El policia acusat de la mort de George Floyd és declarat culpable de tots els càrrecs

«L’arc moral de la història és llarg, però s’inclina cap a la justícia». La cita atribuïda a Martin Luther King, tantes vegades utilitzades per Barack Obama i tantes vegades reduïda a una floritura retòrica buida, s’ha reafirmat aquest dimarts. El jurat popular encarregat de dictar sentència en el judici contra el policia blanc que va matar a l’afroamericà George Floyd a Minneapolis fa gairebé un any va parlar. Derek Chauvin és culpable dels tres càrrecs als quals s’enfrontava: assassinat en segon grau, assassinat en tercer grau i homicidi imprudent. La decisió s’ha adoptat amb la unanimitat dels 12 membres del jurat, com era preceptiu, i arriba durant la segona jornada de deliberacions. Un desenllaç celebrat al llarg i ample del país que servirà per evitar el nou esclat social que molts anticipaven. 

A Harlem van ressonar les campanes, a Minneapolis van volar les abraçades i a Washington van parlar els petards. «Sembla un nou dia, com si aquest país reconegués finalment la humanitat dels negres», deia un home afroamericà davant les càmeres. Aquest veredicte era la vàlvula d’escapament que esperava bona part del país, inclòs el president Joe Biden, en un cas que ha mantingut en suspens els nord-americans per les explosives ramificacions que portava.

Els Estats Units tenen gravada a la retina l’esgarrifosa brutalitat que Chauvin va desplegar per acabar amb la vida de Floyd. Un home corpulent, però desarmat, que va ser detingut per pagar un paquet de cigarrets amb un bitllet presumptament falsificat de 20 dòlars. Ho va pagar amb la seva vida, asfixiat durant 9 minuts i 29 segons sota el genoll de l’agent, que ni tan sols es va dignar a treure’s la mà de la butxaca mentre Floyd agonitzava, invocava la seva mare com un nen gran i repetia «no puc respirar» mentre s’apagava la seva consciència.

La macabra fredor exhibida per Chauvin, la seva despietada indiferència cap a la vida d’aquell home negre, va fer reviure milions de nord-americans els vells traumes del passat, tan vigents en la vida quotidiana dels afroamericans, des dels linxaments d’Emmet Till i Rodney King als vestigis d’aquell sistema d’‘apartheid’ –anomenat aquí segregació– que encara impera a la vivenda, l’accés al crèdit, l’educació o la justícia. L’assassinat de Floyd va posar en marxa les protestes racials més grans des de l’època dels drets civils, amb rèpliques a diverses capitals mundials, un capítol que temporalment es tanca avui. 

El veredicte arriba després de tres setmanes de judici, en què l’acusació va presentar desenes de testimonis, des de metges forenses a experts en l’ús de la força i fins a la jerarquia de la policia de Minneapolis, que va condemnar amb duresa les accions del seu subordinat. Des d’aleshores, la por al país era notable davant la possibilitat que tornessin a encendre’s els carrers amb un veredicte que estigués per sota de les expectatives de justícia que tants demanaven.  

Falta conèixer-se la condemna

«Reso perquè el veredicte sigui l’adequat. Segons la meva opinió, les proves són aclaparadores. I no diria això si el jurat no estigués reclòs en aquests moments», va dir Biden hores abans del desenllaç. La sentència per a Chauvin haurà d’esperar uns dies, tot i que només el càrrec d’assassinat en segon grau comporta una pena de fins a 40 anys de presó.

Chauvin va assistir a la seva cita amb la història vestit amb vestit jaqueta, gest altiu i la mirada desafiadora. No va gesticular ni va mostrar el mínim senyal de contrició, però a mesura que queien els «culpables» en cadascun dels càrrecs, els seus ulls van començar a ballar cap als costats, com si la confusió i els anys de vida emparedada comencessin a prendre forma en el seu cervell.

Els líders negres, que han participat en les vigílies i manifestacions de les últimes setmanes a Minneapolis, havien advertit que la frustració latent als carrers estava cridada a desbordar-se si el veredicte no complia les expectatives. «No podem condonar aquesta Amèrica inhumana, no podem condonar la maldat que presenciem en el vídeo de l’arrest», va dir diumenge Benjamin Crump, l’advocat dels drets civils que representa les famílies de Floyd i Daunte Wright, el negre d’un vint anys i desarmat abatut la setmana passada durant un control policial en un suburbi de Minneapolis. 

Crump va deixar clar que les protestes continuaran si no es fa justícia, una idea en la qual va redundar la diputada demòcrata Maxine Waters al demanar a la ciutadania que adopti una postura «més bel·ligerant» i «activa» si el veredicte no està a l’altura de les circumstàncies.

Desplegament militar a Minneapolis

Amb la navalla al coll del país, cap ciutat penjava d’un fil deforma tan accentuada com Minneapolis, blindada amb filats i murs de formigó, i presa per vehicles cuirassats i milers de militars armats i amb fatigues de camuflatge. El governador de Minnesota ha volgut evitar que es repeteixi el pandimoni que va desencadenar per la mort de Floyd al maig, una explosió de saquejos i destrucció que va deixar una factura de 350 milions de dòlars. 

Però molts ciutadans han comparat el desplegament amb una ocupació militar en tota regla, que no ha fet més que exacerbar la tensió i la por. Una percepció accentuada pels centenars d’arrestos empresos durant les protestes per la mort de Wright, dispersades sense contemplacions amb munició antiavalots.

El país respira ara alleujat. La justícia tantes vegades negada a les víctimes dels abusos policials, s’ha materialitzat. Un punt i a part amb final feliç en la complicada història racial dels EUA.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears