembre del 2020 dues disposicions permetent l’obertura de les residències i les condicions per fer-ho. «No diguin que depèn de nosaltres», afirma Sandra Zampa, exsotssecretària i actual consellera del ministre de la Salut. «Si les famílies contestessin la legitimitat del tancament, tindrien raó», afegeix.

Les ordenances de Salut comprenen tots els detalls sobre qui i com pot entrar als locals, les mesures prèvies que s’han de prendre i els que poden restringir les visites. No obstant, els directors de les estructures que haurien d’obrir les portes s’hi resisteixen per por d’assumir responsabilitats que provoquin nous contagis, emparant-se darrere del que consideren afirmacions generals de Salut.

Tragèdia durant la pandèmia

Sebastiano Capurso, president d’Anaste, associació d’administradors de residències, remarca que «l’ordenança [del ministeri] no afirma obertament que sigui possible un contacte físic entre el visitador i el visitat [...], volem que ens diguin clarament el que hem de fer». La situació és tan incomprensible que la Conselleria de Sanitat de la Llombardia (Milà) ha presentat un projecte de llei regional per als seus 70.000 hostes de les residències.

A la Llombardia, durant el 2020 es va produir l’hecatombe d’avis més gran viscuda mai, a causa de l’incomprensible error de traslladar a les residències, quan ja se sabia que es tractava de coronavirus, els contagiats de Covid que no cabien als hospitals. Únicament al Pio Albergo Trivulzio, el més gran de la regió, van morir 400 avis contagiats per aquella decisió. A la província de Trento, al nord, set residències han obert les seves portes seguint els protocols i en dos mesos no han constatat cap contagi.

Diverses fiscalies tenen sumaris oberts sobre el que va succeir el 2020 i per què va passar a les residències al principi de la pandèmia, principalment a la regió de la Llombardia, però un any després no han arribat encara a cap conclusió. Actualment, des de fa dos mesos a Itàlia continuen morint entre 300 i 500 persones per dia, el valor més alt de la UE, però cap polític, partit, ministeri, diari o televisió ha explicat si es tracta d’una falta d’aparells, de personal o de qualsevol altra causa. D’altra banda, fonts del Ministeri d’Afers Regionals asseguren que a les conferències periòdiques entre regions i Estat «no s’ha parlat del tema».

Monopoli en eterna zona vermella

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

La Comunitat de Sant Egidi acaba de realitzar un estudi en 237 residències de la península ubicades en 11 ciutats de 10 regions, que conclou que el 64% «no permeten visites». Només el 50% disposen d’un sistema de videotrucades i només el 15% permeten les visites de familiars, amics i voluntaris. «Són una eterna zona vermella», conclou el document. Marco Impagliazzo, president de la Sant Egidi considera les residències «un sistema fora de control [...], perquè es tracta d’un règim en monopoli».

Entre els projectes del pla europeu de reconstrucció (PNRR), Itàlia ha inserit un canvi radical per a les residències: els avis seran acollits als seus domicilis o en «cases de la comunitat» pròximes als seus territoris, a la qual cosa es destinaran una part dels 13.000 milions per a Sanitat dels Next Generation UE. En aquest pla ja hi està treballant una comissió de Salut. Segons Impagliazzo , «les residències ja no funcionaven abans de la Covid, per una desproporció entre els costos i la qualitat dels serveis que presten».