Raúl Castro es jubila en el VIII Congrés del Partit Comunista Cubà

En plena pandèmia i un altre ensorrament de l’economia, amb una caiguda del PIB d’11 punts el 2020, el Partit Comunista Cubà (PCC) celebra aquest divendres i fins diumenge el seu VIII Congrés. Durant la primera d’aquestes reunions, el 1965, Fidel Castro va donar a conèixer la carta de comiat d’Ernesto Che Guevara. 56 anys més tard, qui abandona la condició del partit governant és Raúl Castro, de 89 anys. El germà petit del malaguanyat líder de la revolució ha assegurat que es retira «sense el menor indici de tristesa o pessimisme». La seva confiança en el futur no casa amb les percepcions col·lectives.

Raúl serà reemplaçat al capdavant del PCC per Miguel Díaz-Canel, de 60 anys, que ja l’havia substituït en els assumptes de l’Executiu el 2017. Li tocarà a ell aprofundir el full de ruta traçat el 2016. Aquell VII Congrés es va fer poques setmanes després que Barack Obama visités l’illa. Després va arribar Donald Trump a la Casa Blanca.

El Govern cubà afirma que les últimes sancions nord-americanes han provocat entre l’abril del 2019 i el març del 2020 danys per 5. 570 milions de dòlars. Hi ha a l’Havana un creixent pessimisme en relació amb les promeses que havia fet el demòcrata Joe Biden durant la seva campanya proselitista de tornar pel camí que havia transitat Obama, de qui havia sigut el seu vicepresident.

El debat sobre el model econòmic

Més enllà de la manera com evolucionin els vincles amb Washington, el PCC ha de fixar les pautes per al pròxim quinquenni sense saber ben bé què passarà el 2022. Cuba importa el 80% del que consumeix. Li falten dòlars. Creixen l’escassetat i les expressions de malestar social. Les reformes econòmiques, que han inclòs la unificació monetària, han accentuat les diferències socials.

El febrer passat es va autoritzar al sector privat tenir un protagonisme més gran en diverses àrees. Unes 600.000 persones ja treballen pel seu compte. El que s’espera és la llum verda per a la creació de petites i mitjanes empreses. La Constitució aprovada el 2019 defensa el caràcter «irreversible» del socialisme.

Més enllà de la retòrica institucional, la gran pregunta dels coneixedors de la realitat cubana és si el VIII Congrés intentarà mirar-se definitivament al mirall del Vietnam en la seva articulació entre l’Estat i un creixent sector privat o si recorrerà eventualment una via més pròxima a la Xina.

«El nostre Partit és únic perquè apodera el poble cubà, i és el seu principal recurs en la defensa dels seus drets davant agendes subversives sostingudes des de l’exterior», ha escrit ‘Granma’, el diari oficial del PCC. Des de fa anys, el partit experimenta una lenta però inexorable sagnia interna. Raúl Castro es va queixar el 2016 de la falta d’«una reserva de substituts degudament preparats». També va reconèixer llavors que «ha disminuït la militància».

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

En poques hores se sabrà si el VII Congrés es convertirà en un ritual d’unanimitats o afloraran discussions més profundes. El que va passar amb l’última Carta Magna obre la possibilitat a especular amb l’aparició de diferències. La Constitució de 1976 es va aprovar per majoria absoluta. En canvi, la del 2019 va tenir una aprovació del 78,3% del sufragi popular, i un 22% de rebuig o abstenció. Mai havia passat una cosa així.

Noves realitats

La cita d’aquest divendres té, a més, com a precedent una reactivació de les protestes d’artistes, intel·lectuals i altres sectors de la societat civil. La pandèmia és l’altre inevitable rerefons. La Covid-19 ha matat unes 500 persones i n’ha infectat gairebé 85.000. La ciència cubana, un petit i pròsper país en si mateix dins una illa de precarietats, treballa en cinc projectes de vacunes contra el virus. Dos avancen cap a la tercera fase d’assajos clínics. El Govern estima que a l’agost podria començar una campanya d’immunització massiva.