Raúl Castro crida a evitar la «restauració capitalista» amb què «somien» part dels cubans

Com era de suposar, l’economia ha sigut l’eix del seu llarguíssim informe davant els delegats del PCC. Castro ha demanat «esborrar de les nostres ments prejudicis del passat associats a la inversió estrangera», ha criticat la «falta de capacitat innovadora», ha lamentat la persistència d’«efectes negatius associats a l’excés de burocràcia»; així com el «nociu fenomen de la corrupció i altres il·legalitats». El sortint líder cubà ha reconegut que hi ha «problemes estructurals del model econòmic, que no proporciona prou incentius per al treball i la innovació».

L’economia cubana va caure 11 punts el 2020 com a conseqüència de la pandèmia i les sancions de l’administració Trump. Castro ha fet inventari de l’impacte de les hostilitats, alhora que ha demanat als seus hereus que imprimeixin «més dinamisme» a les reformes, tot i que sense donar espai a «la improvisació». Paraules com «eficiència» o «productivitat» han sigut constants al llarg dels vuit congressos partidaris. No sembla haver canviat res des del 1965, tret de l’aparició, una altra vegada el 2000, d’activitats per compte propi. Castro, no obstant, ha advertit que els límits de l’esmentada obertura continuen presents per a «els qui somien amb la restauració capitalista al país i la privatització massiva de la propietat del poble sobre els principals mitjans de producció».

Un comiat amb alertes

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

 «Semblaria que l’egoisme, la cobdícia i l’afany de més ingressos provoquen en alguns l’alè per desitjar que s’iniciï un procés de privatització que escombraria els fonaments i les essències de la societat socialista», ha deixat dit en la conclusió del seu discurs. Doncs per aquest camí «en poc temps es desmuntarien també els sistemes nacionals d’educació i de salut pública, tots dos gratuïts i d’accés universal», segons ha afegit. Castro veu imprescindible que l’Estat preservi el control del comerç exterior. Sense dir-ho obertament, ha fet una crida al PCC a oblidar-se d’intentar una còpia dels models xinès o vietnamita. «Aquestes qüestions no poden prestar-se a la confusió i molt menys a la ingenuïtat per part dels quadros de direcció i els militants». Les conseqüències d’això, ha alertat, «serien irreversibles».

No obstant, aquesta discussió no sembla estar totalment tancada. L’aprofundiment de la crisi pot ser, en aquest sentit, un accelerador dels debats. A l’emprendre la unificació monetària a principis del 2021, el Govern ha fixat el preu del dòlar en 24 CUP (moneda local). La creixent escassetat, amb les seves cues d’hores i hores sota el sol o la pluja, ha tornat a donar al mercat negre un protagonisme del qual l’informe de Raúl Castro ni tan sols ha donat compte: als carrers i racons de l’Havana, la divisa nord-americana ja es cotitza a 48 CUP. I continuarà pujant.